1.7.07

Endesa: el llop amb pell de corder


Nota: Aquest article es fruit de l'encàrrec d'un company per a la Revista l'Ateneu

Més de 47.000 grans preses col·lapsen el 60% dels rius del planeta. Només a Brasil, més de 2.000 han desplaçat un milió de persones i han desestabilitzat ecosistemes rics i exclusius.
L’enèrgia hidroèlectrica, un dels paràdigmes de les energies renovables, s’ha transformat en una font de riquesa per a les grans multinacionals del sector, i com a tal s’ha esdevingut en un dels mals endèmics de la Mare Terra per un abús insostenible d’una font energètica que, de manera equilibrada i racional, és una bona alternativa a d’altres formes de generació d’energia elèctrica. I una de les principals manifestacions d’aquest mal ús el trobem en una multinacional que últimament ha estat a la palestra per altres vicissituds macroeconòmiques: Endesa.
En els últims anys, aquesta empresa transnacional, que lidera una classificació no molt agradable a l’Estat Espanyol (en l’emissió de Co2), ha endegat una campanya de rentat de cara per al compromís amb el medi ambient. Tots recordem aquella campanya publicitària del 2003 que, juntament amb Iberdrola, apostaven per la distribució de Energía verde. El què pocs saben és que foren instats a retirar aquesta campanya perquè no foren capaços de garantir el suposat origen de fonts renovables d’aquesta energia, com també que suposava un sobrecost per al client que ja estava pagant indirectament a la factura. Però el particular compromís que Endesa manté amb el medi ambient no s’acaba aquí: tot just s’inicià a mitjans dels 90 a sudamèrica, concretament a un dels paratges naturals més rics de la Patagonia, Xile.
1997. Endesa entra en el mercat llatinoamericà a partir de la compra del grup sudamericà Enersis.
El seu primer projecte: construir un faraònic embalssament a la conca superior del riu Bio-Bio, el més llarg de Xile, a una vall anomenada Ralco, amb una extensió inundable de 3.500 hectàries.
Problema? Aquest territori portava ocupat centenars d’anys per comunitats maputxes, i les negociacions es preveïen difícils. Aquesta zona era un símbol de la resistència pehuenche ja que havia estat constanment a l’ull de l’huracà dels grans empresaris latifundistes de la zona i, anteriorment, dels conquistadors espanyols. La terra era propietat comunitària i plurifamiliar, un vestigi ancestral de les útopiques societats comunals.

Endesa presentà el projecte, però fou contundenment refusat tant pels informes tècnics de la Comisión Nacional del Medio Ambiente (CONAMA) com per la Corporación Nacional de Dessarrolo Indígena (CONADI), organisme creat per defensar les poblacions indígenes i fer cumplir la Ley Indígena 19253.
No satisfeta amb la resolució, Endesa optà per moure els fils polítics, i aprofitant el fràgil mecanisme de la corrupció, el govern xilè va optar per expulsar els Directors Nacionals de la CONAMA i de la CONADI substituïnt-los per titelles que donessin el vist-i-plau al projecte. Alhora s’inicià una poderosa campanya de marquèting a favor de l’embassament i, amb el beneplàcit i la cooperació de l’Estat Xilè, es començà a pressionar les més de 70 famílies maputxes que havien d’abandonar la zona.
Mentre que amb algunes d’aquestes famílies es van arribar a uns acords que consistia en traslladar-los a zones àrides a 2000 metres d’altitud a canvi d’una irrisòria quantitat de diners i una petit habitatge amb pastura en uns terrenys impracticables per l’economia de subsistència agrícola; d’altres famílies es van esdevenir disidents d’aquest pacte de falses promeses i iniciaren una petita revolta, sufocada per la polícia estatal criminalitzant-te els líders indígenes i aplicant-los-hi la llei terrorista instaurada per Pinochet i que encara, avui en dia, els manté empresonats sota el govern de la socialista Bachelet.
En el maig del 2004 es començà a inundar el Valle de Ralco mentres la majoria de famílies indígenes denunciaven a la llum pública l’incompliment, per part d’Endesa, del pacte que havien arribat, deixant-los de la mà de déu en el moment en el què el projecte finalitza.
La construcció de la presa de Ralco, inundant una vall que era considerada Reserva nacional, no només fou un atemptat contra l’ecosistema biològic de la zona, sinó també la destrucció de l’ethos d’un poble, el pehuenche, que basa la seva cosmovisió del món en l’associació Terra/Home, en la inextricable coexistència entre l’home i la natura. Per als indígenes, la presa simbolitzà una subtil metàfora de la democràcia del Segle XXI: una muralla inexpugnable que s’erigeix sobre un Poble i una cultura viva, imposant-se per la força a expenses de l’equilibri tel·lúric i la Justícia natural. El projecte suposà un extermini del poble maputxe en forma de gota malaya, inundant les seves valls, cementeris i vides a través de l’engany i la força d’una multinacional secundada pels aparells de l’Estat Xilè, la policia i els jutjes.

