14.11.07

Fabrica de ciutadans(I)


Educació per la ciutadania ha estat l'assignatura estrella d'aquest nou inici del curs escolar. Mentres uns denunciaven l'usurpació de la seva quota doctrinal religiosa; els altres es vanagloriaven de la seva aposta progresista.I en el fons, tots els nens i les nenes a l'ampar d'unes determinades picabaralles ideològiques per aconseguir la instrucció i ensinistrament dels nous ciutadans del futur.

Un dels aspectes que es va destacar és que molts nouvinguts o els seus propis fills serien receptors d'aquesta nova tesi ideològicaeducacional, és a dir, que els destinataris potencials serien aquells nens que, per tradició familiar, no aspirarien a la ciutadania en condicions normals, ja que la seva família no té aquest estatus adquirit. Curiós seria contemplar l'escena del Abdelmajid mentres li explica al seu pare que la Consitució garanteix un habitatge o que la jornada laboral dura 40 hores setmanals...

Perquè el que realment pretèn aquesta assignatura és educar per la hipocresia, pel quedar bé: saber resoldre aquelles situacions del contracte social d'una manera adequada, deixant anar de tant en tant algun article dels Drets Humans o de la Consitució Espanyola,dominar un llenguatge políticament correcte; sense parar atenció que en la vida real, en la qüestió pràtica, poguem continuar vexant, inferioritzant o discriminant a les persones per la seva condició diferencial.
Una assignatura que pretèn ser un reducte moralista i de la bona consciència d'aquella esquerra progre que, quan ha crescut, han esenyat les vergonyes...i que per tapar-les, tant a la resta com a ells mateixos, només fa falta entonar aquells valors abstractes democràtics i/o humanístics.

Que les paraules emmascarin els fets, que el discurs actuï com un túpido velo davant d'aquelles situacions d'explotació o miserables que es troben milions de persones cada dia. Crear una consciència virtual de bons ciutadans per ni sentir-nos malament ni lluitar per allò que és injust.

Però com veiem de fa temps, aquesta educació per la ciutadania no és exclusiva en l'educació formal dels nens, sinó que ja s'ha traslladat a tot el gruix de la població, amb campanyes perpètues per part de les institucions que, juntament amb uns mass-media conxorxats que denuncien continuament els casos d'incivisme, se'ns titlla a tots els aspirants a ciutadans com a escolars perpetus que ens hem de diplomar en aquesta assignatura transversal perquè, un cop diplomats, com acostuma a passar en qualsevol assignatura, la deixem de banda i així els òrgans de poder puguin anar implantant noves formes de contro i submisió amb el nostre tàcti conformisme i aprovació.

I la campanya vomitiva de les Joventuts Socialistes n'és un clar exemple: mentres el noi que no ha estat educat per la ciutadania té opinió pròpia i diu el què pensa; la noia-ciutadana recita, de pe a pa, tot el decàleg dels bons usos i costums amb el què ha estat educada.

Perquè en el fons estem amb el de sempre, pringuen els mateixos: els pobres. Un nou ideari com aquest, que només enfoca les situacions en els aspectes formals de la existència, denuncia i persegueix totes aquelles pràctiques que determinades persones, per les seves ínfimes condicions de supervivència, no poden cumplir i que la resta de ciutadans titulats denuncien i assetgen.

Es a través de la ideología ciudadanista que los poderosos consiguen que los gobiernos a su servicio obtengan el consentimiento de los gobernados. Lo hace activando un dispositivo didáctico de amplio espectro que concibe a todos los miembros de la sociedad, y no sólo a los más jóvenes, como un con-junto de escolares perpetuos a los que someter a todo tipo de campañas de promoción de la figura del “buen ciudadano”, campañas que, por cierto, resul-tan estratégicas en orden a la legitimación de normativas “cívicas” que, en la práctica, sirven no para perseguir la pobreza, sino directamente a los pobres.
Luego de habernos diplomado todos en civismo y ciudadanía, ninguno de nosotros cuestionara las estructuras que hacen injusta la sociedad, ni de-nunciará cómo se van implantando nuevas formas de conformismo y sumisión. Ahora bien, se habrá alcanzado un gran objetivo: el de que, en un mundo en que prolifera en aumento la miseria, el sufrimiento y la postergación, crezcan y se reproduzcan hombres y mujeres verdaderamente virtuosos.
Manuel Delgado

6 comentaris:

ragnarok ha dit...

No deixa de ser una forma més de creació d'una societat sota control, amansida i domesticada. Ara utilitzen l'educació i aquesta assignatura, després serà una altra cosa. Els que acusen al govern de voler adoctrinar als nens sota aquest curriculum, no dubtarien d'utilitzar un altre mitjà, d'estar ells en el poder: tant és l'orientació, que sempre existirà manipulació.

Poeta per un dia ha dit...

Serà possible aprovar aquesta assignatura "empollant" el dia abans de l'examen o caldrà realitzar exercicis pràctics i problemes cada dia? ;p

digue'm ariadna ha dit...

Una educació unitària no és el mateix que una educació unànime.

No és igual intervenir en l'educació que intervenir l'educació.

(Adaptat de: Delgado, Manuel. Elogi del Vianant. Ed.1984).

Antitot ha dit...

Es que ens estem encaminant cap a una societat anestesiada, endormiscada. zombie...

Si els colons terratinents haitians drogaven a persones per fer-les passar per mortes, "ressucitar-les" i tenir així un exèrcit d'esclaus zombies; el mateix està passant amb aquesta projecció ciutadana de les administracions.

On són aquelles protestes de fa poc menys de 50 anys??Aquelles barricades, aquella desobediència civil autètinca???D'aqui 15 anys ni manifestacions pacífiques hi hauran!!! Qualsevol mostra de dissidència social seriosa es aniquilada i demonitzada pels mass-media...

L'educació es la base de tot, i un cop estigui totalment control·lada, amb el beneplàcit de tots, ja no hi haurà escapatòria...

samain ha dit...

Caldrà tornar als boscos, Antitot, com va fer en Thoreau. Caldrà retirar-se en un refugi de muntanya a beure, fumar i escriure haikus, com va fer en Kerouac. O, qui sap, caldrà establir una base cooperativa lluny de la mà que gronxa el bressol del poder!

voliaina ha dit...

sisi... però aqui pringuem els de Filosofia!! a mi segur que em deshabilitarien per impartir-la...