30.5.07

L'any que tampoc vam fer la Revolució (III)



Durant el 2006, a Espanya, 1.352 persones van perdre la vida mentres treballaven, alhora que es produïen 1.033.157 d'accidents laborals, continuant la tònica creixent dels últims anys. Espanya és l' Estat capdavanter en morts laborals de tota la UE, registrant-ne un 20% del total.

A escala mundial, més de 2.000.000 de treballadors van perdre la vida mentres es guanyaven el pa, alhora que 160 milions de persones van patir malaties derivades de les males condicions laborals i a la falta de mesura preventives.

I els botxins, o el què és el mateix, els empresaris, van quedant-ne impunes...

10 comentaris:

Wadyet ha dit...

Que me lo digan a mi... q siempre se me caen todos los muebles de Abacus... o se rompen... o... :P

Quoèlet ha dit...

Wadyet, tu també a la secta? Recordo un matí a AM amb una muntanya de cubetes que arribaven fins al sostre. Tot d'una, quan intentava agafar els albarans de la de dalt, la muntanya de cultura es va venir avall com les torres bessones dirigint-se directament a la meva persona. Amb un moviment felí vaig esquivar miraculosament les dues primeres, però la tercera va impactar de ple contra el meu genoll amb el resultat d'una coxeira temporal tipus House. Per no parlar del talls salvatges que fan els llibres cabrons amb les seves pàgines esmolades...
Per mi els riscos laborals semmpre han estat representats per aquesta foto: http://numerof.com/blog/wp-content/uploads/2006/12/lunch_on_skyscraper02.jpg . Fixeu-vos el que porta a la mà el paio de la dreta... Brutal.

Wadyet ha dit...

Jejeje... sip, no solo soy de la secta... además soy gafe... si hay un mueble q puede caerse en toda la tienda seguro q se me cae a mi encima... :P

Josep Maria Augé ha dit...

Doncs si Q, la companya Wadyet és la víctima propiciatòria dels mobles abacusians: espectacular la cicatriu a lo Rambo que porta al braç dret; o com fa dos dissabtes, que se li va perforar el colze espelusnasment...terror, terror...

De tu Q, que ja portes de fàbrica en la teva versió vital el gen del gazapo, no m'esperava molt menys...Segur que en tens alguna altra amagada...
Per cert, l'enllaç es troba Not Found...casum dena...

salut kamarades!

Anònim ha dit...

V. de Violència, he d'intervenir.

Agraeixo a Abacus:
- Cicatriu permanent al genoll dret (trasllat sabadell indústria a sbd tres creus)
- Coixera permanent (pel mateix motiu. Ara apenes es nota. Pagant Sant Pere canta)
- Fibromiàlgia
- Terror nocturn (jo tancada al despatx amb la meva cap cridant-me com una anargúmena sense saber-ne clarament el motiu)
- Pèrdua de pes en dos mesos (10kg). Implicava tancament al despatx amb la meva cap cridant-me i que acceptés una malaltia que no tenia (endrapava com una boja; calaix plè de porqueries per no seguir disminuint). Nota: he guanyat més 10Kg. Canvi laboral.
- Pèrdua de veu en tres ocasions. No articulava so. La vostra Mútua em va trucar preguntat-me si m'estaven fotent a la feina. La primera vegada vaig dir que no; la segona no. La metgessa va lluitar amb mi per una reducció de jornada que va arribar massa tard. Nota: pèrdua de veu vol dir no emetre cap tipus de so durant un mes. Incomunicació total. Escribia tot allò que volia dir.
- Fracturació d'una costella. Vaig tornar amb prescripció de no agafar pes durant un temps. Al primer dia, al primer minut, ordres de la meva companya de secció de fer totes les devolucions de tot allò que contenia el Moll.

Etc.......... El dia que vaig dir que plegava em van preguntar si els denunciaria. Es van disculpar en nom d'Abacus (no pas la meva cap). Em van dir que triés on volia treballar; em van donar la opció a ser administrativa a Rubí. Però vaig marxar.

Actualment tot ha millorat, i molt.

Per qui es trobi en una situació similar: Col.lectiu Ronda.

Anònim ha dit...

