V de Violència

24.2.08

Polítics!

Un altre president sudamericà al qui les urnes li donen la victoria.

18.2.08

12.2.08

Reflexions (XXIX)

"En este jardín de las delicias, el bienestar es Dios, el consumo su templo y el cuerpo si libro sagrado"
Gilles Lipovetsky

Continues...?

6.2.08

Darfur, una zona del Sudán limítrofe amb el Txad, està vivint des de fa un temps una situació caòtica fruit d'una guerra civil sorgida, aparentment, del no-res. Tot i que a Europa no se'n parla molt, a EEUU s'està vivint una autèntica febre humànitaria arran d'aquest conflicte, amb una plataforma anomenada Salvem al Darfur que aplega des d'actors de Hollywood (Clooney, Farrow...), esportistes de primer nivell (Tracy Mc Grady, LeBron James...), i a grans empresaris.
Aquesta plataforma, publicitada constantment pels mitjans de comunicació, té com a finalitat aturar el genocidi que es produeix per part del gobern legítim sudanès, de caire islàmic, cap a la població negra de Darfur. Si més no aquesta és la versió oficial: un gobern islàmic que està massacrant una població indefensa negra en una regió remota de l'Àfrica.
Però que s'amaga darrera d'aquest conflicte? Quins interessos es mouen perquè a EEUU estigui de moda un dels més de cent conflictes mundials que es produeixen actualment?

Darfur té la desgràcia de ser una zona rica en jaciments petrolífers i en urani, un mineral necessari en els reactors nuclears, que properament es tornaran a posar de moda amb l'excusa del canvi climàtic. Per tant, és una zona potencialment gormanda per tots aquells països que pretenen control·lar els recursos energètics escassos del planeta.
EEUU s'assebenta que a Darfur s'hi troben gran quantitat de jaciments petrolífers sense explotar, però quan hi vol posar les mans, se n'adona que Sudan manté molt bones relacions amb un altre país: Xina. Xina importa des de fa anys un 25% del petroli que consumeix d'aquest país, i pel que sembla el govern del Sudan no té previst negociar amb altres països la distribució i explotació de Petroli. Però els problemes no s'acaben aquí: França, amb el seu govern titella de Txad, país veí i limítrof, també vol el seu tros de pastís.

I un cop montat el taulell geopolític, com si de una partida del Risk és tractés, comencen els problemes per la població del Darfur: el 2003, un grup de rebels que s'autodenomina Sudan People's Liberation Army (SPLA) s'alcen contra el govern sudanès i incicien una ofensiva sense precedents. El president libanès, conscient dels pocs recursos humans, econòmics i militars d'aquest grup, no sofoca la revolta però ho paga car: les posicions de l'exèrcit son abatudes en una mostra militar sense precedents: d'on han tret els avions, jeeps i armes tant potents els rebels?
És a partir d'aquest origen on esclata una guerra civil adormida però que algú ha reactivat armant i patrocinant el SPLA, que van passar des AK-47 a bombarders de la nit al dia. I és aquí on entren a formar part del conflicte les potències occidentals, camuflades en un o altre bàndol en funció dels seus interessos: la CIA i el govern americà es troba darrera dels rebels del SPLA; mentres que França respon al moviment posicionant-se a favor del govern islàmic del Sudan.
Qui guanyi la guerra rebrà una apetitosa recompensa: gestionar i explotar rics jaciments petrolífers i minerals.

Però com sempre acostuma a passar, els autèntics perdedors seran la població autòctona, una població que reb el foc creuat dels interessos econòmics dels països i les empreses occidentals; una població que, de moment, ja ha perdut 400.000 compatriotes i on 2.000.000 han hagut de fugir de casa seva i desplaçar-se a zones més neutrals.
Una població que, a més, està a mercè d'una ONG anomenada Salvem al Darfur i que a mesura que el conflicte s'ha anat esclarint, s'ha anat descobrint que darrera d'aquesta ONG hi ha uns interessos més especials que els d'aturar el genocidi i proporcionar ajuda humanitària a la població desplaçada. Però quins són aquests interessos??

Continues...?

