24.12.07

El Pare Noel, una figura cristiana


Un dels altres personatges controvertits del Nadal és el Pare Noel, el cap visible de la suposada col·lonització americana de les nostres tradicions nadalenques, d'aquest entranyable vell barbut que cada cop més s'apropia de l'espai que fins ara pertanyia als Reis Mags. Però d'on prové i qui era el Pare Noel?

El Pare Noel és una altra de les mostres de suplantació de personalitat de determinades cosmovisions per apoderar-se del sentit i del significat dels processos culturals immanents i indesenterrables del poble.

Aquest personatge està inspirat en un sacerdot ortodox anomenay Sant Nicolau, resident a Anatolia i a on encara avui se'n conserven les seves relíquies sagrades a Itàlia.

I la seva història és d'aquelles senzilles, entranyables i amb la candidesa habitual de tota ficció cristiana: Resulta ser que aquesta persona, en Nicolau, que va viure al Segle III aproximadament, tenia una inclinació afectuosa cap als nens (cosa eternament comuna a l'esfera cristiana oi?), i va conéixer una família conformada per tres nenes però amb un hàndicap terrible: la seva pobresa relagaria a les diverses filles a la solteria per no poder complir amb el dot, fet que suposava, en aquella època, a abocar-se a la prostitució per sobreviure.
En conéixer la història, el bo d'en Nicolau va esperar a que les tres filles tinguessin l'edat per casar-se per dur a terme la seva Gran Obra: escolar per la xemeneia tres monedes d'or que anaren a parar als mitjons de les noies que restaven estessos en aquesta per tal d'assecar-se. D'aquesta manera les noies podrien oferir una dot i encarar una nova vida allunyada de la miseria.

El cristianisme no perdé oportunitat per apoderar-se i difondre aquesta figura per erradicar altres personatges pagans propis d'aquestes celebracions, com el mític Olentzero basc, però no va ser fins a la caricaturització per part de Habdon Sundblom per un encàrrec de la Coca-Cola

Per tant, aquest entranyable personatge pervertit per diverses corporacions religioses i econòmiques és tant sols una de les moltísimes figures mítiques que el cristianisme ha

ir bé.

3 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Sant Nicolau Pistoler, efectivament, un bon jan que posava monedes d'or als mitjons de les jovenetes desvalgudes.... gràcies, Antz, per l'adoctrinament!! ;p

Dampyr ha dit...

Interessant aquesta història d'en Nico...
Monedetes, mitjonets, nenes, ximeneies, uff!! estan boixos aquests cristians!!!

Salut!

Josep Maria Augé ha dit...

Ja veieu, companys, com el sincretisme cristià ha estat la primera màquina propagandística de la històrica, marquèting en estat pur...Si no mireu ara, que el Papa benet vol "canviar" el lloc de naixement del nen Jesús per no sé quina història: segons sembla no va neixer a un portal...
En fi, que sembla que la vaga de guionistes no ha afectat al vaticà...