Cortina de fum: Benazir Bhutto
Fa pocs dies el món es va llevar sacsjeat en conéixer la mort de la exprimera ministra del pakistán, Benazir Bhutto. Els mitjans de comunicació van plorar la seva mort per ser una símbol de llibertat i democràcia mundial, però tal i com acostuma a passar amb personatges com aquests, que són afalgatas per l'opinió pública mundial, quelcom fa pudor de podrit...Que s'amaga darrera la cortina de Benazir Bhutto?
Benazir Bhutto es va caracteritzar per un fet durant els seus anys de govern: la corrupció.
Ella, juntament amb el seu home anomenat "El Señor 10%" foren acusats de robar més d'un bilió de dòlars del tresor públic paquistanés. Investigada en multituds de països per frau fiscal, entre els quals hi ha Espanya, destaca la condema de l'Estat Suís per blanquejar 11 milions de dòlars, condemna la qual ha estat retirada un cop assebentats de la seva mort.
Un dels punts innegociables que va negociar amb Musharraf per formar part del govern de coalició fou eludir els tribunals i desactivar les múltiples investigacions de corrupció sobre ella i el seu marit.
Tot i això, un dels punts més negres del seu mandat fou el sospitós assassinat del seu germà petit, Mir Murtaza. Durant els anys 90, mentres governava Bhutto, el seu germà fou el pal de paller d'un moviment que exigia l'alliberament dels presos polítics encarcerats per l'anterior dictador, Zia ul-Haq. Benazir, aquest símbol de llibertat i democràcia del Segle XXI, continuament feia oïdes sordes al prec popular d'aquesta mesura, amb durs enfrentaments entre germans al Parlament.
Fins que un trist dia del 1996, mentres Mir Murthaza retornava a casa, els carrers foren bloquejats per desenes de polícies, el subministrament elèctric fou tallat i Mir, juntament amb sis persones més, foren abatudes a sang freda per la polícia paquistanesa.
Per tant, quin paper tenia assignat Benazir Bhutto per aquest rentat de cara dels últims anys?
L'actual president Pervez Musharraf, dese la seva entrada al govern en el 1999, es caracteritzà per una política econòmica molt allunyada al Fons Monteri Internacional i a la Casa Blanca, polítiques de caire social l'objectiu de les quals era tancar el país a les grans multinacionals de l'or i del petroli per no permetre l'expoliació i depauperà les condicions ja de per si precàries del país.
Benazir Bhutto complia el perfil indicat per democratitzar el país (és a dir, obrir-lo a les grans corporacions mundials) i continuar amb el procés neoliberal dictat per Washington. Benazir estava cridada ha ser una titella més en el tauler mundial i desempellagar-se de l'obstruccionista Musharraf, un líder per al país però titllat de dictador per les grans corporacions polítiques, econòmiques i comunicatives de la resta del món.
Però el procés continuarà: Benazir serà substituïda per una altra titella i el Pakistan quedarà sota el control del món, mentres que els seus habitants seran traïts per les falses promeses polítiques i econòmiques que es deriven de la implantació de la DE-MO-CRÀ-CI-A.