2.12.07

Els "menjamerda"


Comeremos vuestras sobras;
pero no compraremos vuestra mierda.

Amb aquest particular crit de guerra es presenta un dels últims moviments alternatius sorgits, com no, de EEUU: els Freegan, els quals es caracteritzen per una participació limitada al sistema econòmic actual a través del mínim consum de recursos i d'objectes.

Fa unes setmanes, els magnífics documentalistes de Cuatro, Callejeros, ens van mostrar com en les grans ciutats espanyoles molts individus (mal)viuen de tots aquella brossa que va a parar els contàiners provinents, bàsicament, dels excedents de mercats i supermercats. Un sistema de redistribució d'aliments que en alguns cas inclús topava amb la prohibició de l'ajuntament de barcelona de reaprofitar tots aquells kilograms de verdura, carn i fruita que els mecats municipals envïen a la deixalleria cada dia.

Doncs bé, als EEUU s'intenta crear un tipus de xarxa assistencial amb tots els desperdicis industrials i de particulars que cada dia van a parar a l'abocador fruït de la nostra hipersensibilitat alhora de consumir determinats productes suposadament no aptes pel nostre organisme macrobiòtic. Benvinguts a la dictadura del bon gust i del tiquismiquisme!

La ideologia freegan, malgrat això, es concep des d'una vessant més cool però alhora més valenta: molts individus que no tenen necessitat de remenar a la brossa adopten aquesta actiutd com a boikot radical al consum, a la producció industrial insostenible amb el medi ambient i còmplice de condicions laborals infrahumanes. Si fins ara tenien unes determinades multinacionals en el punt de mira per les seves pràctiques poc ètiques, han acabat descobrint que el problema rau en la totalitat del sistema i, per tant, l'opció més honesta amb un mateix és no participar en l'eixam de compra-venda capitalista. Un crit de ràbia cap a la societat opulenta que estem creant.

L'estratègia principal consisteix en el denominat dumpster doving, la recol·lecta urbana: recorre la ciutat a última hora del dia en les zones de majoristes, comerços, restaurants...per tal d'apropiar-se dels recursos malbaratats i distribuir-los en els diversos grups que conformen una comunitat Freegan. Contràriament al què es diu per desautoritzar públicament aquesta comunitat, respecten la prioritat d'altres persones (els autèntics rodamons) a fer ús de les seves fonts habituals d'aprovisionament per respectar el dret d'antiguitat (i, per tant, de propietat) dels rodamons.

En resum, esperem que la culura freegan comenci a arraigar a la nostra societat com a opció de participació de sistema alternativa i que no quedi com una mera anècdota, una moda cool i passatgera....i que amb petites opcions com aquestes els més cobards ens decidim, d'una vegada per totes, a no només denunciar, sinó també a actuar.



7 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Bona apreciació amic Antz. El problema, com sempre, és que els mateixos adeptes del Freeganism faran recol·lecta al contenidor del mercat, arribaran a casa, s'ho prepararan per sopar, i després encendran l'ordinador i es posaran a xatejar amb els seus amics sobre els millors contenidors de la ciutat per a fer col·lecta. A continuació es posaran al llit, ben calentons sota el nòrdic, i al matí es llevaran, s'afaitaran, es dutxaran, faran unes trucades amb el mòbil i aniran a estudiar filosofia o sociologia a la universitat de torn. ;(

Josep Maria Augé ha dit...

Però es un petit pas Poeta, i si tens una estona i el tema interessa, remena per la red i veuràs que són gent sostenible en tots els aspectes: consum elèctric, transport, roba...Ells no abanderen un moviment a lo rollo Thoreau, de fugida endarrera amb el taparabos i dos pedres per fer foc, sinó aprofitar tot allò que malbaratem i gastar, en tots els aspectes, el mínim possible...

Poeta per un dia ha dit...

What the fuck???

Josep Maria Augé ha dit...

Ja hem fan ofertes els brasileiros...putos worms!!!

Poeta per un dia ha dit...

Ja et vaig dir que allò del filotex era perillós... ;p

ragnarok ha dit...

La negació a comprar menjar per boicotejar el sistema capitalista i perquè es considera que hi ha suficient amb les coses que es llencen en les grans ciutats, és una alternativa de reciclatge urbà. Reciclar, ara tothom, qui més qui menys, recicla o comença a reciclar: les propagandes des de l'administració són cada cop majors, però se sap el per què? Es coneix on van a parar aquestes brosses separades i amuntegades en contenidors de diferents colors? S'explica al ciutadà els resultats i les obtencions del seu esforç per fer lloc, en un pis minúscul, de cuina encara més reduïda, els quatre cubells, mínim, d'escombreries? No. Els menjamerda són un moviment antisistema que porta l'anticonsumisme a un extrem, d'aquí poc obriran restaurants com van fer els de menjar lent, publicaran llibres i al poc, s'aniran quedant oblidats o engollits per la gran boca que ens digereix lentament. Un petit pas si no es continua, no deixa de ser una anècdota.

Auryn ha dit...

Un moviment interessant, reaprofitar allò que la majoria rebutjaria i que acaba inevitablement a les escombraries. Però sent un moviment minoritari no canviarà res. La gran majoria (jo inclosa) llença quantitat i quantitat de deixalles, molts cops no sent conscient que allò no s'ha de llençar necessàriamnt, que es pot seguir utilitzant, que es pot donar a algú que sí que ho faria servir... És una opció de vida, perquè no. Però jo no em veig remenant la merda dels altres, no remeno ni la pròpia... Jo no toco les escombraries, digue'm finolis.
Petonets!!!