8.10.06

Un mon feliç...


"Porqué, señor Anderson?...Porqué?...Porqué lo hace?..Porqué?...Porqué se levanta?Porqué sigue luchando?De verdad cree que lucha por algo además de por su propia supervivencia?Querría decirme que es, por si acaso lo sabe?Es por la libertad, por la verdad, tal vez por la paz, quizá por el amor?Ilusiones señor Anderson, desvaríos de la perfección..concepciones temporales de un fragil intelecto humano que trata con desesperación de justificar una existéncia sin sentido ni objetivo.Todas son tan artificiales como Matrix, si, es cierto, aunque... sólo una mente humana inventaria algo tan insulso como el amor..Debería ser capaz de darse cuenta, ya debería saberlo, usted no puede vencer, es inútil seguir luchando!!!Porqué señor Anderson, porqué se resiste?"

Cada dia, quan ens despertem, s'obre el teló...L'escenari de la vida, de l'existència, no s'ha mogut de lloc...Continuem en el nostre paper d'actors en una comèdia amb massa tics dramàtics...Ens submergim en el paper que ens ha tocat desenvolupar i seguim el guió prestablert...o no.

Huxley & Baudrillard es fusionen, per fi, amb els germans Wachowski...Un món aparentment feliç que actua com a parapeto d'una existència més crua...Un món imperfecte posat al nostre abast, a la nostra disposició...Un "soma" que ens administren en petites quantitats i que crea una altra ficció dins de la ficció propiament dita...

Un món feliç que ens anestesia; un seguit de simulacres i simulacions que...amaguen o creen una altra veritat? Un espai lliure de conflictes, de plena harmonia, on cadascú s'ajusti a les característiques del rol assignat i actuï en funció d'aquestes...

Un conjunt d'artificis activats per desactivar-nos...