Confusió Matrix

..i no em refereixo a la simulació virtual d'un mateix que van popularitzar els Wachowski Bros., sinó al Multistate Anti-Terrorism Information Exchange, el projecte de compilació de dades que s'amaga sota l'acrònim MATRIX.

Sembla ser que no en tenen prou amb la instauració progressiva de càmeres de videovigilància; del control en els accessos dels aeroports; de la mercantilització, per part d'empreses, de dades dels seus clients...sinó que ara, emulant la mítica Minority Report, s' està instaurant un programa de mineria de dades per preveure comportaments futurs d'individus que, analitzant la informació derivada de diverses bases de dades (públiques i privades), presenten anomalies o indicis de en el seu comportament. És un sistema que identifica relacions i models ocults en la informació quantitativa, tendències determinades en base a un seguit de causa-efecte que no consideren aleatori, sinó que precedeixen d' un factor invisible que el programa el permet identificar i, aleshores, actuar

MATRIX és un projecte justament creat després del mític 11-S que gestiona Accurint i que s'esdevé l'eix principal de la red de Vigilància Total, la TIA (Total Information Awareness), auspiciada pel Pentagon. L'objectiu es recopilar la informació de milions de persones a través de l'extracció automatitzada d'informació i la compilació d'aquesta per part de més de 20.000 milions de registres que integra des d' historials de targeta de crèdit, números de la Seguretat Social, antecedents penals, escriptures de propietat, registres telefònics, número de matrícula de cotxes associats...

MATRIX genera expedients personals i detallats sobre els individus i, a través d'aquestes dades, crea models i estereotips de comportament que et poden conduir, sense que un se n'adoni, a la Llista de l'1%, una llista integrada per persones catalogades com a sospitoses i, per tant, sota vigilància contínua dels seus moviments.

Confusió Matrix: La fòrmula que ens conduirà a aquell futur tant idíl·lic o tant plàcid, on l'Estat serà capaç d'engarjolar o aniquilar un nen de vuit anys perquè preveu que el seu comportament, en base a enrebassades fòrmules algorítmiques, està abocat al crim, la delinqüència i el terrorisme.

Continues...?

La cortina de Fum: Kosovo (Motius)

Pel molt que sembli estrany, un dels motius fou garantir un salvaconducte per l'entrada de droga a Europa i a EUA provinent d'Àsia. S' estima que la droga mou 3 bilions i mig d'euros anualment, el negoci més lucratiu del món. Normalment s'associa la droga al món criminal, però avui en dia, segons experts economistes, el negoci de la droga és una part essencial del sistema bancari i financer, on sense la complicitat dels grans bancs mundials seria impossible dur a terme el tràfic i a on els governs se'n renten les mans. Curiosament, Albania i Kosovo formaven (i formen) part del Triangle Daurat de l'heroïna juntament amb Afganistan i Pakistan.
Per tant, interessava establir una ruta més directa des d'Afganistan, passant per Túrquia i establint el punt neuràlgic del negoci en una zona totalment control·lada per les potències occidentals i, de rebot, debilitar el control del negoci a la zona per part de Rússia. I aquí torna a entrar l'UCK, una guerrilla que es nodria del narcotràfic i que passaria a controlar-ne la ruta i la distribució.

Durant els anys 90, mentres la majoria d' exrepúbliques soviètiques claudicaven davant del capitalisme, Iugoslàvia es resisitia a privatitzar la seva indústria i els seus recursos naturals. Més de 700.000 empreses eren de propietat social conformades per comites mixtes d'empresaris i treballadors. Davant d'aquest panorama, era impossible que aquest país entrés a formar part de la maquinària capitalista (s'havia de desintegrar tota la indústria pública) i aquesta en pogués extreure la riquesa del seu sòl.

Si, perquè exactament Kosovo és la zona més rica d'Europa de minerals com lignit (imprescindible per centrals tèrmiques), zinc (component imprescindible per la indústria armamentística, aeroespacial i de portàtils) i plom. El complex miner de Trepca, conformat per 41 mines i fàbriques, no es podia deixar en mans d'uns irresponsables que el deixave a mercè del poble, ja que era el complex energètic més gran del món que encara no pertanyia a els grans capitalistes europeus o americans.

