9.11.07

Reflexions (XXIII)


La guerra es el arte de destruir hombres, la política es el arte de engañarlos.

Jean Le Rond D' Alembert

5 comentaris:

Anònim ha dit...

tb podriamos decir q la politica es el arte de llevar a los demas a la guerra.
Aunque es triste llamar arte a estas cosas. tb el arte de matar no es unicamente de las guerras hoy en dia todo nos mata un poco sin necesidad de pistolas, aunque claro... cn armas es mas directo jejeje.

samain ha dit...

Crec que és el mal ús de la política el que enganya a les persones, i que té en la guerra un mitjà per aconseguir el seu objectiu. Pel que la guerra també és un engany, en mans dels polítics, que té com a conseqüència la destrucció i la violència.

ragnarok ha dit...

De les moltes definicions d'art, em quedaré amb aquesta: "forma de consciència social que té per objecte satisfer les necessitats espirituals dels homes fent ús de la matèria, la imatge, el so, l'expressió corporal, etc". La guerra, la destrucció, la política i l'engany: són formes de consciència social o acaben despertant una consciència social, que no sé si satisfan o no les necessitats espirituals, però si que fan ús de la matèria, la imatge, el so i l'expressió corporal, així que, si, podriem dir que són art.

Josep Maria Augé ha dit...

Mmmmm....la política en si està concebuda com una performance pública on els diversos actors actuen en nom d'unes idees o unes persones per defensar-les i imposar-les a la resta...però en el fons tots estan a l'escenari i participen de la mateixa obra, una obra que se'ls esdevé necessària per la seva pròpia supervivència...

No creo, Lu, que sea triste llamar arte a estas cosas: sólo tienes que ver las magníficas exhibiciones artísticas de cualquier acto del nazismo...

Samain, polític i engany són dos conceptes que pertanyen al mateix camp semàntic...i en el fons, la guerra és una manifestació extrema de la política, un engany tb com bé dius...

I Ragnarok, jo si que penso que aquest art satisfà les necessitats espirituals de la població, sobretot quan s'empunya una bandera..

digue'm ariadna ha dit...

Segurament són necessaris menys "artistes" de la guerra i la política, i més personatges com el "boig" de Dario Fo o el "fool" de Shakespeare, per no veure aquestes necessitats espirituals en trossos de roba penjades d'un pal per acabar destruits o enganyats...