31.12.06

La vigilància, discurs del poder...


El somni de la raó genera monstres, i un dels monstres contemporanis per excel·lencia és de la inseguretat, un concepte que transita entre la paranoia imaginària i la legitimització del poder.

Ens han fet creure que la inseguretat ve generada per la falta de seguretat que es soluciona a través de la vigilància. Però la inseguretat, lògicament, no es deu a la falta de vigilància, de control, tal i com l'Estat contemporani ens recorda cada dia. La inseguretat es conseqüència directa de la desigualtat econòmica, de la miseria, de la pobresa, de la marginalitat territorial i racial, de la desigualtat educativa, de la criminalització de la immigració...Són aquests i altres factors els causants d'una situació d'inseguretat que cada dia només fa que augmentar.

Malgrat això, tot passa per l'ull de la vigilància, autèntic vestigi de la legitimització del poder, de la seva posada en escena per fer-nos creure que es necessari, que sense ell seríem com ànimes errants divagant per un món ferèstec i violent cap a nosaltres.

Amb aquesta simple coartada, el regim de la vigilància pren forma: circuits tancats de televisió, càmeres de videovigilància, programes de reconeixement facial, mineria de dades, criptogràfia, reds de inteligència com ECHELON dedicades a detectar i interceptar tot tipus d'emisions electròniques i digitals...

Gran Bretanya, amb l'excusa maniquea del terrorisme, ha instal·lat més d'un milio de càmeres pel seu territori, desprenent-se d'un estudi que un habitant de Londres es grabat unes 300 vegades al dia (tot i que des dels atemptats no han detingut a cap terrorista); a més de quatre milions de càmeres de circuit tancat instal·lades a edificis gobernamentals, esglèsies, estacions de transport...Per no parlar del tipus de càmera Cromàtic que usen a les estacions de Metro, el qual preveu el comportament de l'individu (recordeu Minority Report?)

O la xarxa de transports públics de París, que amb un pressupost de catorze milions de euros està instal·lant una red de banda ampla, formada per 6.000 càmeres, 300 monitos de vídeo i 40.000 línies telefòniques destinades a transmetre, en temps real i a unes màquines descodificadores, la veu i la imatge de tots els passatgers.

A Espanya no ens quedem curts, així que, per exemple, a la T4 de Barajas hi ha unes 4.500 càmeres, com també 3.447 repartides per les 192 estacions de la xarxa de Metro. O el més gràfic possible és que durant la boda dels Princeps es van instal·lar un seguit de càmeres pel recorregut reial sense que, avui en dia, dos anys després, s'hagin retirat de la via pública.
O a partir d'aquest any proper, en què el Congrès Espanyol va donar el vist-i-plau a control·lar la emissió i recepció de totes les trucades en el territori sense que, en principi, es pugui accedir al contingut.

Cada dia que passa ens anem acostant a una presó social, transformant l'espai públic en imatge pública. Com afirmà Paul Virilio, la tecnociència funda una societat totalitària i totalitzadora, una amenaça a l'expressió de les persones. Ens movem en un radar de detecció traçat a partir d'un mapa tecnològic que cada dia s'aplica a més parts del territori.

La vigilancia es la generación del poder en sí mismo
Anthony Giddens

Continues...?

26.12.06

Distopistes...o utopistes?


Orwell, Huxley o Skinner han passat a la història gràcies a profetitzar un determinat tipus de societat que s'imposaria en el futur basat en el control. Els tres són mundialment reconeguts com a distopistes, és a dir, preveure una societat indesitjable, un futur posapocalíptic redemptor. Però, realment, pretenien amb la seva obra denunciar aquest futur cap a on ens abocàvem? O més aviat pretenien presentar un model de societat idílic i desitjable en contraprosició al moment caòtic que es vivia en aquella època?

Aldous Huxley fou un dels pioners, a finals del 50, de l'introducció als EEUU de les drogues psicodèliques que van marcar els 60. Contractat per una institució de Massachussetts per experimentar amb drogues juntament amb altres persones vinculades al projecte MK-Ultra (un projecte de la CIA per al control mental a través de les drogues) i a l' Institut Tavistock (centre d'estudis britànic per a la manipulació psicològica de la població), van experimentar quins efectes podien produir, potencialment, l'ús de determinades drogues sobre la població.