Un cop acabada la guerra, es va imposar la recepta del FMI: desmantellar la economia nacional, rehabilitar la infraestructura social i econòmica del país a través de bancs i empreses extrangers i, d'aquesta manera, amb l'espasa de Damocles del deure extern, control·lar les institucions financeres locals i deixar el país en mans de les grans multinacionals i bancs extrangers perquè l'exprimeixin fins a la extenuació.

La suposada guerra humanitària de Kosovo tant sols fou un miratge pels autèntics proposits d'aquest Govern Mundial que només entèn el món en base a preceptes mercantilístics i econòmics, degradant a l'home a la categoria d'obstacle o còmplice per als seus interessos particulars.

Continues...?

La cortina de Fum: Kosovo (Antecedents)

15 de Gener de 1999. Racak: Membres de l'Exercit d'Alliberament de Kosovo (UCK) condueixen a observadors de la ONU a una fossa comú on reposen 45 kosovars d'ètnia albanesa aniquilades per serbis. El pretext per a la intervenció a Kosovo està servit...

Durant el Febrer, sota l'amenaça de bombardeig imminent (aprovat pel consell de la OTAN el 30 de gener), s'inicia la conferència de pau a Rambouillet, França. Milosevic accepta el principi d'autonomia de Kosovo però refusa el famós Anex B: accés il·limitat, per part de la OTAN, a aeroports, ports, ferrocarrils, serveis de telecomunicacions de tot Iugoslàvia, a més de tenir la potestat de modificar totes ls infraestructures per al seu benefici propi. Conclusió: Milosevic refusa aquesta oferta de pau humiliant i el 24 de març s'inicien els bombardejos.

Perquè la OTAN va incloure aquest innacceptable anex que cap país el firmaria?Quin era el motiu real de la necessitat d'una guerra en aquesta zona?

Abans d'entrar plenament en aquestes qüestions, val la pena plantejar dos temes: la matança de Racak i la transformació de l'UCK.

Nombrosos analistes han destacat que la matança de Racak fou un muntatge: la suposada nit de la matança hi havia hagut un enfrontament entre milícies serbies i soldats de l'UCK. Curiosament, la posada en escena de la matança era massa perfecta: com va ser possible que policies serbis conduissin tranquilament a la població fins al lloc de l'execució sota la pluja de foc creuat? Com és que es van trobar tants pocs casquets de bala al fossar? I la poca sang que hi havia? No és sospitós que cap persona portes la roba forada per l'impacte de bales allotjades al tronc dels seus cossos? L'UCK va aprofitar part dels soldats morts al combat per vestir-los de civils i montar l'escena? L'equip forense holandès que es desplaçà a Racak per part de la OTAN va concloure que, almenys, 23 de les persones no havien mort al fossar. Curiosament, els van apartar del cas i fins un temps més tard, en boca seva, no van poder-ho denunciar públicament.

El 23 de febrer de 1998 Robert Gelbard, enviat especial d'EUA a Kosovo, afirmà a France Press: "El Ejercito de Liberación de Kosovo es, sin ninguna duda, un grupo terrorista".Per quin motiu, de sobte, aquesta organització sustentada a través del trafic de drogues i formada per hereus i descendents de les milícies Skanderberg de les SS passa de ser un grup terrorista a una peça clau per a l'administració Clinton? Com és que de sobte passen a ser un grup d'Alliberament de Kosovo auspiciat per la OTAN?

Quins foren els motius reals que la OTAN, la ONU i les primeres espases mundials van crear aquest clima d'hostilitat cap a Iugoslàvia? S'magava a darrera un motiu humanitari? Com és que encara, avui en dia, hi ha nombroses bases de l'OTAN desplegades per aquest país?

Continues...?

Reflexions (V)

"Matrix es un sistema, Neo. Ése sistema es nuestro enemigo, pero cuando entras, que ves a tu alrededor? Hombres de negocios, profesores, abogados, carpinteros...son las mentes de los mismos que intentamos salvar, pero hasta que no lo hagamos, continuan formando parte de ése sistema y eso hace que sean nuestros enemigos.Tienes que entender que la mayoria de ellos no estan preparados para ser desactivados, y muchos estan tan habituados, dependen tanto del sistema, que lucharían para protegerlo"

Morfeo a Neo
Seqüència 17. Matrix

Continues...?

