26.1.08

Reflexions (XXVIII)


El espectáculo es la pesadilla de la esclavizada sociedad moderna que en última instancia no expresa más que su deseo por dormir
Guy Debord

3 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... A cas els malsons tenen aturador, beuen d'una única font, i respecten consciències i necessitats?

Poeta per un dia ha dit...

La complicació rau en decidir quin somni és bo i quin és dolent. Existeixen els somnis redimits? I els que no són bons ni dolents, ni blancs ni negres? I els que, malgrat ser dolents i fer-nos patir, en el fons, volen el millor per nosaltres? ;p

Antitot ha dit...

Jo penso que el què volem és dormir i no esforçar-nos per generar els somnis, ja que aquests els generen uns altres...o nosaltres mateixos, aquell SuperJo malèvol que apareix com la Raó de Goya...