La vaga del bus

Molt s'ha parlat aquesta setmana de la vaga que mantenen els conductors d'autobús de Barcelona per aconseguir millores laborals, entre elles de poder gaudir de dos dies de descans setmanal. Una vaga que, per cert, la direcció de TMB ha intentat mediatitzar per posar l'opinió pública en contra manipulant la informació i tergiversant les reivindicacuons sindicals. Només cal veure la falca propagandística que han insertat en diversos mitjans de comunicació per confondre la població.

Situació similar va passar quan es va produir la vaga del personal d'Iberia, on la població, en comptes de recolzar-los, es va dividir per criticar la seva actitud reivindicativa i de cerca de millores laborals. Una població que, fa 50 anys, feia vagues generals si el pa pujava un cèntim, i que ara denuncia qualsevol intent de vaga amb cara i ulls en una mostra total de egoisme i de falta de solidaritat.

Molt hauriem d'apendre com s'han dut a terme les diverses vagues dels conductors. Aquests conductors ens han demostrat que la democràcia de base es pot assolir, duent a terme assamblees diàries de treballadors per remar tots junts en la mateixa direcció, establint una base unitària i combativa decidida no pels buròcrates des grans sindicats espanyols, sinó pels propis treballadors. Perquè, sino, una vaga recolzada pel 85-90% dels treballadors no compta amb el suport desls grans sindicats espanyols i els majoritaris del col·lectiu? Dubto molt que aquest cop d'atenció els faci canviar, però aquesta és la manera de recuperar el poder per part dels treballadors i no estar a l'ampar d'uns sindicats conxorxats amb els comites d'empresa i els partits polítics.

Durant aquests dies també hem pogut apreciar com TMB ha intentat sabotejar la vaga difonen una falàcia interessada: si els treballadors aconsegueixen el què reclamen, el bitllet del bus pujarà. Essent el transport públic de Barcelona el més car de l'Estat Espanyol...com és que es conductors de Madrid, Bilbao o Sevilla si que gaudeixen de les condicions que reclamen els de Barcelona?

Per si no ho sabeu, TMB és l'empresa espanyola amb més directius. Tot i que el sou d'aquestos no consta en cap conveni laboral per no destapar a caixa de trons, CGT va descobrir que hi havia una plantilla de més de 200 directius que estava cobrant entre 75.000 i 85.000€ anuals. Sous secrets, directius secrets....
A més a més, ja fa mig any CGT va denunciar que hi ha una nòmina de directius jubilats que estan cobrant fins a mig milió d'euros anuals, alguns dels quals cobren per partida doble: del bus i del metro. No fos cas que per acontentar els treballadors els hi haguessin de rebaixar aquestes jubilacions d'or...

Un TMB que fa uns anys també va intentar silenciar el suicidi d'un conductor que acabava d'esser d'acomiadar per haver-se quedat, pressumptament, amb l'import d'un bitllet, és a dir, 1.10 €. Pablo Díez, amb un expedient net sens ecap falta disciplinària, es va suicidar la tarda del 30 de març després de rebre la carta d'acomiadament de TMB per aquest fet. Tot i que ell va al·legar que el bitllet que, suposadament, havia robat l'import es va deure al fet de què mentres havia baixat del bus per anar al lavabo, una senyora havia pujat al bus i havia robat el ticket, l'empresa no se'l va creure i al cap d'uns dies li va enviar la fatídica missiva.

En fi, que des d'aquets humil racó, animar als conductors que continuïn la seva lluita, que continuïn demostrant-nos amb el seu exemple que una altra democràcia és possible i que, malgrat la campanya brutal contra les seves mobilitzacions, els continuarem recolzant fins que aconsegueixin el que desitjin, desenmascarant, alhora, aquells partits polítics que s'omplen la boca en dir que són obrers i els impulsors de mesures conciliadores amb la família però que alhora de la veritat ens demostren que són tant miserables com els altres.

L'única lluita que és perd es la quina s'abandona

Dedicat a la Wadyet!