POR a la llibertat
La llibertat no agrada.
El anar i el venir, el poder moure't lliurement al teu aire; el poder disposar del teu temps pel que et vingui de gust; la llibertat de treballar o descansar, de dormir o de menjar..resulta incòmode per a la societat en conjunt. Tot aquella expressió que manifesti la plena autonomia de l'individu genera suspicàcia i, per tant, et fa sospitós i, per tant, crear por. Per aquest motiu, la societat ha anat creant una sèrie d'institucions que articulen uns mecanismes de control per poder disposar i distribuir el teu espai i el teu temps per tal de no ser perillós, de seguir els dictàmens normals de la societat
I perquè no interessa la llibertat? Perquè no engendra ordre, coherència; no predetermina les teves accions en base a un context pautat i escenificat. La societat prefereix persones que actuïn en base a un determinat rol al qual se li assigna un projecte; que siguin peces determinades i determinants del gran engranatge que és la societat.
Tant a l'individu com a la societat li crea angoixa el lliure ús del seu cos, de la seva vida; és molt més còmode per a tots claudicar davant de totes les instàncies que ens fan dòcils (família, escola, treball...) però que alhora ens ofereixen una dolça sensació de reconfort i de seguretat oferint-nos una feina, un status, un reconeixement social.
És com un caramel emmetzinat: aparentment pensem que ens ofereixen un regal d'allò més dolç però a mesura que l'anem llepant i ens deleitem amb el seu bon gust, el verí actua sense que ens n'adonem.
La família i l'escola són les primeres institucions que ens fan veure que hem de renunciar a la nostra llibertat salvatge per auspiciar-nos sota una llibertat definida per la llei. Se'ns inculca una determinada forma de veure el món; interioritzem la manera de procedir normal per no allunyar-nos i quedar-nos marginats; naturalitzem unes concepcions morals arbitràries que s'associen a determinats esdeveniments de la nostra vida.
Se'ns normalitza per ser normals...però ho volem ser?
és que no has aixecat prou el vol
per topar-te amb els barrots
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada