4.11.07

Vides barates


La història es repeteix.Si fa uns anys fou a Ciutat Vella, ara ha tocat al Bon Pastor: nombroses famílies han estat desallotjades de manera il·legal i a través del llenguatge de les porres de les seves cases de tota la vida, de les anomenades Cases Barates.

El passat 19 d'octubre, amb una contundència policial fora de mida, es va acabar d'expulsar de la seva pròpia vida quatre famílies que resistien a la Barcelona cosmopolita i guai del Segle XXI.
Vulnerant els articles 96 i 100 de la LLei 30/92, que garanteix la dignitat de les persones en casos de desnonació i la necessària autorització judicial per entrar en domicilis particulars, els cossos de (in)seguretat irrompien en les vivendes dels afectats emprant els mètodes camorristas contra un grup de gent, majoritariament molt gran, que luitaven pels seus drets.

Els habitants de les Cases Barates no s'oposaven a la remodelació d'un barri ja de per si degradat, sinó al sistema d'adjudicació de subvencions i, sobretot, a la recompra dels seus propis habitatges: la majoria de famílies, d'un baix nivell adquisitiu, els hipotecaven l'existència durant 20 anys a raó de 300€ mensuals per uns habitatges que, en el seu moment, ja havien adquirit. Obviament és una mesura disuasoria de tota aquell sector de la població que la Barcelona Guapa no vol acollir, d'aquelles persones que ja sigui pel seu statuts de pobre i/o immigrant no ofereix una imatge de figurant idílica pel potencial consumidor de la ciutat, el turista.
Perquè si mirem la Barcelona del futur, no podia ésser que les Cases Barates estiguessin situades en un nexe important com vol ser la Sagregra amb la nova macroestació de l'AVE o el colosal edifici projectat pel Frank Gehry i, sobretot, desaprofitar unes hectàrees de terreny que fins ara eren ocupades per xavoles i que el seu valor augmentarà exponencialment.

Aquestes Vides Barates, com molt bé conceptualitzà Manuel Delgado en un article, sempre són les víctimes propiciatòries del maquillatge que s'ha d'aplicar a la ciutat; aquestes víctimes, que no tenen ni uns segons de protagonisme en cap mitjà de comunicació, són les quines fan 30 anys van aixecar no només Barcelona, sinó també Catalunya; i el pas del temps, en aquests nous temps hipermoderns i neoliberals, els aboca a una situació de marginalització ja sigui per la relocalització d'aquelles empreses que ells van aixecar o l'impacte de la nova esclavitud provinent d'altres països on ells no s'hi volen encadenar.

Però són vides que no importen, vides que ens fan nosa, vides que ens espanten, vides que volem foragitar, vides desgastades, vides estigmatitzades...vides que, en el fons, ningú de nosaltres no vol veure perquè els hem condemnat a elles.

Terreno liberado para el mundo que se avecina, en que ya no habrá vecinos, sino clientes y en los que las nuevas clases medias que un día fueron progresistas podrán presumir de haberse comprado un magnífico piso en un "barrio popular". Un negocio redondo en el que los perdedores serán una vez más los de siempre.
Y nadie se acordará de los expulsados de hoy, muchos de ellos viejos, pobres y feos -vidas baratas por tanto-, pero con una historia y una grandeza obreras de la que los nuevos habitantes que habrán de venir no sabrán ni podrán saber nunca nada.
Manuel Delgado

Continues...?

28.10.07

Budapest


En fi amics, abandono durant una setmaneta el meu racó bloggaire per tal de capbussar-me en aquesta ciutat hungaresa.
A veure que em depara i prometo reflexions budapestianes un cop el meu retorn es faci efectiu.

No feu moltes trapelleries i ajudeu a el Poeta a sabotejar aquest humil reducte...

Continues...?

24.10.07

Una imatge val mes...(IV)

Continues...?

19.10.07

La doctrina del schok


Naomi Klein acaba de publicar el seu últim llibre, La doctrina del Shock.

