4.4.08

Reflexions (XXXII)


Entre las miserias de nuestra vida en la tierra, el suicidio constituye el más preciado don que Dios ha concedido al hombre.
Plini el Vell

2 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Bona reflexió de la ploma de Plini el Vell. Sabies que aquest senyor estava voltant pel Mediterrani quan va entrar en erupció el Vesubi i, en veure aquell esclat de foc i de fum, va anunciar que volia fer una aturada i un bon àpat a Stabia, ciutat que va desaparéixer, passades unes hores, juntament amb Pompeia. Sembla que van avisar-lo que calia sortir corrents i Plini va dir-los: "deixeu-me acabar de menjar".... La resta de la història ens l'explica, ja, Plini el Jove.

Antitot ha dit...

No sabia la història, Poeta, però això no fa més que reforçar la meva admiració per aquest personatge, que sense arribar als nivells de monsieur Montoya, suposo que es movia en el mateix pèrfil..