Aquell res encantador...
La tonalitat blava és la predominant en el món d'avui en dia, el color que ens envolta, el color que ens absorveix...Organitzacions internacionals, partits polítics, firmes d'informàtica...
El blau és un color que no incomoda, que no afirma, que no té cap valor energètic...
El capitalisme s'invisibilitza a través d'aquesta to transparent, es confon amb la lleugera de l'aire. És fred, distant, facil d'asumir...no es compromet amb res, passa desapercebut.
El vermell és enèrgic, fort, popular, agressiu, símbol de violència i fecunditat...de vida...
El negre és radical, temut, símbol del començament d'una altra vida, d'un altre estat...de rebeldia, de maldat...
En la cromoterapia, el vermell estimula el cor; el blau indueix a la paràlisis...Paràlisis de rebel·lió, de la vida, de la persona, d'un mateix...
"Negro para la anarquia;
rojo para la revolucion"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada