El racisme de l'antiracisme

Racisme i Antiracisme: dues cares de la mateixa moneda...

Se'ns ha fet entendre el racisme com odi a l'Altre, odi a la diferència, repulsió cap a tot aquell que no és com nosaltres...

El discurs antiracista, per la seva part, nega la diferència, aboga que les diferències culturals no són absolutes ja que per sobre d'aquestes hi ha una àurea universal que ens determina a tots...Uns principis i uns valors absoluts inherents a tots els humans...Un clam a favor del mestissatge i de la universalitat, però que comporta una paradoxa: negació de la diferència i alienació a una cultura única, a una cultura universal, a la cultura de l'Imperi...

El mestissatge ha exercit violencia sobre races i cultures, les ha aculturitzat per absorvir-les en el seu imaginari, en la cultura dominant...L'exemple americà, austràlia o anglès, màxims exponents del mestissatge universal, ens mostra que les minories culturals s'han difuminat, han desaparescut...a on queden els aborígens, sinó a sota terra?

Si hi ha mestissatge, no hi ha diferència cultural: cultura única.

Realment, no són aquests progres que s'autodefineixen antiracistas els racistes més brutals negant la diferència cultural pq tothom es genoflexi davant de la cultura liberal occidental, l'autèntica? No és això negació de l' Altre, incapacitat per acceptar-lo? XENOFOBIA pura!

No ens recorda aquesta actitud la dels cristiants a Amèrica o els romans a Europa? Entonant la bandera de l'universalisme i negació de la relativitat, s'han produït els grans exterminis de la història, en nom de la Humanitat...Aquests progres de cartró-pedra avui s'horroritzen per l'antropofagia, pederastia o rituals de certes tribus...i a través d'aquesta aparent innocència i candidesa que els porta a exigir igualtat, destrueixen la diferència per absorvir-la minvant la biodiversitat cultural en benefici de la Cultura Única, la Cultura autèntica i real en què viuen ells...Ells no estan equivocats, són els altres els salvatges, els subdesenvolupats,... que han de claudicar davant d'ells en benefici de tots...

Conclusió:

Qui és més racista,doncs, aquell que, tot i que exerceix la violència, afirma la diferència??O aquell que la nega en benefici d'una Cultura Universal Única??

Continues...?

El mon com a panoptic

Control latent...El regne de la por...

Jeremy Bentham i, posteriorment, Michel Foucault, van analitzar la idea de panòptic: un model arquitectònic de sistema penitenciari on un individu es capaç de controlar, des de la sombra, centenars de persones...Una mirada omniscent, un model de control on el poder desapareix, no es visible, però està continuament insuflante l'alè al clatell...Aquesta sombra planeja continuament sobre els reclusos i, en conseqüència, s'esdevé un autocontrol induït per una por invisible que no es manifesta explicitament però que sempre està allà...

En ple segle XXI, el panòptic s'ha traslladat de les presons a tot el món: ja no fa falta visualitzar el poder i el control per controlar-nos, és més efectiu i més còmode establir uns mecanismes invisibles que ens facin creure constanment que estem vigilats, que no tenim escapatoria enlloc...No és el Gran Germà que manifesta el seu poder a plena llum del dia, sinó un Germà Invisible que ronda siligiosament per tot arreu com si d'un fanstasma es tractés...El Poder desapareix, ja no cal que es representi, es dilueix...Apareix en tota mena de formes, aparenment innocents, però tant o més efectives que els sistemes de control clàssics...

Una societat disciplinada a través d'un sistema que preten el control i la vigilància sobre tots els individus; un sistema que articulat com un eixam d'abelles a través de diverses institucions (la família, l'escola, el treball...) penetra en la nostra vida quotidiana i es manifesta en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc...

Avui en dia, a través de múltiples exemples que podem trobar en el nostre entorn immediat, ja ha arribat a la seva consecució màxima, a la seva concreció final: que tot estigui conectat mitjançant la vigilància (deliberada o no) de tots els éssers humans entre ells..

El panòptic no només s'ha manifestat a tot el món, sinó que ja forma part de nosaltres mateixos i nosaltres en som els seus executors.

"Cuando no es mediante el martirio físico, son las almas a las que no se las deja respirar". Peguy

Continues...?

