24.4.08

Reflexions (XXXVI)


La rosa existe sin un porqué: florece por florecer, no se preocupa de sí misma ni pide ser mirada
Angel Silesius

7 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

No cal ser tan antropocèntric... la rosa, si floreix i fa l'olor que fa, és per atraure una sèrie de bèsties que li portaran la llavor cap a altres indrets, en una espècie de sexe semipresencial vegetal i silvestre... ;p

digue'm ariadna ha dit...

... I aquesta interpretació botànica no té també analogies en el gènere humà? I més que interpretacions antropocèntriques o botàniques, serien interpretacions biològiques?...

Antitot ha dit...

Més que una òptica biològica, la frase té una perspectiva humana, existencial...Existir per existir; florir per florir; res no té sentit més enllà de si mateix...i cercar-lo, com acostumem a fer, és una malatia humana que ens allunyade nosaltres mateixos per tal de no ser-ho...

digue'm ariadna ha dit...

... Si res té sentit més enllà se si mateix, si s'existeix per existir (tant si ets flor, o drac, o cavaller), realment pots parlar de perspectiva humana...?

Antitot ha dit...

Quan parlo de prespectiva humana, estimada ariadna, em refereixo a que la frase, en el fons, es aplicable a la nstra existència, un símil, una metàfora...

Anònim ha dit...

Equiparar l'existència a una flor resulta no acabar de veure la grandesa de la primera, per molt bonica que sigui la imatge!

ariannaincnossos ha dit...

i aquí vénen els lletraferits i comencen a parlar de flors, per què no direu que, tot i que Silesius (per cert, no el conec, valgui aquest post per posar de manifest la meva ignorància) digui que la rosa existe sin un porqué, ell li fa un poema,
ai, quantes contradiccions!