Prenent com a punt de partida els experiments de la CIA als anys 50 sobre una teràpia psiquiàtrica per control·lar els presos a través de descàrregues elèctriques, extrapola aquesta teràpia d'impacte als nostres dies, en el marc de la societat neoliberal. L'objectiu era (i és) reduir als adults en un estat mental infantil, infantilitzar l'existència per fer-la més fàcilment control·lable.

Si originàriament es pretenia domesticar l'individu "anormal" (el boig i el reclús), actualment s'intenta aplicar per control·lar tota la societat a través d'un trauma col·lectiu: guerres, catàstrofes, atemptats terroristes... i d'aquesta manera tornar-nos dòcils per seguir els nostres líders.Precaritzar la nostra existència per encomanar-nos als grans gurús del nostre segle els quals ens conduiran pels camins inescrutables de la nostra supervivència.

Us adjunto el documental confeccionat pels germans Cuaron que ens aproxima a aquest nou llibre de la polèmica, controvertida i criticada Naomi Klein.

Continues...?

10.10.07

Una imatge val mes...(III)

Continues...?

8.10.07

Cortina de fum: La MAT


Tothom ha sentit a parlar de la MAT, de la línea de Molta Alta Tensió que pretèn interconectar la xarxa francesa i catalana amb el pretext de l'arribada de l'AVE i de garantir el subministrament elèctric a les comarques gironines.
Les diverses plataformes franceses i catalanes que clamen contra aquest projecte argumenten el seu discurs en base a la destrucció del territori, una destrucció evitatble ja que el què realment es pretèn amb aquesta línea es poder vendre els excedents derivats de l'energia nuclear francesa.
Però com sempre passa amb el Poder, aquest discurs no s'ha deslegitimat ja que ja els interessa que ens pensem que aquesta és l'autèntica obra fosca que es representa en l'escenari... perquè, en el fons, hi ha d'altres interessos que es couen entre bastidors i són els realment importants.Però quins són aquests interessos?
L'exportació de les centrals nuclears a África.
Des de ja fa un temps, alguns països (com Rússia) ja estan negociant amb països del Magreb per vendre'ls complexos nuclears sencers a canvi d'una futura exportació de part de l'energia generada. En aquest sentit, ja existeix un marc estructural on es resituen les futures centrals nuclears europees al nord d'àfrica i a la Índia, un cop s'hagi admés que aquestes són necessaries i primordials per generar l'energia necessària que requereix el nou món occidental, però aquest cop amb un nou condicionant: que aquestes centrals nuclears estiguin el màxim allunyades de centres urbans europeus per minimitzar un possible desastre nuclear i les enfermetats derivades dels qui tracten i treballen amb aquesta energia.

I en el fons, aquest és l'autèntic sentit de la MAT: assegurar una interconnexió potent d'Espanya amb la resta d'Europa un cop África passi a ésser La Central Nuclear d'Europa i Espanya l'enllac amb aquesta.
Perquè ara que ja estem acabant amb el procés d'espoliació de les riqueses minerals i naturals d'África i recuperem l'esclavitud del negre camuflada en precaris contractes laborals...d' África ja no en podem extreure res més i l'únic ús que en podem obtenir és que passi a ésser una plataforma residual del planeta Terra.

Continues...?

3.10.07

El mon de Prodan Lecrou (II)


Justicia, existe la misma probalidad de obtener un régimen de buen juicio, belleza y entendimiento entre los humanos como de que, por un jocoso bucle azaroso del caos de la materia, una ola, en el fragor perpetuo del océano immenso, se erija, por unos segundos, formando el volumen preciso e inconfundible de, pongamos, el rostro de mi amada. Y otra cosa sería, si esa improbabilidad lleagara a darse: ¿ quién podria estar allí, en algún punto remoto, cualquiera, del extenso desierto de agua, en el momento preciso, para constatar el cumplimiento de tan milagroso fenómeno)

Prodan Lecrou

Continues...?