Camp de Batalla
Aquests dies Nova York és testimoni d'una esfereïdora exposició anomenada Battlespace que mostra el recull de diversos fotògrafs free-lance que ens mostren l'altra cara de les invasions d'Iraq i Afganistant, la cara dels perdedors siguin del bàndol que siguin.
A vegades, com en aquest cas, les paraules sobren perquè les imatges parlen massa per si soles. Us adjunto una petita mostra, però per tots aquells que no tinguin por a veure la realitat i que no es conformin amb la ficcionalitat dels grans mitjans de comunicació, que cliqui aquí.
Els jueus del segle XXI?
Metàfora molt poètica sobre el lloc que ocupa l'home segon els poderosos
5 comentaris:
Realment les imatges són colpidores, la darrera digna del rotten més clàssic, el rotten de la hipocresia, el tombar el cap cap a l'altre costat (sense ànim de fer broma fàcil), de creure'ns que el món és de cotó fluix i que, pel sol fer de viure en un país "civilitzat", mai a la vida hem de patir que ens passi coses d'aquestes tan horribles que es veuen a la tele...
Si Poeta, és aquella cara de la vida que ningú vol veure, que ningú vol copçar perquè així no existeix. És com quan ets un nen petit i et tapes els ulls i et sembla que hagis desaparegut, que ningú et vegi perquè ningú veu...
Llàstima que molts d'aquests defensors de la vida i del happy power s'escudin en la invisibilització d'imatges com aquestes amb paraules com respecte, mal gust o morbo...Així s'estalvien de veure-les, malgrat que no s'estalvïin de què continuïn passant..
... Però, a vegades, Antitot, ¿la visió de la realitat a cops de fotografia o de cròniques, no crea una cuirassa, una mena de pel.lícula aïllant, que fa que moltes vegades resulti immunitzant, i aquesta realitat esdevingui una ficció pels ulls que s'ho miren o les orelles que ho escolten, com si la consciència quedés adormida sota el pes de fets que la superen, com si allunyar les coses, en lloc de donar objectivitat, només dugués a l'oblit?...
Tens raó Ariadna, sempre planeja el dubte de si la imatge, la realitat ficcionalitzada, ens apropa o ens allunya de la realitat "real"...L'avasallament d'imatges que rebem cada dia (milers) fa que se les desvaloritzi i no tingui la importància que realment poden tenir, els mecanismes de filtratge no actuen pq, segurament, no els tenim correctament adequats..
Per això, a vegades, la imatge més efectiva és la quina impacta, la quina trenca en el nostre món rosa que ens volem submergir i aillar...
... Aquesta imatge impactant i efectiva, realment creus que trenca res? Tinc els meus dubtes si inclús arriba tan sols a fer una petita esquerda (sovint crec que rasca i prou, sense profunditzar res... no ho sé)...
Publica un comentari a l'entrada