28.1.07

Les drogues, una forma de control social


Tradicionalment, les drogues s'han associat als moviments revolucionaris, ha esdevingut un dels ingredients bàsics de la lluita contra o anti sistema. Però últimament, s'ha produït una transgressió funesta: quan l'ús es converteix en consum; quan l'oci passa a ser una mercaderia emanada de tots aquells a qui la revolució castiga (o ho intenta, més ben dit).

Coca, speed, pastis... ens introdueixen en el ball de màscares de la felicitat, ens transformen en zombies autocomplaents del bon rollo on tots som amics de tots i a on els problemes s'esvaeixen. Mentres pensem que quan quedem hipnotitzats i posseïts per aquestes substàncies som agents altament perillosos pel sistema, que executem una acció totalment reivindicativa, passa totalment el contrari: quedem encadenats a un dels seus mecanismes de control preferits, l'oci-consum.

El poder ens vol veure de dues maneres: o treballant o consumint. La resta de temps que no dediquem a aquests àmbits, pel poder és aterrador: és el moment que tenim per pensar, per construir, per analitzar...per destruir-lo.

La perversió que ha donat pas de l'ús al consum de les drogues va en total consonància amb els interessos del poder.La droga ha passat a ser una mercaderia, autèntic fibló econòmic del capitalisme. Ha passat de ser un producte mesurat i controlat pels propis consumidors a un producte etiquetat i envasat, on els eixos de producció-consumidor s'han allunyat cada cop més donant pas a riscos sobre els elements que les composen.

El seu ús s'ha descontextualitzat, descol·lectivitzat i desexperimentat: són simples estímuls de períodes de semivigília i irracionalitat total, esdevenint simples anfitrions de les seves capacitats alucinògenes, mers receptacles sense cap tipus de transgressió més enllà de l'expressió màxima de la diversió, de l'oci canalitzat. S'aniquila la persona per passar a ser un comportament, una imatge esbiaxada i inventada de nosaltres mateixos.

És una de les evidències més fefaents del Capitalisme de Ficció: es consumeixen drogues per aparentar, per falsejar-nos nosaltres mateixos i oferir una pseudopersona fictícia en unes pseudocomunitats articulades pel consum de la mateixa substància, donant pas a falses relacions socials on el factor de reunió no és l'amistat, l'afinitat o la reflexió, sinó el tipus de droga que ens uneix.

És el mateix que quan critiquem als pijos: tant el jersei que ells compren com la droga que nosaltres consumim ens dota d'un cert prestigi, seguretat i aparença; el seu ús ens transfereix certes qualitats i característiques simbòliques davant dels altres. Per no dir que tant uns no poden concebre un cap de setmana sense anar de compres, els altres no el conceben sense consumir drogues.

Per no parlar dels autèntics beneficiaris de les drogues...
No tenim dubtes de criticar aquelles multinacionals que exploten i esclavitzen els seus treballadors, però pel que sembla aquest discurs no és vàlid per tots aquells que control·len les rutes del narcotràfic i la seva producció, com si en els seus àmbits d'actuació; la misèria, la mort i la destrucció no fossin elements cabdals d'aquest tipus d'economia i empresaris.

O com ja vam veure en un post anterior , l'ús directe de la droga per part del poder: introduir-la per desactivar qualsevol espurna de rebel·lió. Als Estats Units dels barris negres, a Euskal Herria, Madrid dels 80...molt sospitós que els grans epicentres de la droga siguin, alhora, els grans epicentres de la lluita social.

En fi, suposo que ja és hora que replantejar-se el consum de droga deixi de ser un tabú en aquells entorns més favorables a l'ús d'aquesta; que ens donem compte que filtren realitats dotant-nos d' un món de falses sensacions, relacions i il·lusions, introduint l'amnèsia com a manera de pensar i sotmeten-mos en l'experimentació hedonista i individualista.

Si critiquem que el poder ens arranca la nostra vida a través del treball, no li cedim voluntariament a través de l'oci-consum.

Continues...?

24.1.07

Confusió Matrix


..i no em refereixo a la simulació virtual d'un mateix que van popularitzar els Wachowski Bros., sinó al Multistate Anti-Terrorism Information Exchange, el projecte de compilació de dades que s'amaga sota l'acrònim MATRIX.