La destruccio tambe es creacio

La destrucció i la barbarie es posen a la disposició de l'art...Dadaisme

Una ideologia total basada en el refús i la destrucció de tots els convencionalismes existents, de tots els esquemes marcats, de la tradició,... Qüestionar-se l'existència de l'art, un moviment...

ANTIARTÍSTIC ANTILITERARI ANTIPOÈTIC

Provocació, escàndol, nihilisme, irracionalitat, subversió, caos, confusió, desordre...Una agressió contra tot i contra tots...

És un manifest contra la lògica, contra els principis, contra la bellesa eterna, contra l'universal...

Qualsevol manifestació de l'home, voluntària o involuntària, s'eleva a categoria d'art...És un crit a favor de l'immediat, de l'espontanietat, de la llibertat de l'individu, de la intemporalitat, la contradicció, la imperfecció...El SI és un NO i el NO és un Si.

La filosofia més ANTI

La filosofia que ha demostrat que la destrucció també crea...

»No quiero ni siquiera saber si antes de mí hubo otro hombre.» Descartes

Continues...?

La maxima expressio de l'ordre

"La Anarquía es la máxima expresión del orden, basado en cosas naturales, sin coacciones ni violencias" --Elisée Reclus

Anarquia: Deriva del prèfix grec an (NO) i del verb Arkho (GOVERNAR).

Quan llegim, sentim o escrivint el concepte anarquia, el nostre inconscient automàticament s'esgarrifa i hi associa conceptes tals com violència, caos, desordre, confusió...L'anarquia se'ns presenta com un caos degenerat, com un estat on impera la violència i la inseguretat...i jo em pregunto...perquè?? Com pot ser que s'hagi pervertit a aquests nivells tant demencials aquest terme tant bell i bonic? Potser perquè ens volen fer deslegitimar aquest concepte pq aboga per un estat ideal d'absència de govern, d'autoritat, de poder?

L'anarquia defineix un estat social on cap individu exerceix cap tipus de poder coercitiu o autoritari sobre els altres. La societat flueix d'una manera natural i pausada entre els individus, on cadascun pot desenvolupar-se lliuremenet adoptant la forma que més li convingui. És l'ideal de la llibertat, igualtat i fraternitat, la màxima expressió d'un món just i lliure...

Però quin és el problema? Quan l'anarquia transmuta a partir del sufix -isme, quan es polititza transformar-se en l'anarquisme, opcions polítiques destinadaes a justificar ideologies perverses i mesquines de grups d'individus que volen legitimar-se davant de tots. L'anarquia pren cos a través d'una forma política que s'ha d'erradicar, pq malauradament, és un estat ideal que no podem assolir.

Pedagogia llibertaria, consens assambleari, autogestió, mutualisme, refús de la propietat privada, desmonopolització de la violència...són termes massa perillosos perquè calin a la població i els poderosos perdin els seus privilegis d'èlit cultural i social. La desaparició de l'Estat com a ens repressiu i repressor a través del monopoli de la violència plana pels seus caps cada cop que senten la paraula ANARQUIA.

L'anarquia, una utopia d'un món autènticament feliç...

"—¿Qué forma de gobierno es preferible? —¿Y aún lo preguntáis? —contestará inmediatamente cualquiera de mis jóvenes lectores—. —¿No sois republicanos? —Republicano soy, en efecto, pero esta palabra no precisa nada. Res pública es la cosa pública, y por esto quien ame la cosa pública, bajo cualquier forma de gobierno, puede llamarse republicano. Los reyes son también republicanos. —¿Sois entonces demócrata? —No. —¿Acaso sois monárquico? —No. —¿Constitucional? —Dios me libre. —¿Aristócrata? —Todo menos eso. —¿Queréis, pues, un gobierno mixto? —Menos todavía. —¿Qué sois entonces? —Soy anarquista." PROUDHON

Continues...?

Coincidencia?

Màfia: Organització d'individus destinada a la recaptació de diners a través de l'ús de la violència

La concepció d'Estat-Nació es fonamenta en base als mateixos preceptes que regeixen les organitzacions mafioses: el monopoli de la violència per assegurar l'entrada de capital. L'Estat, aquest ens que ens regeix i ens marca, està conceptualitzat a través d'uns paràmetres d'obligat compliment per a tota persona des del mateix moment que neix. Ens l'imposen, però l'acabem assimilant com a estat natural, inclús el defensem...