La Cortina de Fum

Sota aquest títol, intentaré desgranar què s'amaga realment darrera els grans conflictes internacionals que han assolat darrerament el nostre món; tant aquells coneguts per l'opinió pública com aquells oblidats que sembla que no existiexen.

Podrem veure que el gran tauler d'escacs que és el món existeix la necessitat de crear grans catàstrofes per imposar un Nou Ordre Mundial amb un teló de fons que és l'energia, bàsicament el petroli i el gas natural.

Ja en els inicis del Tercer Mileni, nombrosos experts ja van descatar que s'estava apunt d'arribar a una situació de colapse econòmic coneguda com El pic del Petroli, és a dir, que la balança entre la producció i el consum de petroli començava a ésser negativa i, com s'ha vist al llarg de la història, qui controla els recursos, controla el poder. Per tant, darrera de qualsevol guerra, allunyada o no dels focos dels mitjans de comunicació, es lluita per l'abastiment d'uns recursos naturals en constant declivi.

Com afirmà el periodista israelí Uri Averny "..si un traça el mapa de les grans bases nordamericanes creades després del 11-S, li sorpendrà que coincideixen plenament amb els mapes de grans fonts de recursos naturals"

Que si conflictes per instaurar la democràcia; que si guerres per les famoses armes de destrucció massiva...tots són motius que conformen una espesa cortina de fum per donar legitimatat als autèntics propòsits no només als grans Estats imperialistes, sinó també per a nombroses multinacionals (els autèntics Senyors de la Guerra) que operen a través d'aquests propis Estats o contracten i abasteixen guerrilles per articular diverses guerres brutes que afavoreixin els seus interessos mercantílistics

Kosovo, Afganistan, Txetxènia, Congo, Irak, Iran... tots són països que, malauradament, tot i de gaudir d'una font de riquesa natural inigualable, el què per a ells hauria de ser manà caigut del cel, és la marca del Diable que els pot conduir a l'Infern...

Continues...?

La vigilància, discurs del poder...

El somni de la raó genera monstres, i un dels monstres contemporanis per excel·lencia és de la inseguretat, un concepte que transita entre la paranoia imaginària i la legitimització del poder.

Ens han fet creure que la inseguretat ve generada per la falta de seguretat que es soluciona a través de la vigilància. Però la inseguretat, lògicament, no es deu a la falta de vigilància, de control, tal i com l'Estat contemporani ens recorda cada dia. La inseguretat es conseqüència directa de la desigualtat econòmica, de la miseria, de la pobresa, de la marginalitat territorial i racial, de la desigualtat educativa, de la criminalització de la immigració...Són aquests i altres factors els causants d'una situació d'inseguretat que cada dia només fa que augmentar.

Malgrat això, tot passa per l'ull de la vigilància, autèntic vestigi de la legitimització del poder, de la seva posada en escena per fer-nos creure que es necessari, que sense ell seríem com ànimes errants divagant per un món ferèstec i violent cap a nosaltres.

Amb aquesta simple coartada, el regim de la vigilància pren forma: circuits tancats de televisió, càmeres de videovigilància, programes de reconeixement facial, mineria de dades, criptogràfia, reds de inteligència com ECHELON dedicades a detectar i interceptar tot tipus d'emisions electròniques i digitals...

Gran Bretanya, amb l'excusa maniquea del terrorisme, ha instal·lat més d'un milio de càmeres pel seu territori, desprenent-se d'un estudi que un habitant de Londres es grabat unes 300 vegades al dia (tot i que des dels atemptats no han detingut a cap terrorista); a més de quatre milions de càmeres de circuit tancat instal·lades a edificis gobernamentals, esglèsies, estacions de transport...Per no parlar del tipus de càmera Cromàtic que usen a les estacions de Metro, el qual preveu el comportament de l'individu (recordeu Minority Report?)