En la seva obra més coneguda, Un mundo feliz, ens parla d'una societat sumisa i amant de les sevs cadenas a través d'un mètode psicològic molt semblant al conductivista que ens presenta Skinner a Walden Dos i regulat a través d' un medicament/droga anomenat soma. Per tant, ens trobem davant d'un profeta distòpic o d'un esborrany de com hauria de ser el Nou Ordre Mundial?

Segons sembla, aquest grup contractat pel Centennial Carnegie de Massachussetts va usar un grup d'individus com a conillets d'índies per dur a terme un banc de proves de substàncies com el LSD i derivats per al control de la població. Uns EEUU sacsejats per una recessió econòmica important i per una forta mobilització contra la guerra el Vietnam feia trontollar els peus de plom de l'imperi, però la introducció miraculosa d'una nova droga de disseny (LSD) va desviar l'atenció cap a una mobilització més enfocada a un innocent i asèptic hippisme basat en l'automarginació, el desafiament als valors tradicionals i la experimentació al límit a través del propi cos i esperit.

Huxley i els seus sequaços ens han enganyat? Se'ns han presentat com a pioners d'una contraculturalitat falsejada? O han estat xais amb pell de llop al servei del Poder a l'Ombra?

En una conferència a l'any 1961, Huxley afirmà:
"..el estado policia es la revolucion final (..) una dictadira sin lágrimas, en que la gente ame a sus cadenas (..) el objetivo es producir un campo de concentración indoloro para sociedades enteras de modo que la gente, de hecho, se le arrebatarán sus libertades...pero...se las distaerá de cualquier deseo de rebelión mediante propaganda o lavado de cerebro...potenciados mediante fármacos"

Fina ironia...o desig utòpic?

Continues...?

20.12.06

Reflexions (IV)


Estamos encaminados a una sociedad orwelliana, pero Orwell cometió un error en 1984. El Gran Hermano no necesita verte constantemente si tú le miras constantemente a él
Hal Becker

Continues...?

Reflexions (III)




La democràcia no significa que el pueblo gobierne en ningún sentido obvio de los términos "pueblo" y "gobierno". La democracia significa solamente que el pueblo tiene la oportunidad de aceptar o rechazar a los hombres que van a gobernarle.
Joseph Schumpeter

Continues...?

14.12.06

El Carpe Diem no era això...


Carpe diem quam minium credula postero
Poseeix el dia, mai confïis en lo posterior

Carpe Diem, un tòpic que ens transporta cap a l'explosió del moment, cap al fruir dels plaers de la vida sense preocupar-te per un futur incert, tenebrós...

Vivim en un present constant: no mirem pel retrovisor el passat perquè no ens danyi; no mirem endavant cap a un futur que és estrany o ens l'han robat. Predomina el Aquí i el Ara.

Cada cop s'exigeix més a curt plaç; prima l'urgent sobre l'important; l'acció sobre la meditació; l'accesori sobre l'essència.Benvinguts al regne de la URGÈNCIA.

S'ha perdut la credibilitat dels sistemes progresistes; el coneixement s'ha mercantilitzat; l'eficàcia s'ha divinitzat; l'emancipació s'ha estancat...Perquè el centre de gravetat temporal s'ha traslladat del futur al present? Ha triunfat el Carpe Diem?

Ha triunfat un Carpe Diem impos(t)at; l'al·legòric roman segrestat. La precarietat laboral, l'espasa de Damocles de l'atur, ha propiciat un clima de vulnerabilitat, d'inseguretat profesional...Els joves tenen por de no trobar el seu espai en el mercat laboral; els grans de no perdre el quin tenen..

I no prou desvalguts en aquest univers inestable, el culte a la salut, la medicalització de l'existència, deixa l'individu a mercè de la pressió exercida per les normes de la prevenció i de la salut, indefens davant d'un present atormentat pels virus i desastres de l'èpca.

I per no parlar del clime d'inseguretat personal, de l'exposició diària a terroristes desalmats que cumpleixen el precepte diví de què ningú és innocent.

En fi, sense bases estables on asentar-te; sense un trampolí per rellançar-te, l' individu del Segle XXI queda estancat no en un present etern, sinó en un futur conjugat en primera persona.

Continues...?

8.12.06

Second life: un altre món és possible


1.869.937 habitants; 125.697 milions $ Lindon (64 milions $ USA) de PIB.
Aquestes són les dades més significatives de l'últim país que s'ha generat en el nostre món (?): Second life, un entorn de realitat virtual que t'ofereix una segona vida.

Aquest simulacre de una altra vida possible està causant autèntic furor a nivell mundial, un pas molt més enllà de l'innocent Sims. Et baixes un programa, crees un avatar a imatge i semblança de la voluntat pròpia i, a partir d'aquí, a fer negoci. No és un joc, és un país dedicat única i exclusivament a guanyar diners, sense cap tipus d'objectiu concret més enllà d'adquirir un statuts. Tres mil persones ja han abandonat la seva vida real substituint-la per la virtual amb uns beneficis de 20.000$ anuals.

Basat en el llibre cyberpunk Snow Crash d'un dels autors de ciència-ficció més respectats actualment, Neal Stephenson, on aquest desenvolupa el concepte de Metaverso el qual descriu un món virtual on un repartidor de pizzes pot fugir de la seva trista existència per transformar-se en una persona notòria i d'alt standing en el món virtual.

Second Life és una apologia brutal del capitalisme pur i dur; és un gestor esquizofrènic de les múltiples personalitats d'un mateix; una via d'escapament per a les personalitats escindidesé; un complement de la vida real tot i que acabarà transmutant-se en ella

Ens estem acostant a Matrix. De moment, Second Life no és una realitat virtual trascendent, sinó una mera projecció o sombra de la realitat. La cova de Plató. Artifici de la era postmoderna que comporta el posthumanisme.

Second Life és un indici de què el postmodernisme, entenent-lo com a que la realitat està essent desplaçada per la simulació, està en procés de culminació.
Baudrillard parlava de quatre estats en aquest procés:
- En el primer, la imatge reflexa la realitat-> Estat assolit
- A continuació, la imatge emmascara la realitat->Estat assolit
- Dóna pas a emmascarar l'absència de la realitat profunda-> Estat recentment assolit
- Finalment, la imatge no té cap tipus de relació amb la realitat, la simula-> En procés

Un cop assolit aquest últim estat, la realitat serà irrecuperable, no distingirem entre la simulació i el fet real. La realitat convertida en simulacres i simulacions, artificis de la realitat: la naturalesa convertida en parc natural...
La tecnologia deixarà d'existir per tal de penetrar-nos.


Second life, el paradigma i la consagració d'un dels lemes abanderats per alternatius del S. XXI: un altre món és possible

"Hay otros mundos...pero estan en éste"
Paul Éluard

Continues...?

6.12.06

Feliz Falsedad! (I)


OTRA VEZ LLEGA LA NAVIDAD
LA GENTE EMANA FELICIDAD
TODOS SONRIEN SIN PARAR
A QUIEN PRETENDEN ENGAÑAR
SI TODO SIGUE IGUAL... ¡ AN, TWO, TRES, LAU!

ES NAVIDAD EN JERUSALEN
Y EN NAVIDAD MATAN TAMBIÉN
JESUCRISTO YA VA A NACER
KETE PILLE UN PALESTINO ¡CACHO MAMON!
Y TE CUELGUE DE UN PINO

EL GRAN NEGOCIO VA A COMENZAR
EL PRECIO POR LAS NUBES ESTAN
TODOS COMO LOCOS A COMPRAR
TODO SEA PORQUE ES NAVIDAD
Y HAY QUE APARENTAR ¡ANDA YA!
TURRON UN PAVO Y CHAMPAN
ESO NO, NO NOS PUEDE FALTAR
AUNQUE MAÑANA NO HAYA PA COMER
TODO SEA PORQUE ES NAVIDAD
Y HAY QUE APARENTAR ¡APARENTAR!