L' Extorsió que exerceix es totalment comparable als clans mafiosos: si qualsevol ciutadà no compleix amb els impostos estatals, aquest té els mecanismes adequats per tal de segrestar-lo i demanar un rescat. Impostos per obrir/tenir un negoci; impostos d'una part del teu salari; impostos per qualsevol tipus de transacció econòmica...Formalment, l' Estat es justifica assegurant que aquests cànons es reinverteixen en la mateixa societat, però curiosament, a on s'acostumen a destinar una gran part d'aquest botí?Potser a l'exèrcit i als cossos policials en general??

L'Estat, com la màfia, t'ofereixen seguretat i protecció si cumpleixes amb ells, però una seguretat a través dels mateixos encarregats de linxar-te si no has complert amb les teves obligacions. Vigilants i atacants en la mateixa persona??

En el què en la màfia se'n diu extorsió, en l'Estat se'n diu impostos.

En el què en la màfia se'n diu segrest, en l'Estat se'n diu preso.

En el què en la màfia se'n diu demanar rescat; en l'Estat se'n diu fiança.

En el què en la màfia se'n diu assassinat, en l'Estat se'n diu execució.

Potser l'única diferència entre ambdós és la quina l'Estat es va descuidar voluntàriament: etimològicament, Màfia prové de l'àrab MU'AFAH que vol dir, curiosament, protector dels dèbils...La coincidència més justa i interessant és, malauradament, la quina l' Estat va deixar de banda...

Continues...?

Aquell res encantador...

La tonalitat blava és la predominant en el món d'avui en dia, el color que ens envolta, el color que ens absorveix...Organitzacions internacionals, partits polítics, firmes d'informàtica...

El blau és un color que no incomoda, que no afirma, que no té cap valor energètic...

El capitalisme s'invisibilitza a través d'aquesta to transparent, es confon amb la lleugera de l'aire. És fred, distant, facil d'asumir...no es compromet amb res, passa desapercebut.

El vermell és enèrgic, fort, popular, agressiu, símbol de violència i fecunditat...de vida...

El negre és radical, temut, símbol del començament d'una altra vida, d'un altre estat...de rebeldia, de maldat...

En la cromoterapia, el vermell estimula el cor; el blau indueix a la paràlisis...Paràlisis de rebel·lió, de la vida, de la persona, d'un mateix...

"Negro para la anarquia;
rojo para la revolucion"

Continues...?

Un mon feliç...

"Porqué, señor Anderson?...Porqué?...Porqué lo hace?..Porqué?...Porqué se levanta?Porqué sigue luchando?De verdad cree que lucha por algo además de por su propia supervivencia?Querría decirme que es, por si acaso lo sabe?Es por la libertad, por la verdad, tal vez por la paz, quizá por el amor?Ilusiones señor Anderson, desvaríos de la perfección..concepciones temporales de un fragil intelecto humano que trata con desesperación de justificar una existéncia sin sentido ni objetivo.Todas son tan artificiales como Matrix, si, es cierto, aunque... sólo una mente humana inventaria algo tan insulso como el amor..Debería ser capaz de darse cuenta, ya debería saberlo, usted no puede vencer, es inútil seguir luchando!!!Porqué señor Anderson, porqué se resiste?"

Cada dia, quan ens despertem, s'obre el teló...L'escenari de la vida, de l'existència, no s'ha mogut de lloc...Continuem en el nostre paper d'actors en una comèdia amb massa tics dramàtics...Ens submergim en el paper que ens ha tocat desenvolupar i seguim el guió prestablert...o no.

Huxley & Baudrillard es fusionen, per fi, amb els germans Wachowski...Un món aparentment feliç que actua com a parapeto d'una existència més crua...Un món imperfecte posat al nostre abast, a la nostra disposició...Un "soma" que ens administren en petites quantitats i que crea una altra ficció dins de la ficció propiament dita...

Un món feliç que ens anestesia; un seguit de simulacres i simulacions que...amaguen o creen una altra veritat? Un espai lliure de conflictes, de plena harmonia, on cadascú s'ajusti a les característiques del rol assignat i actuï en funció d'aquestes...

Un conjunt d'artificis activats per desactivar-nos...

Continues...?