15.12.07

Socialisme per a rics



Agost de 2007: EEUU viu el què és denomina la crisis de les hipoteques, un suposadament petit terrebastall econòmic que afecta a diversos mercats financers i fa suor la gota gord als grans banquers.
De sobte, els corporativistes exigeixen ajuda no només als grans bancs mundials, sinó també a les institucions públiques. La resposta no és fa esperar: 24.000 milions de $ públics al mercat americà i 95.000 milions d'€ públics als europeus. Caler públic fresquet per aquells que reclamen el no-intervencionisme estatal.

Una mostra més que aquest lliure mercat que prediquen alguns és tant sols un argument perquè el poder polític no hi posi els dits per tal de que les grans multinacionals mundials i els centres econòmics puguin control·lar el seu mercat en base a la seva llibertat. Però alhora, paradoxalment, un mercat que reclama l'ajuda pública en situacions de crisis per salvar el seu negoci sense haver de perdre els seus calers.
Perquè en el fons, aquest fanatisme del lliure mercat desapareix quan les condicions no són favorables als seus interessos: exigint polítiques proteccionistes per determinats productes que els hi fan la competència; subvencions públiques a empreses que han quebrat per una mala gestió; reduccions fiscals...

Un estudi sobre les multinacionals redactat per dos prestigiosos economistes, Ruigrock i Van Tulder, afirma que la majoria de transnacionals no haurien sobreviscut com a societats independents si no hagués estat per l'ajuda de l'Estat, pel flotador que els hi garantia en els moments que la nau s'enfonsava. Sense l'ajuda pública, moltes empreses occidentals de tecnologia, automoció, areonàutica,... no haguessin aguantat l'embat oriental en condicions igualitàries, en condicions de lliure mercat.

Però curiosament, quan la crisis del mercat afecta a la gent, a la base de la piràmide, és quan s'entona el dogma del lliure mercat; el dogma de la no intervenció en l'esfera privada dels negocis particulars: deslocalitzacions; acomiadaments massius; condicionats laborals i salarials extremes...A l'Estat se'l considera un proscrit en aquest àmbit i el millor que pot fer és apartar la mirada i invertir els diners en aquells que, com ens han fet creure durant tants anys, els generen (els empresaris).

I d'aquests mecanismes d'asistència social a les grans empreses s'ha denominat el socialisme del S. XXI, el socialisme per a rics, que consisteix a salvaguardar-los de la disciplina del mercat; alhora que les empreses afincades a l'altra banda de la línea, en els països pobres, són sotmeses a mesures estrictes per tal de no arribar a desastabilitzar les nostres empreses.

Perquè com diu el saber popular, quan tu deus un milió al banc, ets tu que té le problema; però quan l'hi en deus cent, és el banc el qui el té. I com que al qui s'ha de salvaguardar no és aquell que t'ha confiat la seva confiança sinó aquell que t'omple les butxaques, ja saben prou quan i amb qui han de donar-li un empenteta perquè pugui sobreviure...

6 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

Ningú diu res... No són ganes de boicotejar el post, ni molt menys Antitot... però... no parlaré de crèdits, ni d'hipoteques, ni de socialismes de boca o de medalla, ni de bancs mundials, ni de la diferenciació entre món ric i pobre, ni de les hipocresies socials i econòmiques, ni de la classe obrera i la dirigent, ni de la gran base treballadora de l'estructura jeràrquica piramidal, ni dels sous miserables amb els quals no arribes a finals de mes, ni de l'explotació encoberta, ni de les condicions a la feina, ni del que abusa i es repenja, ni dels mals rotllos laborals, ni... No, no ho faré... tampoc, no parlaré de pau, amor i floretes, no m'ompliré la boca amb els missatges de felicitat que semblen concentrar-se en uns dies massa determinats, ni de què bonica està Barcelona tota guarnida, ni de les trobades i tornades, ni dels ulls brillants dels infants, ni de la sensació agradable de fer un regal i veure que agrada, ni de tots els tòpics i tradicions que ens anuncien a la publicitat... No, no ho faré... Només és que fa dies que ningú deixa un comentari al post que t'has currat des d'aquesta perspectiva de donar tocs d'atenció a les realitats que ens cauen a sobre, des d'aquesta perspectiva de dir que ens treguem l'impermeable i que ens adonem: de que la pluja ens està mullant, de que el fred ens gela la cara, de que el terra està glaçat i podem patinar... I ja disculparàs la llargada del meu comentari: potser si que una dona escrivint pot acabar sent perillosa si s'allarga més del que toca en un bloc aliè =;D...
... Petonets

Poeta per un dia ha dit...

Vaia, l'Ariadna ja ens ha trencat el boicot que volíem fer al post de l'Antz... casuml'olla!! Però jo no penso contribuïr res aquesta vegada, no penso deixar cap comentari, ni un, res de res, silenci absolut,.... ;p

digue'm ariadna ha dit...

Antitot... Tu creus que t'han de fer això? Creus que et mereixes un boicot? Si és així, què ha motivat un complot d'aquestes dimensions?
Poeta... Sento molt haver trencat la seva olla boicotejadora, però, a cas no caldria avisar de que aquesta existeix, plena de brous on suren tot de boicots, que un grup, liderat per la seva persona, vol establir com a vianda nova en aquestes contrades?

Poeta per un dia ha dit...

Haurà vist, Ariadna, que pel sol fet de contestar-li el primer missatge jo mateix he caigut a la paradoxa de desfer el boicot i d'abocar el brou a les gallines!! ;p

digue'm ariadna ha dit...

Pobres gallines si reben el brou calent per una caiguda, com vostè l'anomena, Poeta, amb risc de prendre mal i trencar l'olla =;p

Josep Maria Augé ha dit...

Inclús et diria, Ariadna, que fins avui he estat retingut amordaçat i vexat er uns personatges misteriosos que, segons deie, operaven per un tal TRINXET per tal d'adquirir una quota de mercat més àmplia en el món dels blogs..Per sort, aquest maldestre del TRINXET no tenia coneixement de la meva arma secreta...i és que aguantar, tancat a pany i forrellat, 5 dies amb un servidor, és molt però que molt terrible...

S'agraeix la teva resposta, estimada Ariadna, i sé que malgrat intentin boikotejar el meu blog i menysprear-lo, continuaré a l'estacada per gent com tu!

Petonets, Ariadna...
Clatellots, Poeta...