11 de septembre de 2001...Tohom coneix la història, no cal repetir-la.
Pocs dies després de l'atac, Estats Units decideix bombardejar i conquerir Afganistan perquè, suposadament, el règim talibà encobreix el pressumpte autor de la masacre americana, Bin-Laden. Per quin motiu EEUU decideix posar en marxa la maquinària de guerra contra un país que, en principi, no pinta res en la taula d'escacs mundial?
La conca del Mar Caspi i l'Asia central aglutinen les dues terceres parts de les reserves mundials energètiques. EEUU és conscient d'aquesta situació i des de mitjans dels 90 militariza la zona per obtenir-ne el control.
Curiosament, si superposem el mapa dels principals santuaris terroristes (segons els americans) amb el de les principals fonts d'energia del S. XXI, ambdós mapes coincideixen plenament.
Però bé, EEUU té un petit problema, tal com afirmà l'octubre del 2001 el prestigiós periodista anglès
Georges Monbiot:
" El petrolio i el gas no tenen cap valor si no se'ls trasllada. L'única ruta que té sentit tant polític com econòmic és a través de l'Afganistan". Doncs mans a l'obra.
Entren en joc les grans petroleres, capitanejades per
UNOCAL i dirigint les negociacions un tal
Henry Kissinger. Per posar en antecdents,
UNOCAL ha compartit certs projectes amb règims despòtics i dicatorials amb països en vies de desnvolupament, destacant certes conexions amb els règims militars de Birmània i Indonèsia. De
Henry Kissinger suposo que no cal parlar-ne, tots estem al corrent d'aquest personatge...
Des de finals dels 90,
UNOCAL negocia amb els talibans una acord per construir un important oleoducte a través del seu país. Coopera amb el regim talibà per montar infraestructures de telefonia, fa quantiosos donatius en fons educatius...en fi,
unten els talibans perquè siguin més
amables amb el seu projecte. Els talibans demostren ser uns negociadors impecables, exigint
l'oro i el moro als representants petrolífers..però de sobte entra en joc un empresari argentí,
Bridas, que mostra ser més flexible amb els afganesos en les negociacions per emportar-se el projecte. El règim talibà talla les negociacions amb
UNOCAL per centrar-se en l'oferta de
Bridas.
Cop dur a
UNOCAL...però de sobte entra a la Casa Blanca George Bush, deutor de favors a les grans corporacions energètiques nordamericanes pel recolzament econòmic a la campanya presidencial d'aquest. Les bones relacions de la família Bush amb el govern talibà auguren una bona perspectiva: mostra d'això és que el règim talibà, considerat terrorista sota el mandat de Clinton, obre una ambaixada al barri novaiorqués de Queens
L'agost de 2001, amb
Bridas fora de joc per l'ensorrament de l'economia argentina,
UNOCAL manté l'última conversa amb els representants talibans, amenaçant-los d'una intervenció militar si no cedeixen en les negociacions, cosa que no faran. Immediatament, just abans del 11-S, Kissinger truca a la Casa Blanca per denunciar que el règim talibà no és un
govern cooperatiu.
Amb l'excusa que el govern talibà no vol entregar Bin-Laden, el 7 d'Octubre EEUU inicia la invasió a l'Afganistan, que culminarà el 13 de novembre. Es nombra com a president
Hamid Karzai, que curiosament era conseller de
El Segundo, una empresa de
UNOCAL.
De moment, la construcció de l'oleoducte està en
stand-by. Tal i com afirma el periodista paquistanés
Ahmed Rashid , molt reconegut a la zona, el traçat de l'oleoducte passa pel sudest del país i per la provincia paquistanesa de Beluchistán, els principals focos d'insurgència i resistència que EEUU, 5 anys després, no ha pogut sofocar. Temps al temps...
Controlando la energía, podran controlar a las naciones y a sus sistemas financieros.
Gary Allen
