Galerías Pacíficos

Tots aquells que han anat a Buenos Aires, segurament han passat per les Galerías Pacíficos, un dels centres comercials més luxosos del país, la joia de la corona de la zona comercial.

Sumptuosos frescos coronats per unes bòvedes majestuoses que ens recren a l'estil més barroc de l'art, serveixen de marc incomparable per totes aquelles marques més chic d'aquest món globalitzat que trepitgem: des de Christian Dior, passant per Nike i acabant en Ralph Lauren. Un centre comercial on la majoria dels autòctons sols poden enlluernar-s'hi mentres els turistes, gràcies a la devaluació monetària, són els únics que poden passar per caixa per fer realitat els seus (?) somnis.

Doncs bé, el què la majoria de gent no sap és l'origen fosc d'aquest edifici.

L'any 1987 es van descobrir centres de tortura abandonats, als sòtanos, utilitzats pel Primer Cuerpo del Ejercito Argentino. En les parets de les masmorres encara es podien veure les marques de desesperació que els persos feien amb la seva sang: noms, dates, súpliques d'ajuda...
Ni l'Estat argentí ni les galèries es van dignar a establir algun tipus de reconeixement de tots els cadàvers sobre els quals s'ha edificat aquest Temple del Consum. La millor solució: l'òblit...perquè la sang no taqui totes aquelles societats empresarials que romanen a la planta de dalt i s'enriqueixen gràcies al silenci de tots aquells que no han volgut veure sobre quines bases s'ha fonamentat el Capitalisme.

Perquè les Galerías Pacíficos són una metàfora perfecta del que va ser la Dictadura Militar orquestada per una èlite intel·lectual nordamericana (els Chicago Boys) que durant els mitjans de Segle XX va actuar en l'Amèrica Llatina com a banc experimental del Capitalisme que, sortosament, avui està agonitzant però que tant sang ha deixat en el seu rastre. Una imposició d'un nou Capitalisme que es va saber disfressar de lluites polítiques, ètniques o religioses perquè, mentres un feien sorolls amb les seves proclames polítiques, els altres podien entrar amb un Caball de Troya que portava el pitjor mal del segle XXI: el capitalisme.

Continues...?

Reflexió (XXXVII)

Os exprimiremos hasta la saciedad, y luego os llenaremos con nuestra propia esencia
1984, George Orwell

Continues...?

Una imatge val més...(IX)

Continues...?

Faula

En un petit poble de la costa mexicana, un nordamericà veu un pescador apunt de fer la migdiada i li pregunta:
-Per què no pesques més?
El mexicà li respon que amb la seva pesca en té prou per satisfer les necessitats de la família.
El nordamericà li pregunta llavors:
- I que fas la resta del temps? - M'aixeco tard, jugo amb els meus fills, faig la migdiada...i vaig a veure els amics on toquem la guitarra mentres ens prenem un got de vi. Tinc una vida molt plena... -li respon el mexicà.
El nordamericà l'interrumpeix vehementment:
- Segueix el meu consell: comença a pescar més estona. Així podràs tenir uns beneficis i comprar-te un vaixell més gran, per llavors obrir la teva pròpia fàbrica, anar a viure als EEUU i dirigir els teus negocis.
- I després?- li pregunta el mexicà.
- Després -contesta l'altre-, pots fer que la teva societat cotitzi en la borsa i guanyar olts milions.
- Milioons!! I després? -insisteix el pescador
- Després podràs retirar-te, viure en un petit poble de la costa, aixecar-se tard pels matins, fer la migdiada, pescar una miqueta, passar la tarda jugant amb els teus fills i fer unes vetllades entranyables amb els amics.

Continues...?

1 any, 3 mesos i 18 dies després...

...torno a aixecar la persiana d'aquest petit reducte que, durant uns quants mesos,va conformar aquell espai on un intentava posar el seu particular gra de sorra per fer d'aquest altre món un lloc més agradable...per mi però, sobretot, pels altres.
Espero poder-m'hi quedar un bon grapat de dies, però un mai sap on farà el següent pas quan comença a caminar cap a l'utopia, o sigui, cap enlloc.
No hi trobareu res de nou. Serà com un petit parèntesis, com si hagués inspirat aire per poder bufar...AMB MÉS RÀBIA.

Benvinguts, de nou, a
V DE VIOLÈNCIA...

Continues...?

Fa 250 anys d'un 5 de Maig...

...va néixer un economista filosòfic que va trasbalsar i revolucionar l'incipient auge d'una nova economia anomenada capitalista. Aquest economista, que alguns el volen mantenir ben soterrat, és tracta ni més ni menys que de Karl Heinrich Marx.

Fa molts anys que les seves obres eren de lectura obligatòria en la majoria de cercles populars i reivindicatius, la biblia en què l'obrer hi trobava la fe necessària per la seva lluita.Però des de fa uns vint anys, sembla del tot anacrònic referir-se o amparar-se en el seu ideari, segurament per les pèssimes aplicacions pràctiques que s'han dut al llarg de la història; però Marx, en aquesta fase avança del capitalisme que ni ell devia olorar, encara té moltes coses a dir.

Marx apuntà que el sistema capitalista és un progrés no només en l'art de depredar el treballador, sinó també la terra.Que el progrés que exigeix el capitalisme provoca que, alhora que es fecunda en major intensitat tant l'home com la terra, aquesta fecundació provoca una destrucció irreparable que no permet la marxa endarrera. I que aquest esprémer insaciable i voraç només en treu pròfit un benefici privat que mai serà dels propis exprimits.

I qui diria que Marx, a mitjans del Segle XIX, fos capaç de predir que el capitalisme condueix a valorar-ho tot en diners, a nedar en les gèlides aigües del càlcul egoista?El diner per el diner; el diner coma fi i no com a mitjà per adquirir aquells béns i serveis que ens permetin (sobre)viure...
Un sistema que, basat en el progrés científicotècnic, aquest acaba obnubilant i alienant al treballador, a sometre la seva consciència als imperatius del capital i no de la mateixa persona..."las victorias de la ciencia parecen pagarse con la pérdida de carácter y con el sometimiento de los hombres por otros hombres o por su propia vileza” digué Marx.

I alhora, aquesta alienació de l'home, condueix a la cristalització i homogeneització de les formes ideològiques en base a la legitimització positiva i acrítica de les formes existents (vivim en el millor dels móns i en el millor sistema possible... algú s'atreveix a pensar quelcom diferent?). I que l'única manera de superar aquest estat letàrgic és revolucionar-se, perquè lògicament, els de dalt, no acceptaran voluntàriament renunciar o compartir els seus privilegis amb els de baix.

I així podríem continuar amb molts i molts fragments del seu pensament; d'un pensament que, malgrat de què molts s'empenyin, Marx continua essent vigent en ple Segle XXI.

"Ni guerra entre pueblos, ni paz entre clases"

Continues...?

Cortina de fum: Els barrufets

| View | Upload your own

Continues...?