L'efecte Llucifer (I)

No abstenir-se persones sensibles podria ser ben bé el títol d'aquest post. Però per molt que ens tapem els ulls, per molt que pensem com, quan erem nens petits, que si no veig una cosa no existeix, imatges com aquestes és produeixen avui en dia.
La presó d'Abu Ghraib va saltar a la fama ara deu fer un parell d' anys per la difusió d'imatges vexatories cap als presos per part de l'exèrcit nordamericà, o més ben dit, els mercenaris subcontractats per dur a terme aquestes funcions i així quedar al marge de qualsevol conveni internacional d'ètica i legalitat de presos captius (llegeixi's Tribunal de la Haya).
Abu Ghraib és un dels camps de concentració del Segle XXI.


Mentres públicament continuem quedant horroritzats per la Solució Final dels nazis, amb una opinió pública que no tolera cap tipus de reminiscència positiva cap aquest acte, amb uns organismes internacionals que s'omplen la boca amb actes de suport i record als jueus assassinats, i amb uns líders mundials que l'únic que recorden que va passar fa 70 anys és que el fi justifica els mitjans; aquí, al costat de casa nostra hi ha un remake d'aquest tipus d'internaments extrems sense que, com sempre, continuï passant res.

Avui en dia es continua criticant aquells alemanys que no van fer res per aturar o denunciar el genocidi jueu; és continua culpant els soldats que van participar activament en el conflicte sabent que o eren ells o els jueus; es continua assenyalant amb el dit aquells països que van amagar el cap sota l'ala sabent el què passava...Segurament no té justificació, com també segurament molts de nosaltres haguèssim actuat de la mateixa manera.Però potser ells tenien una excusa que nosaltres no tenim: estaven sols.
Però avui en dia no ha passat el què va passar aleshores, no ha passat el què els hi va passar a molts jueus de l'est que rebien els alemanys com a salvadors de l'stalinisme sense saber que els camions i els trens ja estaven treien fum....No ha passat perquè estem més informats i, aparentment, més protegits que ells. Però igual que ells, igual que aquella població civil alemanya que va recolzar el Führer sense saber el què succeïa en aquelles ciutats-presons, ens quedem creuats de braços sense fer res, tolerant aquests espais de torura i assassinat, malgrat s'esbombin fotos i imatges d'una infíma part del què passa alla dins.
Inclús som més miserables perquè aquestes fotos per l'únic que serveixen és per generar morbo; l'únic del que serveixen és perquè les comercialitzin els mitjans de comunicació durant una setmana i enterrar-les en l'òbit en quan apareixen novetats periodístiques.


I segurament també serveix perquè, un servidor com jo, és pugui quedar amb la consciència més tranquila descreuant només els braços per picar uns quants caràcters a teclat del seu ordinador.