15.3.08

L'efecte Llucifer (II)



Philip Zimbardo
és un prestigiós psicòleg resident a la Universitat de Standfors, però alhora és una de les destacades personalitats alhora de lluitar cotra Abu Ghraib, ja que ha estat un dels testimonis de la defensa en el judici que s'està celebrant per la black room (cambra de tortures) d'Abu Ghraib.
Zimbardo, com a membre de la Defensa, va tenir accés a diverses imatges de la presó, confeccionant-ne diversos fotovideos per presentar-los com a prova un des quals ha trascendit a la revista Wired.
I perquè Zimbardo ha estat elegit per la defensa?
L'any 1971 aquest professor va fer un experiment amb els seus estudiants, l'anomenat Experiment de la presó d'Stanford.
Aquest experiment va consistir en simular una presó amb persones corrents, on se'n van seleccionar 24 que foren dividits entre guàrdies i presoners.
Als guàrdies se'ls hi va proporcionar un uniforme i porres i Zimbardo només els hi va donar les següents instruccions:
"Podéis producir en los prisioneros que sientan aburrimiento, miedo hasta cierto punto, podéis crear una noción de arbitrariedad y de que su vida está totalmente controlada por nosotros, por el sistema, vosotros, yo, y de que no tendrán privacidad... Vamos a despojarles de su individualidad de varias formas. En general todo esto conduce a un sentimiento de impotencia. Es decir, en esta situación tendremos todo el poder y ellos no tendrán ninguno."
Mentres que els presoners només se'ls hi va proporcionar una bata i unes sàndalies.
Després d'un primer dia molt tranquil, a partir del segon l'experiment es va descontrolar.
Al segon dia es va produir un motí i a partir d'aquí les condicions del reclusos van cambiar. Els guàrdies van començar a establir mesures extraordinàries de control i humillació: torns per anar al lavabo, retirada dels matalassos..i, sobretot, van començar a actuar d'una manera extremadament sàdica: pallisses, simulació actes homosexuals....
En fi, que al cap de sis dies, quan van detectar que els presos estaven patint desordres emocionals i psicosomaties, l'experiment es va cancel·lar...però amb unes conclusions força interessants, que juntament amb altres estudis, el va titular l'Efecte Llucifer, l'efecte per el qual persones normals i corrents, persones que són bones amb un historial de violència i agressivitat nul·la, es poden transformar en individus totalment sàdics i deleitosos del poder i de l'autoritat.
Zimbardo ho ha intentat explicar argumentant que, com a persones amb una part bona i dolenta alhora, estem a l'àmpar de la situació concreta en la qual ens trobem, que som com aquella poma que es troba dins d'un cistell amb moltes més pomes però que, si una es podreix, les altres es van podrint mica en mica.
Segurament una teoria psicològica com aquesta explica aquelles conductes humanes que semblen inexplicables; explica com un soldat sigui nordamericà, nazi, bolxevic, roig, cambodjà o colombià és capaç de manifestar una conducta cruel amb els presos per al cap de cinc minuts ser la persona més encantadora del món amb el seu fill.
Però la pregunta és: això el justifica?

En fi, esperem que l'Efecte Llucifer de Zimbardo sigui un bon argument per la defensa en el juduci d'Abu Ghraib...i que no acabi essent una arma de dobla fulla on els advocats de la part contrària expliquin a través de la seva gran teoria la conducta criminal dels soldats.


6 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Això el meu padrí, al cel sia, ho resumia amb una sentència: "no et fiïs de ningú... abans de posar-te l'espardenya, espolsa-la, no sigui que hi hagi algú amagat dins".

D'altra banda, però, no havíem quedat que Llucifer era el portador de la llum?

;p

digue'm ariadna ha dit...

... Un efecte amb un nom tan ric en matisos com aquest, fa que em costi de creure que ni presoners ni guardes quedessin sense cap mena de seqüela...

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Josep Maria Augé ha dit...

Poeta, molts cops la sabiduria popular que tant estigmatitzada està avui en dia per no poder ser contrastada científicament, dóna cent mil voltes a tots aquests científics que es passen un any per experimentar i demostrar el que gent com el teu padrí ja sabia sense haver-ho publicat a la Science...
I si, Llucifer porta la Llum...per tant, podem dir que fins que l'home no esdevé l'Àngel Caigut en la seva forma malèfica no troba, realment, la LLum?Pense-m'hi...

I si Ariadna, els conillets d'indies van quedar bastant tocats, sobretot els presoners, alguns dels quals van arrosegar durant molts anys les seqüeles psicològiques que ara mostren els presos que retornen de Guántamo, Abu Ghraib i similars...

Poeta per un dia ha dit...

....d'altra banda, això eren estudis científics com Déu mana. Ara, entre la Declaració de Helsinki:

http://www.wma.net/s/policy/b3.htm

I els comités ètics, no es pot fer res amb cara i ulls. Una altra guerra hauria de venir...

Agafem-nos l'escrit anterior amb una certa ironia, però reflexionem-hi, malgra tot! ;p

Josep Maria Augé ha dit...

Ja saps, Poeta, que nosaltres encapçalem l'abolició dels protocols de Helsinki!!Ara mateix és una posició controvertida i molt antipopular...però com passa ara amb les centrals nuclears, que hi torna a haver una onada favorable, d'aquí uns anyets serem els capdavanters d'aquest moviment de restauració experimental!