7.3.08

Drets

Sense que serveixi de precedent, em permeto la llicència de recuperar un post que vaig escriure fa dos anys arran de les eleccions autonòmiques de fa dos anys.

Aquest cop va dedica't a tots aquelles persones estrets de mires que demonitzen, acusen i assenyalent amb dit de Jutge Suprem als qui ens abstenim com als principals culpables de les seves frustracions polítiques.
___________
Cada quatre anys és el moment en què els polítics ens necessita, el sistema ens reclama com a agents actius, per tal de depositar en una simple papareta la nostra quota de poder individual perquè ens la gestioni un altre en base a uns paràmetres que, anteriorment, ens ha mostrat. Això és la democràcia, senyors: transferir-nos com a subjectes per passar a ésser objectes.

Però...i aquells que no voten? Aquells que volen mantenir-se íntegres i que no els extirpin el seu poder per fer amb ell el què els hi vingui amb gana?

Aquests no existeixen, aquests no existim...Ens diuen que no tenim dret a queixar-nos, a criticar, a protestar,pel simple fet que no hem volgut entrar en el seu joc de trileros, pel simple fet que hem considerat que nosaltres mateixos podem gestionar-nos, que no acceptem que ningú ens representi i ens utilitzi pels seus determinats fins...

Potser són els votants els quins no tenen dret a queixar-se, oi?? Potser són tots aquells que s'han quedat sense boca ni mans perquè han pensat que n'hi havia uns altres que els utilitzarien millor...Potser són tots aquells que han acceptat les regles del joc, aquelles que diuen que qui té més vots és el qui guanya, i que si la teva opció no és la guanyadora, doncs et fas fotre...Si s'accepta jugar a un joc i perds, tens dret a queixa??

Abstenir-se és ser mal ciutadà, es faltar el respecte a tots aquells que van lluitar per la demòcracia, es faltar al teu deure, es despreocupar-te pels problemes que preocupen...Abstenir-se, en fi, és desaparéixer, és no ser ni contabilitzat com un número...

Però val la pena no ser ningú, si més no, un dia a l'any en aquest món...

4 comentaris:

Jordi Soldevila ha dit...

Estimat Antitot, un petit contrapunt sobre l'abstenció: segons el meu parer no és ser un mal ciutadà, ni faltar al respecte pels defensors de la democracia, ni faltar al deure, ni tot el seguit d'afirmacions de l'últim paràgraf del teu escrit.

Penso que abstenir-se és una forma perfectament vàlida a partir del moment en el que s'ha de dut a terme de forma concient i amb una prèvia reflexió. Molta gent cau en el "jo m'abstinc, jo no aniré a votar" simplement per mandra, o per un "a mi no m'interessa la política", però sense haver para un moment a reflexionar-hi.

Votar és un dret, no una obligació.

Wadyet ha dit...

Ueee este post no va dedicado a mi!!!!! :P

Besitoooos!!

Josep Maria Augé ha dit...

Por suerte no Wadyet, ya que diria que estás de mi lado esta vez!;P

bessoos!

Poeta per un dia ha dit...

El problema de l'abstenció rau, en parlàvem el dissabte, en què, d'alguna forma, el teu vot deixa de ser anònim. Vull dir, si jo vaig a votar, el partit que sigui o en blanc, el meu vot és anònim. Si m'abstinc, pel sol fet de no rebre la creueta a la llista del cens electoral, ja quedo enregistrat com a no votant. Caldria, un cop fet el recompte i quadrats els números, destruïr completament el registre de les persones que han anat a votar, de manera que no en quedés constància enlloc. Desconec si això ja es fa, però.

Petonets als 3!