O la xarxa de transports públics de París, que amb un pressupost de catorze milions de euros està instal·lant una red de banda ampla, formada per 6.000 càmeres, 300 monitos de vídeo i 40.000 línies telefòniques destinades a transmetre, en temps real i a unes màquines descodificadores, la veu i la imatge de tots els passatgers.

A Espanya no ens quedem curts, així que, per exemple, a la T4 de Barajas hi ha unes 4.500 càmeres, com també 3.447 repartides per les 192 estacions de la xarxa de Metro. O el més gràfic possible és que durant la boda dels Princeps es van instal·lar un seguit de càmeres pel recorregut reial sense que, avui en dia, dos anys després, s'hagin retirat de la via pública.
O a partir d'aquest any proper, en què el Congrès Espanyol va donar el vist-i-plau a control·lar la emissió i recepció de totes les trucades en el territori sense que, en principi, es pugui accedir al contingut.

Cada dia que passa ens anem acostant a una presó social, transformant l'espai públic en imatge pública. Com afirmà Paul Virilio, la tecnociència funda una societat totalitària i totalitzadora, una amenaça a l'expressió de les persones. Ens movem en un radar de detecció traçat a partir d'un mapa tecnològic que cada dia s'aplica a més parts del territori.

La vigilancia es la generación del poder en sí mismo
Anthony Giddens

Continues...?

Distopistes...o utopistes?

Orwell, Huxley o Skinner han passat a la història gràcies a profetitzar un determinat tipus de societat que s'imposaria en el futur basat en el control. Els tres són mundialment reconeguts com a distopistes, és a dir, preveure una societat indesitjable, un futur posapocalíptic redemptor. Però, realment, pretenien amb la seva obra denunciar aquest futur cap a on ens abocàvem? O més aviat pretenien presentar un model de societat idílic i desitjable en contraprosició al moment caòtic que es vivia en aquella època?

Aldous Huxley fou un dels pioners, a finals del 50, de l'introducció als EEUU de les drogues psicodèliques que van marcar els 60. Contractat per una institució de Massachussetts per experimentar amb drogues juntament amb altres persones vinculades al projecte MK-Ultra (un projecte de la CIA per al control mental a través de les drogues) i a l' Institut Tavistock (centre d'estudis britànic per a la manipulació psicològica de la població), van experimentar quins efectes podien produir, potencialment, l'ús de determinades drogues sobre la població.

En la seva obra més coneguda, Un mundo feliz, ens parla d'una societat sumisa i amant de les sevs cadenas a través d'un mètode psicològic molt semblant al conductivista que ens presenta Skinner a Walden Dos i regulat a través d' un medicament/droga anomenat soma. Per tant, ens trobem davant d'un profeta distòpic o d'un esborrany de com hauria de ser el Nou Ordre Mundial?

Segons sembla, aquest grup contractat pel Centennial Carnegie de Massachussetts va usar un grup d'individus com a conillets d'índies per dur a terme un banc de proves de substàncies com el LSD i derivats per al control de la població. Uns EEUU sacsejats per una recessió econòmica important i per una forta mobilització contra la guerra el Vietnam feia trontollar els peus de plom de l'imperi, però la introducció miraculosa d'una nova droga de disseny (LSD) va desviar l'atenció cap a una mobilització més enfocada a un innocent i asèptic hippisme basat en l'automarginació, el desafiament als valors tradicionals i la experimentació al límit a través del propi cos i esperit.

Huxley i els seus sequaços ens han enganyat? Se'ns han presentat com a pioners d'una contraculturalitat falsejada? O han estat xais amb pell de llop al servei del Poder a l'Ombra?

En una conferència a l'any 1961, Huxley afirmà:
"..el estado policia es la revolucion final (..) una dictadira sin lágrimas, en que la gente ame a sus cadenas (..) el objetivo es producir un campo de concentración indoloro para sociedades enteras de modo que la gente, de hecho, se le arrebatarán sus libertades...pero...se las distaerá de cualquier deseo de rebelión mediante propaganda o lavado de cerebro...potenciados mediante fármacos"

Fina ironia...o desig utòpic?

Continues...?