21.1.07

La cortina de Fum: Kosovo (Motius)


Pel molt que sembli estrany, un dels motius fou garantir un salvaconducte per l'entrada de droga a Europa i a EUA provinent d'Àsia. S' estima que la droga mou 3 bilions i mig d'euros anualment, el negoci més lucratiu del món. Normalment s'associa la droga al món criminal, però avui en dia, segons experts economistes, el negoci de la droga és una part essencial del sistema bancari i financer, on sense la complicitat dels grans bancs mundials seria impossible dur a terme el tràfic i a on els governs se'n renten les mans. Curiosament, Albania i Kosovo formaven (i formen) part del Triangle Daurat de l'heroïna juntament amb Afganistan i Pakistan.
Per tant, interessava establir una ruta més directa des d'Afganistan, passant per Túrquia i establint el punt neuràlgic del negoci en una zona totalment control·lada per les potències occidentals i, de rebot, debilitar el control del negoci a la zona per part de Rússia. I aquí torna a entrar l'UCK, una guerrilla que es nodria del narcotràfic i que passaria a controlar-ne la ruta i la distribució.

Durant els anys 90, mentres la majoria d' exrepúbliques soviètiques claudicaven davant del capitalisme, Iugoslàvia es resisitia a privatitzar la seva indústria i els seus recursos naturals. Més de 700.000 empreses eren de propietat social conformades per comites mixtes d'empresaris i treballadors. Davant d'aquest panorama, era impossible que aquest país entrés a formar part de la maquinària capitalista (s'havia de desintegrar tota la indústria pública) i aquesta en pogués extreure la riquesa del seu sòl.

Si, perquè exactament Kosovo és la zona més rica d'Europa de minerals com lignit (imprescindible per centrals tèrmiques), zinc (component imprescindible per la indústria armamentística, aeroespacial i de portàtils) i plom. El complex miner de Trepca, conformat per 41 mines i fàbriques, no es podia deixar en mans d'uns irresponsables que el deixave a mercè del poble, ja que era el complex energètic més gran del món que encara no pertanyia a els grans capitalistes europeus o americans.

Un cop acabada la guerra, es va imposar la recepta del FMI: desmantellar la economia nacional, rehabilitar la infraestructura social i econòmica del país a través de bancs i empreses extrangers i, d'aquesta manera, amb l'espasa de Damocles del deure extern, control·lar les institucions financeres locals i deixar el país en mans de les grans multinacionals i bancs extrangers perquè l'exprimeixin fins a la extenuació.

La suposada guerra humanitària de Kosovo tant sols fou un miratge pels autèntics proposits d'aquest Govern Mundial que només entèn el món en base a preceptes mercantilístics i econòmics, degradant a l'home a la categoria d'obstacle o còmplice per als seus interessos particulars.

2 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Bona reflexió, amic Antitot Kosovo és un dels molts noms.... El món està podrit per dins i per fora, com una poma plena de cucs....

Antitot ha dit...

Si amic, però de cada deu guerres que es desenvolupen per interessos politicoeconòmics, només una queda destapada, com el Cas Irak...Afganistan, Kosovo, guerres africanes...ens venen un fum que ens creiem...