V. de Violència, he d'intervenir.

Agraeixo a Abacus:
- Cicatriu permanent al genoll dret (trasllat sabadell indústria a sbd tres creus)
- Coixera permanent (pel mateix motiu. Ara apenes es nota. Pagant Sant Pere canta)
- Fibromiàlgia
- Terror nocturn (jo tancada al despatx amb la meva cap cridant-me com una anargúmena sense saber-ne clarament el motiu)
- Pèrdua de pes en dos mesos (10kg). Implicava tancament al despatx amb la meva cap cridant-me i que acceptés una malaltia que no tenia (endrapava com una boja; calaix plè de porqueries per no seguir disminuint). Nota: he guanyat més 10Kg. Canvi laboral.
- Pèrdua de veu en tres ocasions. No articulava so. La vostra Mútua em va trucar preguntat-me si m'estaven fotent a la feina. La primera vegada vaig dir que no; la segona no. La metgessa va lluitar amb mi per una reducció de jornada que va arribar massa tard. Nota: pèrdua de veu vol dir no emetre cap tipus de so durant un mes. Incomunicació total. Escribia tot allò que volia dir.
- Fracturació d'una costella. Vaig tornar amb prescripció de no agafar pes durant un temps. Al primer dia, al primer minut, ordres de la meva companya de secció de fer totes les devolucions de tot allò que contenia el Moll.

Etc.......... El dia que vaig dir que plegava em van preguntar si els denunciaria. Es van disculpar en nom d'Abacus (no pas la meva cap). Em van dir que triés on volia treballar; em van donar la opció a ser administrativa a Rubí. Però vaig marxar.

Actualment tot ha millorat, i molt.

Per qui es trobi en una situació similar: Col.lectiu Ronda.

Josep Maria Augé ha dit...

Joer anònim/a, una víctima molt clara (i sembla que propera) de la violència empresarial, aquella violència que tant poc es denuncia pels altaveus del mass media però que es cobra més víctimes i ferits que el terrorisme...però no passa res en la nostra "societat del benestar"...

M'alegro que ara estiguis millor, espero que t'hagi acollit una empresa molt més sensible(si més no les seves persones) amb els treballadors...

Testimonis com el teu m'ajuden a afirmar, cada dia més, que l'important d'una feina no és el sou, el prestigi...sinó les condicions laborals, l'ambient, la gent que t'envolta...

Anònim ha dit...

Antitot,

Divendres passat vaig organitzar un sopar de nenes de la feina, dic nenes perquè els hòmens no hi abunden. Ens portem molt bé, això les que ens portem, les que ens hem donat soport en tot moment, inclús dir-te que no te l'han donat per por a que el torn vagi a elles (nenes abacus)

Ignoro si le meu cas s'inclouria com a malaltia laboral. El dia que vaig anar a oficines per dir adeú, amb M.V i Ll. estava ben preparada per dir-ho tot. Tot és massa. En 10 minuts ja plorava. Ja no ploro, per cert.

Vaig començar a treballar el dia de Sant Jordi, a una editorial. Els primers dies em sentia fora de lloc, trobava tant a faltar als meus clients! Al 4rt dia m'operaven d'urgències. I va ser una gran sorpresa rebre un missatger per recollir-me els partes i trucades constants, dues al dia, sense amenaces, preguntant-me com em trobava, que em dongués temps, etc. Quan em diuen que valc un colló em neutralizo. Em costa creure-m'ho, pq la coope fa de tot excepte valorar els seus treballadors. M'han comentat que a partir d'ara això canviarà. Ha canviat?

Puc dir que experimento certs moments del que crec que és una sensació de "felicitat". I és brutal!

Bé. Estic segueixo estigmatitzada però tot és diferent. I variable. I sóc molt jove.

Escolta, tot el que pugui dir és poc. El que he viscut és inhumà. De fet, no trobo el vocabulari per definir-ho.

Sé que ens tornarem a veure, amb Abacus vull dir, en igualtat de condicions.

Nota: ja no sóc mileurista.
Nota 2: si seguieixes tocant temes sobre la revolució, terme que per mi ho engloba tot, segurament seguiré traient el cap per aquí.

A cuidar-se!!!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!

Anònim ha dit...

audi 100 timing belt car onboard computer ford kennedy matthew secondand car auto windshield wiper blades