Però Endesa, no contenta amb aquest etnocidi i ecocidi, ja planeja construir cinc centrals hidroelèctriques noves a la regió de Aysén, en plena Patagonia xilena.L’inici de les obres està previst per a finals de 2008, amb una duració total del projecte d’uns deu anys.
La zona de Aysén no només es caracteritza per una diversitat de flora i fauna mundialment exclusiva, sinó també per ser una de les grans reserves d’aigua dolça del continent (122 lllacs). A més a més, aquest macroprojecte afectarà a 91.000 persones que es sustenten, principalment, del turisme i de la pesca, activitats que pràcticament desapareixeran amb les diverses contruccions dels embassaments. L’anterior president de la república, Ricardo Lagos, donà el vist-i-plau a l’operació sense ni tant sols realitzar un mínim estudi de l’impacte ecològic i econòmic, amparant-se en l’excusa de què, ens els propers anys, la demanda d’electricitat creixerà ostensiblement a causa de les diverses multinacionals que han aterrat a la zona per expoliar les riques reserves mineres que queden en el substrat del país. La recent presidenta del país, Michelle Bachellet, aclamada tant pels nous progres com pels grans capos del FMI, no pensa desencallar el projecte per por a les represàlies d’Endesa.

En fi, tal i com hem pogut veure, Endesa té una particular manera d’aplicar a la pràctica el seu discurs de compromís amb el medi ambient i la vetlla per un creixement sostenible. Bush afirmà que la solució a què no es cremessin els boscos era talar els arbres; Endesa, per la seva part, sembla haver-se apuntat a aquesta filosofia i considera que la manera de solucionar el problema del medi ambient és destruïnt-lo definitivament, tant a l’ecosistema biològic que el conforma com l’ecosistema humà que el defensa i l’utilitza d’una manera equilibrada i natural.

Tots coneixem el conte de la Caputxeta Vermella, així que vigilem qui s’amaga darrera les dolces paraules quan se’ns presenti a la porta de casa un individu trajat de 21 botons que vol construir un món millor juntament amb nosaltres. Pel fet de què el llop es vesteixi en pell de corder no vol dir que deixi de ser llop, oi Senyor Endesa?

8 comentaris:

Quoèlet ha dit...

Doncs no sé si va ser arrel de la construcció d'aquesta presa o potser perquè la BP va trobar uns jaciments de petroli per aquella zona que els bons samaritans d'aquestes multinacionals contractaven a gent del teu ofici pagant-li's moltíssims euroes per tal que fecin "treball de camp" i informes sobre els pobles indígenes d'aquell territori i trobar la millor manera per tal de fer-los fora amb tot el coneixement de causa i sense soroll... Segur que et sona, Antz.

Poeta per un dia ha dit...

Sr Antitot,

Ens sap greu comunicar-li que, a data de 15 de juliol de 2007, es procedirà a tallar-li el suministrament elèctric a la seva casa de Solsona, a la de Vilanova i a la totalitat de les botigues relacionades amb el seu lloc de treball (amb informació a les mateixes de la causa d'aquesta interrupció elèctrica).

Sense cap altre particular, ens acomiadem atentament.

Endesa

Antitot ha dit...

