10.10.07

Una imatge val mes...(III)

8 comentaris:

samain ha dit...

I la por és poder...

Poeta per un dia ha dit...

Euro i por comparteixen sonoritat i 2 lletres, dollar i fear exactament igual. La por anestesia els sentits i allibera la visa.

Quoèlet ha dit...

Sí, que li diguin a Stephen King...

Molt bona la imatge, Antitos. Jo reconec que sóc bastant manipulable per aquesta por mediàtica que ens controla, però puc dir amb orgull que encara no m'he fet cap tipus d'assegurança, ni de vida, de llar ni del lòbul parietal frontal.
Si algun dia tinc algun problema sempre puc recòrrer al socors blogaire, oi amics?

Auryn ha dit...

No només donen pasta l'Stephen King i les assegurances, les pelis de por són una bona mina. I jo sóc la primera que peli de terror que fan peli que veig.
Les perones som uns éssers massoquistes que disfrutem quan ens caguem de por.
Apa, petonets!!

ragnarok ha dit...

La por que tots tenim dins, és un recurs a explotar: ja des de petits, la por és una barrera i un controlador, si a més, la imaginació va descontrolada, augmenta l'efecte... Així, que no és d'estranyar, que en la societat capitalista es tregui rentabilitat de la por, si fins i tot la mort és rentable... La por, dóna diners, i, dóna poder i riquesa a qui ho manipula: ja són llestos els de Port-Aventura amb això de tots sants!

Poeta per un dia ha dit...

Efectivament, el dia en què Tots Sants es va convertir en Halloween, ja vaig intuir que la por governava el món. Ara la por sol bescanviar-se per un grapat de monedes per comprar una TV de plasma, un cotxe o un creuer pel Nil. Abans es bescanviava per un grapat de monedes per comprar una bulla per poder menjar carn un dia de Quaresma o per demanar perdó per un mal pensament. Això, doncs, ja ve d'antic. Fins i tot els dinosaures s'aprofitaven de la por que causaven per agafar rols protagonistes a pel·lícules de l'Spilberg.

samain ha dit...

Por i pors... sigui com sigui, la qüestió es manipular...

Antitot ha dit...

Del mecanisme de la por com a control us recomano la controvertida El Bosque, de Shaylaman...clarament es veu com la por ha estat sempre l'arma més efectiva...

I el curiós és que com més que avancem, com més som capaços de racionalitzar i tenir un accès suposadament més lliure a la informació la gent té més por: por a perdre el treball, por a perdre la "seva" vida...sinó comparem les mobilitzacions obreres de fa 50 anys amb les immobilitzacions aborals d'avui en dia...

Ens han fet creure que hem de viure així, i que si no hi podem viure serem uns putus desgraciats...llavors ens poseeix la por i preferim estar com estem que arriscar-nos a una petita purga per millorar en el futur...