LOS POBRES NIÑOS SON MACHAKAOS
POR LA TELEVISION, POR MILES DE
ANUNCIOS (DE JUGUETES) EN LOS KEEL
CRIO SOLO TIENE QUE APRETAR UN BOTON
Y PARA NADA CUENTA SU IMAGINACION

POR ESO Y MAS ¡ ME CAGO EN LA NAVIDAD!
PUTA NAVIDAD ¡ME CAGO EN LA PUTA NAVIDAD!
POR ESO Y MAS ¡ ME CAGO EN LA NAVIDAD!
PUTA NAVIDAD ¡ME CAGO EN LA PUTA NAVIDAD!

MILLONES DE ABETOS CORTAOS
POR UN ESTUPIDA TRADICION
QUE LUEGO ACABARAN TIRAOS
EN LA BASURA O EN CUALQUIER LAO
LUCES POR TODA LA CIUDAD
PARA INTERTARLA DISFRAZAR
ANUNCIOS DE PAZ Y HERMANDAZ
QUE DESPUES DE NADA VALDRAN

ME DA ASKO LA NOCHEVIEJA
TODOS PUESTOS HASTA EL GORRO
DESAHOGAN SU FRUSTRACION
HOY TODO ESTA PERMITIDO
LA METO MANO A ESTA CHICA
Y A ESTE LE METO UN SOPAPO
¡ QUE DIVERTIDO SOY!

POR ESO Y MAS ¡ME CAGO EN LA NAVIDAD!
PUTA NAVIDAD ¡ME CAGO EN LA PUTA NAVIDAD!
POR ESO Y MAS ¡ME CAGO EN LA NAVIDAD!
PUTA NAVIDAD ¡ME CAGO EN LA PUTA NAVIDAD!
POR ESO Y MUCHAS COSAS MAS
ME CAGO EN LA PUTA NAVIDAD
DE VERDAD QUE ASKO ME DA
TANTA HIPOCRESIA, TANTA FALSEDAD
¡VENGA IDIOTAS A COMPRAR!
EL CONSUMO ES EL ESPIRITU DE LA NAVIDAD!
¡OS VAMOS A SACAR
HASTA LA MEDULA ESPINAL!

¡FELIZ NAVIDAD... AMIGUITOS!

Soziedad Alkoholica

Continues...?

Manifestacio?


Intenté que admitiesen que una manifestación no es, en el mejor de los casos, mas que un permiso para rebelarse que va de dos a cinco de la tarde, en fin de semana, y de la Plaza de la Bastille a la plaza de la Repúblique, entre antidisturbios que esperan que acabes con el miniintervalo de rebelión que te han programado. Y resulta que es que a mí no me gusta que me den permiso para existir y que me manden a casa cuando deciden que la fiesta ha terminado.

LOLA LAFON. Una fiebre ingobernable

Continues...?

3.12.06

El naixement de la llibertat i de la rao


"Andaban ambos desnudos(..) La serpiente era el más astuto de todos los animales(..)
- ¿Así que Dios os ha dicho que no comáis de ninguno de los arboles del jardín?
- No(..) sólo del fruto del arbol que está en medio del Jardín(..) porqué de lo contrario moriremos (...)
-Que vais a morir! Al contrario, es que Dios sabe que en el momento en que comáis se abrirán vuestros ojos y seréis como dioses, conocedores del bién y del mal. (..)
Así que tomó de su fruto y comió"
GÉNESIS


Aquest és el moment més esplèndid i preciós de la humanitat: quan Eva decideix pendre la fruita prohibida desafiant la prohibició de Déu.

Neix la llibertat: l'opció de decidir, d'escollir una opció davant de múltiples oportunitats, de ser responsable dels teus actes...

Neix la raó: l'opció de saber per un mateix, d'usar-la per distingir el bé del mal pels seus propis mitjans...

En optar per la llibertat i la raó, diu el cristianisme, Eva inventa el mal...
La facultat d'elegir i de triar el seu propi camí després d'haver-ho pensat per ella mateixa mereix el càstig diví d'expulsar-los del Jardí, de no ser digne de pertànyer al Paradís pel simple fet que Eva va utilitzar les armes que més detesta i odia el cristianisme: la raó i la llibertat

Continues...?