26.7.07

Proxima estacio: Las Vegas (I)


Las Vegas, aquell simulacre de ciutat.
Las Vegas, aquella utopia postmoderna on cada dia és Carnaval.
Las Vegas, aquella ciutat on la forma ha desposseït completament el fons; on el continent no reclama contingut.

Las Vegas és el nostre horitzó urbà, un viatge a un futur no molt llunyà on podem comprobar com seran les nostres ciutats.

L' entertainment com a principi estructurador de la nostra vida, ramificat a través de multitud de galeries comercials, parcs temàtics i centres d'oci per garantir l'animació durant nit i dia per l'opium consumista i lúdic. Unes ciutats que ens seduiran comercialment a través d'un imaginari infantil evocador.

Mica en mica anem veient com l'ombra veguesiana sobrevola els nostres barris antics implantant, en ells, complexes d'ocis i de galeries comercials, catedrals neopaganes on els vots de pobresa i castedat (però no el d' obediència) han estta substituïts pels vots de jugar, menjar, consumir i divertir-se.

Com a Las Vegas, acabarem vivint en unes ciutats que parodien, per excès, aquelles tradicions i institucions essencialment trascendentals; els aconteixements humans perdran el seu caràcter rigorós per acabart-se convertint en una mofa d'ells mateixos, permanentment ridiculitzats per l'hemorragia de llums i de colors en què es cobreix tota realitat humana.Del no future passarem al Tot és una immensa i grotesca farsa.

Però alhora ens trobarem amb una ciutat que, en el fons, no soterrarà la nostra realitat, sinó que la confirmarà i la posaré explícitament en evidència: l'accentuació de les segregacions socials i econòmiques, la posada en escena sota els llums de neó d'aquells pocs que se'n beneficien de tot.

Les ombres que es projectaran sota l'orgia de llums psicodèlics només confirmaran una cosa: que la llum només ressalta les formes i perfila els contorns.

3 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Brillant, evocativa i poètica entrada company Antz!! Vull una Vegas a Solsona ja! Vull gastar-me la nit en una butxaca plena de monedes i les vull abocar en una boca famolenca que no me'n torni ni una però que em regali els sentits de llums estridents i de cacofonies delirants. Vull obrir la capsa de Pandora i trobar-hi una ruleta russa dins, amb una pistola carregada de bales de plata i de bales de confetti. Vull trencar la parsimònia de l'existència, la fàbrica de la realitat, vull ser hiper-real i esdevenir un tot amb una ampolla de licor. Vull trobar-me a mi mateix en un mareig de sensacions. Vull oblidar. Vull, sobre tot, recordar.

Quoèlet ha dit...

Molt bo l'article, xaval. Excel·lent, però no estic d'acord. El nostre horitzó urbà no crec que sigui el de Las Vegas. Fa tota la pinta que serà bastant més dur, més dramàtic i més complicat que el de Las Vegas, model de ciutat-parc d'atraccions. Entenc que el model que evoca és el que tendim en l'oci, el model que l'imperi vol gravar a sang i ferro al nostre imaginari, però em sembla que el món ens aboca a una realitat bastant més apocalíptica. I no et parlo de Mad Max o un futur plagat de violència. Em refereixo a Sao Paolo, a México DF, Cairo, Delhi, Kinshasa seran autèntiques ciutats-estats on hi hauran centres comercials, llumetes i soma per un tubo, però també les contradiccions socials més bèsties que mai hagi viscut la història. Una mena de retorn al XIX. I una cosa tinc clar, quan apilotones a 20 milions de persones sense accès a recursos bàsics que sabem que mancaran, riute'n d'estar tres dies sense llum...

Antitot ha dit...

Poeta, com a promotor immobiliari destacat solsoní, de vos depèn una Solsona simulada de Las Vegas...requalificar els terrenys colindats a casa teva que afecten a aquell edifici que fa anys que s'hi fan teranyines: la catedral.

I tens tota la raó Q!! Las Vegas com a model il·lusori, com a autèntica utopia, tb encarna una realitat dura i degrada: Las Vegas és un cau de delinqüencia i pobresa extrema que queda soterrada per l'extàsi de les llums i dels colors..però passejar entre temple i temple de l'oci desenfrenat entranya una aventura que el destí més comú es quedar-te amb els calçotets...
A més, darrera les cortines d'aquesta Las Vegas, ens trobem una població autoctona sitiada en les seves urbanitzacions vigilades constanment i infranquejables per tots aquells turistes...

però en fi Q, aquesta paradoxa que entranya Las Vegas estava concebuda en un posterior post que ja m'has fastiguejat..;P