15.1.08

El negoci del canvi climàtic


D'ençà fa uns dos anys, de cop i volta, van començar a sonar les alarmes sobre l'imminent Armagedon causat pel propi l'home: el canvi climàtic. Els articles sobre aquesta problemàtica es van començar a reproduir com a bolets i el holding neoecologista va començar a ocupar les portades, els micros i les càmeres dels diversos mass-media.
I una de les principals preocupacions que ronden per aquests fòrums és l'emissió de gasos contaminants, concretament de Co2.

I de cop i volta, sortit del no-res, es posa en boca de tots els biocombustibles, una mescla de gasolina i gasoil amb cultius alimentaris com el blat, la soja, el girasol, la canya de sucre o el blat de moro. Amb l'excusa del canvi climàtic s'opta per aquest tipus de combustible que, a finals del 2007, comença a desvetllar la perfídia d'aquest pla: els preus dels cereals bàsics que conformen qualsevol dieta alimentària es comencen a inflar pel boom d'aquesta nova aplicació. A més a més, diversos informes tècnics demostren que aquest nou combustible no soluciona l'escalfament global i que l'únic que aconsegueix és hipotecar la vida de desenes de milions de persones que no tindran accés a aquests productes bàsics en els propers anys

Aquests biocombustibles, segons els experts, s'haurien d'anomenar agrocombustibles tant pel seu origen agrari com per l'absència de límits ecològics en la seva producció: monocultius a gran escala en terres expropiades de petits camperols o boscos intencionadament desforestats i ús de llavors transgèniques i cultius substentats en productes químics; a més de la clàssica explotació laboral que són sotmesos els camperols previament expropiats.És a dir, pitjor el remei que la malaltia.

I és que, en el fons, aquesta nova campanya propagandística és un rentat de cara dels governs contínuament pressionats perquè apliquin mesures en contra de l'escalfament del Planeta. És oferir aquella píndola de bonaconsciència al ciutadà que és mostra compromès, al ciutadà que es quedi alleugerit amb mesures com aquestes i que no replantegi que l'actual model és insostenible.
Perquè darrera d'aquesta estratègia hi són, de nou, les petroleres occidentals, aquelles petroleres que veuen que el parc de petroli s'esgota i que tenen un difícil accés als jaciments petrolífers que queden a Orient, Àfrica o Sudàmerica; i que la manera de mantenir la seva hegemonia i/o de pressionar els països que no volen liberalitzar el petroli és controlar els recursos naturals bàsics, apropiar-se dels seus processos industrials i de distribució i, d'aquesta manera, agreujar la pobresa discriminant l'accés als aliments als pàries de sempre, als pobres; a aquells que malviuen del seu cultiu i que veuran que no obtindran ni els recursos ni els canals necessaris per continuar exercint la seva activitat.

Sempre és i serà més fàcil atacar als sectors més desafavorits de la societat; mai s'atreviran ni tant sols a bufar a les multinacionals o als ciutadans occidentals.I és que cap de les propostes per netejar els pulmons del planeta insinuen, per exemple, reduir el parc d'automòbils o limitar el transport global de les mercaderies agroalimentàries, un dels grans mals ecològics de la globalització.

En fi, que els agrocombustibles són una primera etapa d'una nova cultura d'entendre i de concebre la salut del planeta: com a mal que és, se'n pot treure un rèdit econòmic i quedar bé amb tothom, si més no amb aquells que en cal quedar.

4 comentaris:

Wadyet ha dit...

mmmm snow crash??? de q me suena?? jeje :P

Besitos!

Poeta per un dia ha dit...

snow crash... l'Stephenson en estat pur, el més cyberpunk de cresta daurada precursos del Waterhouse, el Shaftoe i l'Enoch The Red...

I el canvi climàtic.... no faré comentaris ja que, novament, són sobrers al teu excel·lent post, Antz!!

Petonets!!

Josep Maria Augé ha dit...

Snow crash..no us desvetllo quin tipus de droga és pq us esgarreria el llibre(uiii...ja m'he xivat que és una droga, que no se sap fins a la penúltima pàgina....es conyaaa!!).

ragnarok ha dit...

Un armagedon que va començar a destapar-se amb la revolució agrària, va augmentar amb la revolució industrial i ara amb aquesta revolució tecnològica creix i creix de manera desfermada. Un agrocombustible, intents de conscienciació d'alguns en pro del medi ambient i altres manifestacions, no faran res mentre el poder continui en mans ambicioses, prepotents i preocupades pel seu propi benefici.