31.1.08

El poder de la Carn

Durant aquests dies es celebra el Carnaval, una festa extremadament marcada pels excessos primaris de tot tipus, una època de desenfrè on la màscara, malgrat el precepte de posar-se-la, s'acostuma a treure.

Com la majòria de festes tradicionals que es celebren avui en dia, el Cristianisme se'n va intentar apropiar proposant una etimologia curiosa per manllevar l'essència provocadora i liminal d'aquesta període: Carnaval provenia del llati vulgar Carne-levare, que significava justament el contrari de la festa, l'abandonament de la carn, la prescripció típica dl postreior període, la Quaresma.
Malgrat no s'ha arribat a consensuar quin és l'origen pagà d'aquesta celebració, les diverses cosmovisions altercristianes tenien un període comú intricament relacionat amb l'ideari actual del Carnaval: els celtes tenien un període dedicat a la seva deesa Carna, una divinitat relacionada amb el menjar; els romans tenien les mítiques bacanals, festes dedicades a Baco, el déu del vi, i les Saturnals, on és troba el primer antecedent d'inversió simbòlica de l'ordre preestablert: els homes servien a les dones i els amos als esclaus; o els egipcis amb la seva celebració en honor al bou Apis i Isis.

A partir d'aquí, en un cas clar de sincretisme paganocristià, es va situar el Carnaval immediatament abans de la Quaresma, la festa de recolliment i penitència per excel·lència de l' Esglèsia, ja que malgrat els seus esforços per assimilar-lo a la Quaresma i erradicar-lo del calendari popular del poble, els seus esforços van ser infructuosos i, per un cop més, el poble va triomfar.

Però aquest Carnaval de cosmovisió cristiana sempre ha estat igual?Ha perdut força simbòlica??
Aquests dies es veuen panells publicitaris que inciten a la contenció i a la civilitat en un dels carnavals més notoris del país, a Sitges. Aquesta manifestació a favor d'un Carnaval respectuós, innocent, beneducat és tan sols és la culminació de la mort del Carnaval com a tal.
El Carnaval, com a qualsevol manifestació cultural, ha patit un procés evolutiu afí al marc postmodern on s'intenta eliminar i asfixiar totes aquelles manifestacions salvatges control·lantes dins d'un salvatgisme, en termes roussenians, bo.

El Carnaval era la festa per autonomàsia de la inversió de l'ordre establert, girar el món al revés i quotidianetzar tots aquells processos socials punibles, mal vistos. Un divertimento que trencava amb la raó i la moral, que comportava un perenne estat liminal on res no era el què havia de ser, on la norma era l'antinorma. Blasfemar a la cara del clero, proferir insults al teu veí, burlar-se dels rics i dels pobres, empastifar-se d'ous i farina...tot valia per trastornar els usos i costums a través de la supressió total de les prohibicions.

El Carnaval actual, tal i com pregona el cartell de Sitges, és una subversió control·lada, un ambient lúdicofestiu sense trencar cap dels tabús que s'imposen en aquesta societat civilitzada per tal de poder mantenir els principis NORMAls de la vida quotidiana: seguretat, respecte, higiene, convivència, salut...
Ens trobem en una festa plana, superficial, sense cap tipus de contingut real que li doni sentit a la festa. S'ha passat de la riallada al riure discret.
Ja no és busca ser partícep de la festa, manifestar-se en l'esperit del Carnestoltes i emular-lo dia si dia també...Som tant sols ciutadans que prolonguem la nostra existència quotidiana essent mers observadors d'actes i esdeveniments intitucionalitzats que ens diverteixen i ens entretinguen.
Ja no es tracta de reactivar la memòria i commemorar un fenomen concret, sinó de transformar la celebració en un temps lúdic i recreatiu. De crear un marc més idoni que l'habitual per dur a terme la festivilització de la societat. De justificar conscientment el Cada dia és Carnaval que marca la nostra existència durant tot l'any.
En fi, tant sols som éssers passius d'un espectacle que ha perdut la seva força en detreniment dels bons usos i costums de la societat. Individus que, potser, no desitgem invertir simbòlicament l'ordre establert...perquè aquest ja ens està bé.

Ja per acabar, tant sols em queda per dir una cosa: BON CARNAVAL.