Sembla ser que no en tenen prou amb la instauració progressiva de càmeres de videovigilància; del control en els accessos dels aeroports; de la mercantilització, per part d'empreses, de dades dels seus clients...sinó que ara, emulant la mítica Minority Report, s' està instaurant un programa de mineria de dades per preveure comportaments futurs d'individus que, analitzant la informació derivada de diverses bases de dades (públiques i privades), presenten anomalies o indicis de en el seu comportament. És un sistema que identifica relacions i models ocults en la informació quantitativa, tendències determinades en base a un seguit de causa-efecte que no consideren aleatori, sinó que precedeixen d' un factor invisible que el programa el permet identificar i, aleshores, actuar

MATRIX és un projecte justament creat després del mític 11-S que gestiona Accurint i que s'esdevé l'eix principal de la red de Vigilància Total, la TIA (Total Information Awareness), auspiciada pel Pentagon. L'objectiu es recopilar la informació de milions de persones a través de l'extracció automatitzada d'informació i la compilació d'aquesta per part de més de 20.000 milions de registres que integra des d' historials de targeta de crèdit, números de la Seguretat Social, antecedents penals, escriptures de propietat, registres telefònics, número de matrícula de cotxes associats...

MATRIX genera expedients personals i detallats sobre els individus i, a través d'aquestes dades, crea models i estereotips de comportament que et poden conduir, sense que un se n'adoni, a la Llista de l'1%, una llista integrada per persones catalogades com a sospitoses i, per tant, sota vigilància contínua dels seus moviments.

Confusió Matrix: La fòrmula que ens conduirà a aquell futur tant idíl·lic o tant plàcid, on l'Estat serà capaç d'engarjolar o aniquilar un nen de vuit anys perquè preveu que el seu comportament, en base a enrebassades fòrmules algorítmiques, està abocat al crim, la delinqüència i el terrorisme.

Continues...?

21.1.07

La cortina de Fum: Kosovo (Motius)


Pel molt que sembli estrany, un dels motius fou garantir un salvaconducte per l'entrada de droga a Europa i a EUA provinent d'Àsia. S' estima que la droga mou 3 bilions i mig d'euros anualment, el negoci més lucratiu del món. Normalment s'associa la droga al món criminal, però avui en dia, segons experts economistes, el negoci de la droga és una part essencial del sistema bancari i financer, on sense la complicitat dels grans bancs mundials seria impossible dur a terme el tràfic i a on els governs se'n renten les mans. Curiosament, Albania i Kosovo formaven (i formen) part del Triangle Daurat de l'heroïna juntament amb Afganistan i Pakistan.
Per tant, interessava establir una ruta més directa des d'Afganistan, passant per Túrquia i establint el punt neuràlgic del negoci en una zona totalment control·lada per les potències occidentals i, de rebot, debilitar el control del negoci a la zona per part de Rússia. I aquí torna a entrar l'UCK, una guerrilla que es nodria del narcotràfic i que passaria a controlar-ne la ruta i la distribució.

Durant els anys 90, mentres la majoria d' exrepúbliques soviètiques claudicaven davant del capitalisme, Iugoslàvia es resisitia a privatitzar la seva indústria i els seus recursos naturals. Més de 700.000 empreses eren de propietat social conformades per comites mixtes d'empresaris i treballadors. Davant d'aquest panorama, era impossible que aquest país entrés a formar part de la maquinària capitalista (s'havia de desintegrar tota la indústria pública) i aquesta en pogués extreure la riquesa del seu sòl.

Si, perquè exactament Kosovo és la zona més rica d'Europa de minerals com lignit (imprescindible per centrals tèrmiques), zinc (component imprescindible per la indústria armamentística, aeroespacial i de portàtils) i plom. El complex miner de Trepca, conformat per 41 mines i fàbriques, no es podia deixar en mans d'uns irresponsables que el deixave a mercè del poble, ja que era el complex energètic més gran del món que encara no pertanyia a els grans capitalistes europeus o americans.

Un cop acabada la guerra, es va imposar la recepta del FMI: desmantellar la economia nacional, rehabilitar la infraestructura social i econòmica del país a través de bancs i empreses extrangers i, d'aquesta manera, amb l'espasa de Damocles del deure extern, control·lar les institucions financeres locals i deixar el país en mans de les grans multinacionals i bancs extrangers perquè l'exprimeixin fins a la extenuació.

La suposada guerra humanitària de Kosovo tant sols fou un miratge pels autèntics proposits d'aquest Govern Mundial que només entèn el món en base a preceptes mercantilístics i econòmics, degradant a l'home a la categoria d'obstacle o còmplice per als seus interessos particulars.

Continues...?

17.1.07

La cortina de Fum: Kosovo (Antecedents)


15 de Gener de 1999. Racak: Membres de l'Exercit d'Alliberament de Kosovo (UCK) condueixen a observadors de la ONU a una fossa comú on reposen 45 kosovars d'ètnia albanesa aniquilades per serbis. El pretext per a la intervenció a Kosovo està servit...

Durant el Febrer, sota l'amenaça de bombardeig imminent (aprovat pel consell de la OTAN el 30 de gener), s'inicia la conferència de pau a Rambouillet, França. Milosevic accepta el principi d'autonomia de Kosovo però refusa el famós Anex B: accés il·limitat, per part de la OTAN, a aeroports, ports, ferrocarrils, serveis de telecomunicacions de tot Iugoslàvia, a més de tenir la potestat de modificar totes ls infraestructures per al seu benefici propi. Conclusió: Milosevic refusa aquesta oferta de pau humiliant i el 24 de març s'inicien els bombardejos.

