15.7.07

Reflexions (XIX)


Si por desgracia se abriera alguna rendija de tiempo en la sólida sustancia de sus distracciones, siempre queda el soma: medio gramo para una de asueto, un gramo para fin de semana, dos gramos para viaje al bello Oriente , tres para una oscura eternidad en la luna
Un mundo feliz. Aldous Huxley

8 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Posim mig gramet de Soma, amic Antz, i deixi'm tancar les parpelles sense que les imatges se'm projectin a la foscor de la retina. Posim dos gramets i passejarem per la lluna agafats de la mà, riurem com adolescents en una nit de reggeaton, saltarem per sobre les fogueres immenses del record i esdevindrem oblit amb la filigrana barroca de la inconsciència. Com és que, quan fa falta, un no pot trobar mai el "camell" de soma i només acaba trobant el del moscatell (que, a més de generar espasmes hepàtics, encara magnifica més el diàmetre convexe de les llàgrimes)?

Wadyet ha dit...

Porque necesitamos aprender a valorar lo q tenemos, y tratar de alcanzar el estado que se lograria con dos gramos de soma, pero con lo q tenemos a nuestro alcance... en este caso moscatel...

Besitos! :P

Red Little Cup ha dit...

Soma or not to Soma...
That's the eternal question!

¬_¬ potser estic millor calladeta no?

Xtonets!

Antitot ha dit...

El soma és un genèric Poeta, i malgrat que no disposem de la formula magistral de dit producte, tots l'acabem trobant en forma ja sigui de futbol, cinema, literatura...el de sempre vaja, tenir una sèrie de distraccions que ens distreguin de la nosatra misebale existència i la dels demès...Voleu dir que seria necessària tota aquesta parafernàlia si ens expliquessin la Veritat?

Quoèlet ha dit...

Amic Antitot, em preocupa vostè amb les seves dues darreres reflexions.
No sé si parla d'una veritat col·lectiva o d'una més íntima, però si parla de la col·lectiva per determinades ments com la seva, el soma mai li farà efecte, i si parla de la íntima doncs penso que tampoc.
I sí, crec que necessitem tota aquesta parafernàlia simbòlica per precísament sobreviure a la jerarquia, a l'opressió, i al mateix temps adonar-nos i fer-nos pensar que encara som els propietaris de les nostres vides. Com llegia aquest cap de setmana, en qualsevol moment diran a la tele que la Revolució Francesa va ser un atràs i que la mentida dels drets humans no ha fet més que empobrir les classes treballadores... Davant això, literatura, cinema, art, pensament, educació i perquè no, futbol, l'únic esdevinement, juntament amb el concerts, on la col·lectivitat encara mostra una potent musculatura, una força que ben enfocada faria tremolar als poderosos, no ho dubtis. No hi ha un altre, sino vol posar-se a disparar trets...

Una abraçada a tots, i per cert canvio dosis de Soma per ampolla de ratafia...

Antitot ha dit...

Cada dia es Carnaval company Q...aquesta sembla la màxima d'avui en dia, d'uns temps que veus que serà molt difícil que hi hagi un cataclisma que produeixi un canvi de cataclisma. Aquesta reflexió em sorgeix del llibre que m'estic llegint, "Hacia los confines del mundo", ons ens narra el moment històric on es desmantella la teoria creacionista a favor de l'evolutiva darwiniana...I nose, em fa enveja tio, tinc ganes de viure un shock universal que sacseji la nostra existència.

I en parts tens raó, són les expressions artísitriques les quines esdevenen pròpies de nosaltres...però ha arribat un punt que se n'han apropiat els de sempre i ja ho han articulat al seu discurs i a la seu mecanisme "zombià".

Nosé tio, penso que abans de recuperar l'oci hem de recuperar la seva negació, el negoci, el pilar fonamnetal nostre..pq per molt que a casa tinguem una piloteta, un llibre o una càmera de fotos, el peix el tenen els altres...

Continui amb les seves vacances rollo "Martinez Soria" i no les interrumpeixi per trascendir a la "meva" realitat

Poeta per un dia ha dit...

Antz,... tot és qüestió de la quantitat de Soma que estiguis disposat a ingerir i del perill d'intoxicació o sobredosi a què vulguis sotmetre't.

Quoèlet ha dit...

T'estàs llegint el totxo que acaba de sortir de Salamandra? Feia bona pinta, però encara deus estar de bajón de soma.
Molt bo l'apunt etimològic, crack... Però també et dic que l'home fa negoci des de la protohistoria, des de que li va sobrar una espiga de blat de la collita i la va canviar al veí per una d'ordi. El comerç és el factor social més potent que ha propiciat el desenvolupament científic, a més d'un dels patrons culturals gairebé universals. L'alternativa no seria un no comerç o un comerç just impossible sense una política justa, sino una democratització real i radical de tots els recursos naturals i humans que propicien el comerç a tots els nivells de la producció. Des d'una palangana fins a un microxip. És a dir, un sistema que permeti una gestió equitativa de la cadena. Una mena de reformulació de la sentència marxista. Jo la formularia com un a cadascun segons les seves capacitats i a tothom segons les seves necessitats, i seria compatible amb un sistema mercantilista...
Ea! I em quedo tan ample!

Sí senyor, poeta. El Quixot és el junkie de soma més famós. El segueixen els fans d'U2...