6.2.08

Cortina de fum: Darfur (I)


Darfur, una zona del Sudán limítrofe amb el Txad, està vivint des de fa un temps una situació caòtica fruit d'una guerra civil sorgida, aparentment, del no-res. Tot i que a Europa no se'n parla molt, a EEUU s'està vivint una autèntica febre humànitaria arran d'aquest conflicte, amb una plataforma anomenada Salvem al Darfur que aplega des d'actors de Hollywood (Clooney, Farrow...), esportistes de primer nivell (Tracy Mc Grady, LeBron James...), i a grans empresaris.
Aquesta plataforma, publicitada constantment pels mitjans de comunicació, té com a finalitat aturar el genocidi que es produeix per part del gobern legítim sudanès, de caire islàmic, cap a la població negra de Darfur. Si més no aquesta és la versió oficial: un gobern islàmic que està massacrant una població indefensa negra en una regió remota de l'Àfrica.
Però que s'amaga darrera d'aquest conflicte? Quins interessos es mouen perquè a EEUU estigui de moda un dels més de cent conflictes mundials que es produeixen actualment?

Darfur té la desgràcia de ser una zona rica en jaciments petrolífers i en urani, un mineral necessari en els reactors nuclears, que properament es tornaran a posar de moda amb l'excusa del canvi climàtic. Per tant, és una zona potencialment gormanda per tots aquells països que pretenen control·lar els recursos energètics escassos del planeta.
EEUU s'assebenta que a Darfur s'hi troben gran quantitat de jaciments petrolífers sense explotar, però quan hi vol posar les mans, se n'adona que Sudan manté molt bones relacions amb un altre país: Xina. Xina importa des de fa anys un 25% del petroli que consumeix d'aquest país, i pel que sembla el govern del Sudan no té previst negociar amb altres països la distribució i explotació de Petroli. Però els problemes no s'acaben aquí: França, amb el seu govern titella de Txad, país veí i limítrof, també vol el seu tros de pastís.

I un cop montat el taulell geopolític, com si de una partida del Risk és tractés, comencen els problemes per la població del Darfur: el 2003, un grup de rebels que s'autodenomina Sudan People's Liberation Army (SPLA) s'alcen contra el govern sudanès i incicien una ofensiva sense precedents. El president libanès, conscient dels pocs recursos humans, econòmics i militars d'aquest grup, no sofoca la revolta però ho paga car: les posicions de l'exèrcit son abatudes en una mostra militar sense precedents: d'on han tret els avions, jeeps i armes tant potents els rebels?
És a partir d'aquest origen on esclata una guerra civil adormida però que algú ha reactivat armant i patrocinant el SPLA, que van passar des AK-47 a bombarders de la nit al dia. I és aquí on entren a formar part del conflicte les potències occidentals, camuflades en un o altre bàndol en funció dels seus interessos: la CIA i el govern americà es troba darrera dels rebels del SPLA; mentres que França respon al moviment posicionant-se a favor del govern islàmic del Sudan.
Qui guanyi la guerra rebrà una apetitosa recompensa: gestionar i explotar rics jaciments petrolífers i minerals.

Però com sempre acostuma a passar, els autèntics perdedors seran la població autòctona, una població que reb el foc creuat dels interessos econòmics dels països i les empreses occidentals; una població que, de moment, ja ha perdut 400.000 compatriotes i on 2.000.000 han hagut de fugir de casa seva i desplaçar-se a zones més neutrals.
Una població que, a més, està a mercè d'una ONG anomenada Salvem al Darfur i que a mesura que el conflicte s'ha anat esclarint, s'ha anat descobrint que darrera d'aquesta ONG hi ha uns interessos més especials que els d'aturar el genocidi i proporcionar ajuda humanitària a la població desplaçada. Però quins són aquests interessos??

3 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Ostres Antz,.... ens deixes amb la mel als llavis... I mira que el Clooney sempre m'ha caigut força bé i el veia força respectable.... what elses?..... a veure què ens en dius!! Salut!!

digue'm ariadna ha dit...

... Les cortines, siguin de roba, ràfia o fum, sempre ens limiten la visió i no sempre s'està disposat a mirar rere seu: ara hauràs d'acabar de tirar la cortina enllà...

Antitot ha dit...

La segona part arribarà...no patiu!