Perquè la OTAN va incloure aquest innacceptable anex que cap país el firmaria?Quin era el motiu real de la necessitat d'una guerra en aquesta zona?

Abans d'entrar plenament en aquestes qüestions, val la pena plantejar dos temes: la matança de Racak i la transformació de l'UCK.

Nombrosos analistes han destacat que la matança de Racak fou un muntatge: la suposada nit de la matança hi havia hagut un enfrontament entre milícies serbies i soldats de l'UCK. Curiosament, la posada en escena de la matança era massa perfecta: com va ser possible que policies serbis conduissin tranquilament a la població fins al lloc de l'execució sota la pluja de foc creuat? Com és que es van trobar tants pocs casquets de bala al fossar? I la poca sang que hi havia? No és sospitós que cap persona portes la roba forada per l'impacte de bales allotjades al tronc dels seus cossos? L'UCK va aprofitar part dels soldats morts al combat per vestir-los de civils i montar l'escena? L'equip forense holandès que es desplaçà a Racak per part de la OTAN va concloure que, almenys, 23 de les persones no havien mort al fossar. Curiosament, els van apartar del cas i fins un temps més tard, en boca seva, no van poder-ho denunciar públicament.

El 23 de febrer de 1998 Robert Gelbard, enviat especial d'EUA a Kosovo, afirmà a France Press: "El Ejercito de Liberación de Kosovo es, sin ninguna duda, un grupo terrorista".Per quin motiu, de sobte, aquesta organització sustentada a través del trafic de drogues i formada per hereus i descendents de les milícies Skanderberg de les SS passa de ser un grup terrorista a una peça clau per a l'administració Clinton? Com és que de sobte passen a ser un grup d'Alliberament de Kosovo auspiciat per la OTAN?

Quins foren els motius reals que la OTAN, la ONU i les primeres espases mundials van crear aquest clima d'hostilitat cap a Iugoslàvia? S'magava a darrera un motiu humanitari? Com és que encara, avui en dia, hi ha nombroses bases de l'OTAN desplegades per aquest país?

Continues...?

14.1.07

Reflexions (V)



"Matrix es un sistema, Neo. Ése sistema es nuestro enemigo, pero cuando entras, que ves a tu alrededor? Hombres de negocios, profesores, abogados, carpinteros...son las mentes de los mismos que intentamos salvar, pero hasta que no lo hagamos, continuan formando parte de ése sistema y eso hace que sean nuestros enemigos.Tienes que entender que la mayoria de ellos no estan preparados para ser desactivados, y muchos estan tan habituados, dependen tanto del sistema, que lucharían para protegerlo"


Morfeo a Neo
Seqüència 17. Matrix

Continues...?

13.1.07

La Cortina de Fum


Sota aquest títol, intentaré desgranar què s'amaga realment darrera els grans conflictes internacionals que han assolat darrerament el nostre món; tant aquells coneguts per l'opinió pública com aquells oblidats que sembla que no existiexen.

Podrem veure que el gran tauler d'escacs que és el món existeix la necessitat de crear grans catàstrofes per imposar un Nou Ordre Mundial amb un teló de fons que és l'energia, bàsicament el petroli i el gas natural.

Ja en els inicis del Tercer Mileni, nombrosos experts ja van descatar que s'estava apunt d'arribar a una situació de colapse econòmic coneguda com El pic del Petroli, és a dir, que la balança entre la producció i el consum de petroli començava a ésser negativa i, com s'ha vist al llarg de la història, qui controla els recursos, controla el poder. Per tant, darrera de qualsevol guerra, allunyada o no dels focos dels mitjans de comunicació, es lluita per l'abastiment d'uns recursos naturals en constant declivi.

Com afirmà el periodista israelí Uri Averny "..si un traça el mapa de les grans bases nordamericanes creades després del 11-S, li sorpendrà que coincideixen plenament amb els mapes de grans fonts de recursos naturals"

Que si conflictes per instaurar la democràcia; que si guerres per les famoses armes de destrucció massiva...tots són motius que conformen una espesa cortina de fum per donar legitimatat als autèntics propòsits no només als grans Estats imperialistes, sinó també per a nombroses multinacionals (els autèntics Senyors de la Guerra) que operen a través d'aquests propis Estats o contracten i abasteixen guerrilles per articular diverses guerres brutes que afavoreixin els seus interessos mercantílistics

Kosovo, Afganistan, Txetxènia, Congo, Irak, Iran... tots són països que, malauradament, tot i de gaudir d'una font de riquesa natural inigualable, el què per a ells hauria de ser manà caigut del cel, és la marca del Diable que els pot conduir a l'Infern...

Continues...?