Una visita esperada...

Dijous 22 de Novembre.
22:00 de la nit.
Pavelló Olímpic de Badalona.
Dues hores d'orgia musical; dues hores de llarga fugida cap a l'infern; dues hores d'aquelarre infernal...

Esteu tots convidats a gaudir d'aquesta apocalíptica conjunció d'individus juntament amb el poeta i un servidor...i prop de vuit mil ànimes despiadades per tal redimir-se de els seves virtuts capitals.

Mai res serà com el primer cop, però asseguro que, de nou, deixaré de ser jo mateix per passar a formar part de l'exèrcit encegat i descerebrat d'aquest Führer de l'espectacle, de l'únic home que ha estat capaç de transtornar la meva vida fins a nivells inimaginables.

Continues...?

27

27, el fruit de la unió de dos números molt simbòlics:

El dos, que representa la lluita de contraris, la dicotomia dels oposats en busca de la Unitat; el conflicte; en resum, la lluita entre el Bé i el Mal.

El set, resultat de la suma entre el 3 (el Cel) i el 4 (la Terra), la unió de lo diví i de lo humà, la Perfecció.

Doncs avui mateix tindré l'oportunitat de conjugar ambdós estats durant 365 dies, d' adentrar-me en una nova dimensió sabent com hi entro però desconeixent com m'en surto.

I si a tot això hi sumem que soc un dels hereus de personatges com Karl Marx, Soren Kierkegaard o Pier Paolo Pasolini pel que fa al primer albir de les llums (o les tenebres) d'aquest món, se'm posa la pell de gallina.

De moment el primera regal ja l'he tingut, provinent, segurament, de l'única persona que he idolatrat a la meva vida. En teniu un tastet en el mateix video.

Us abandono eternament per donar pas a una persona que conviurà amb vosaltres 365 dies.

Esperem que mantingui el millor de l'anterior i que hagi perdut pel camí, durant aquest breu suspir liminal, totes aquelles característiques més odioses.

Ave Amics, morituri te salutan

Dedicat al Senyor Odi

Continues...?

Parentesis

Alguns m'heu criticat que és un blog poc personal, que mostro molt poc de mi mateix, que no parlo en primera persona...Sempre he insistit que a través del què exposo es poden saber moltes coses de mi, que a través del què un pensa es poden saber aquelles veritats més absolutes d'una persona, aquelles veritats que un ha racionalitzat i li ha dedicat una part de temps de la seva vida ha conformar-les... però, avui en dia, em sembla que amb això no n'hi ha prou, que l'important d'una persona no és el què pensa, el què opina, el què fa...sinó el què és o, més bent dit, el què sent.

Immersos on estem en una societat morbosa i desitjosa d'un Gran germà omniscent a cada persona, és la part concupiscent la quina interessa, la quina crea atracció; la part racional, en canvi, és una part avorrida i inclús menyspreable, ni interessa ni té sentit, quan és, segurament, la part més rica i venerable de cadascú de nosaltres. L'interés d'una persona és directament proporcional a la manifestació pública de les sevs parts més íntimes, d'aquella intimitat que mereix ser respectada.

Sense que serveixi de precedent, adjunto una cançó d'un dels meus gurús espirituals que descriu perfectament el meu jo interior, aquella part reclosa per una armadura de la qual quasi mai me'n desprenc.

Continues...?