No havia sentit res d'això, Quoèlet, el què si que sabia que se'ls va putejar de mala manera, foten-los-hi un mobbing bestial cargant-se els seus mitjans de subsistència (camps agrícols, pastures, animals..) pq es vegessin forçats a abandonar-lo...per acte seguit sortir els trajats d'Endesa anant de bons samaritans oferint-los-hi casa i terres a una altra zona...que resutava estar, sense que els indígenes ho sapiguessin, a més de 2000 metres d'altura on la autosuficència era molt difícil...Tot això, amb el vist-i-plau de l'exèrcit, que amb aquelles famílies que no volien abandonar la zona, doncs pallisses a dojo i detinguts...
però no passa res, d'aquí 3 setmanes estrenen el tarantino i el barça ha fitxat el henry...

Senyor Poeta, sap que aquesta decisió li pot afectar greument pq, en cas de no disposar mitjans electromagnètics, la meva tasca de alcahueto amb vos qyedaria interrompuda i, per tant, es veuria abocat o a la masturbació perpetua o el pay per fuck eternament...

Poeta per un dia ha dit...

La primera és intrínsica en la meva persona; respecte la segona, no m'ha acabat de convèncer mai...

Així doncs, compte no posi el dit al comptador...

Quoèlet ha dit...

Doncs això ens ho va explicar la de "Antrop. i problemes de la societat contemporània", la qual va estar a l'equador i al brasil, i li encantava explicar històries d'antrops dolents i ONG's. No me'n recordo com es deia però em va posar un notable per un treball bastant lamentable sobre el fundamentalisme islàmic dos o tres anys abans de l'11 S, i on el menda ja parlava del wahabisme, que quedi clar... Bé, també deia que el principal perill era Gadafi i la cosa no ha anat per aquí, jejeje. Em molen els àrabs, no puc fer-hi res. A Burton i Lawrence els tinc al meu particular hall of fame.
Però no et confonguis Antchs, l'alienació pel Tarantino i l'Henry ja va deixar de funcionar fa molts anys. A la penya no li interessa res, perquè en realitat mai li ha interessat res. No li interessa ni el que fa el seu veí, doncs imagina't els maputxes andins...

Si us plau, demano, per favor, demano, (modo Nuñez) que algú m'informi sobre el pay per fuck urgentment! Es pot trobar a Ebay?
Antitot, posa't un molí de vent, un cable, la dinamo de la bici i problema solucionat.

Antitot ha dit...

Poeta, un ésser tant diví que s'expressa a través de les paraules i que, per tant, la seva sensibilitat el defineix i l'identifica..com pot dir que és un esclau de l'autosatisfacció??A on queda la persona que ha matat l'animal que porta a dins?Em decepciona, em decepciona...

Q, m'imagino quina és la profe, una tia bastant jove, amb el cabell bastant llarg i rinxolat i amb bon tipet...m'equivoco?
Veig que ets un bon profeta, malgrat t'equivoquessis de "prota", tot i que en aquella època el gadaffi no tenia un fill interessat per entrenar amb la Juve i que ja l'hagués descartat d'entrada...
En part tens raó, però la gent encara ha heredat el "pan y circo", però versió postmoderna: "pan" entès com poder comprar; i "circo" entès com a espectacles varis..

I el Pay per Fuck, company, ja saps que és l'ofici més antic del món, aquell del qual se n'avergonyeixen els hereus terrenals de Maria Magdalena...

Poeta per un dia ha dit...

I que és la composició poètica sinó l'onanisme dels sentiments, amic Antz??

;P

Quoèlet ha dit...

No t'equivoques, és aquesta. Bona tia i classes entretingudes, cosa que a la teva disciplina era bastant miraculós.
Ets un pou de coneixement de dades absurdes, amic. Un 10 per saber que el fill del Gadafi va estar a a la Juve.
Vaja, pensava que el pay per fuck estaria més en una línia més virtual, estil Minority Report. El mètode Maria Magdalena no l'he provat mai i tampoc em sedueix gaire. Jo també opto per pel "modus" Poeta: una bona mà, una bona peli, i un bon "censurat"...