25.2.07

POR a la llibertat


La llibertat no agrada.

El anar i el venir, el poder moure't lliurement al teu aire; el poder disposar del teu temps pel que et vingui de gust; la llibertat de treballar o descansar, de dormir o de menjar..resulta incòmode per a la societat en conjunt. Tot aquella expressió que manifesti la plena autonomia de l'individu genera suspicàcia i, per tant, et fa sospitós i, per tant, crear por. Per aquest motiu, la societat ha anat creant una sèrie d'institucions que articulen uns mecanismes de control per poder disposar i distribuir el teu espai i el teu temps per tal de no ser perillós, de seguir els dictàmens normals de la societat

I perquè no interessa la llibertat? Perquè no engendra ordre, coherència; no predetermina les teves accions en base a un context pautat i escenificat. La societat prefereix persones que actuïn en base a un determinat rol al qual se li assigna un projecte; que siguin peces determinades i determinants del gran engranatge que és la societat.

Tant a l'individu com a la societat li crea angoixa el lliure ús del seu cos, de la seva vida; és molt més còmode per a tots claudicar davant de totes les instàncies que ens fan dòcils (família, escola, treball...) però que alhora ens ofereixen una dolça sensació de reconfort i de seguretat oferint-nos una feina, un status, un reconeixement social.
És com un caramel emmetzinat: aparentment pensem que ens ofereixen un regal d'allò més dolç però a mesura que l'anem llepant i ens deleitem amb el seu bon gust, el verí actua sense que ens n'adonem.

La família i l'escola són les primeres institucions que ens fan veure que hem de renunciar a la nostra llibertat salvatge per auspiciar-nos sota una llibertat definida per la llei. Se'ns inculca una determinada forma de veure el món; interioritzem la manera de procedir normal per no allunyar-nos i quedar-nos marginats; naturalitzem unes concepcions morals arbitràries que s'associen a determinats esdeveniments de la nostra vida.

Se'ns normalitza per ser normals...però ho volem ser?

Si creus que ets lliure
és que no has aixecat prou el vol
per topar-te amb els barrots

Continues...?

11.2.07

Manifest Unabomber


16 atemptats en 18 anys. Theodore J. Kaczynski, un exprofessor de Matemàtiques de la Universitat de Berkeley, va trasbalsar els EEUU de la dècada dels 80 mitjançant l'enviament de cartes bomba a diverses personalitats vinculades a l'àmbit polític, científic i tecnòlogic. L' FBI no aconseguia esbrinar-ne ni l'autoria ni el modus-operandi, fins que en el 1996, Kaczynski va contactar amb diversos diaris anòninament oferint la treva de les seves accions a canvi de la publicació d'un manifest. Els rotatius hi van accedir i, un cop publicat, el seu germà el va reconéixer i el denuncià a la polícia. La sorpresa fou quan van descobrir que Unabomber vivia com un ermità, en una petita cabana perduda a Montana sense subministrament elèctric i totalment autosuficient. Era el Thoreau del S. XX...

Malgrat el rebombori, part de l'esquerra americana va subscriure el manifest però no la metodologia usada pel seu protagonista.

Us adjunto alguns extrets del famós manifest i un enllaç per accedir-hi a la seva totalitat.


" La Revolución Industrial y sus efectos han sido un desastre para la humanidad. Han aumentado enormemente la esperanza de vida de los países <<desarrollados> pero han creado sociedades inestables formadas por individuos insatisfechos con sus vidas; han sometido a los seres humanos a todo tipos de humillaciones; han producido un sufrimiento psicológico generalizado(...) El progreso ininterrumpido de la tecnología empeorará la situación. Someterá a los seres humanos a mayores indignidades y deterioraá aún más la naturaleza. (...) Por lo tanto, abogamos por una revolución contra el sistema industrial (...) No será una revolución social. Su objetivo no será acabar con el gobierno, sino con la base económica y tecnológica de la sociedad actual"

Theodore Kaczynski, un peculiar heroi del S. XX

Continues...?

2.2.07

Reflexions (VI)


Mas fuerte que el amor hacia la libertad, es el odio contra quien te la quita

Continues...?