29.8.07

De nou...silenci...

10 comentaris:

Gemma Puig Masip ha dit...

Mmmm comença a preocupar-me la seva admiració pel senyoret Manson... no serà que n'amaga un amor secret i li està fent el salt al poeta????

;P

Wadyet ha dit...

Uyyy uyyy de lo q se entera una cuando pasa x aki... :P Hacen una pareja interesante x eso... mmmmm

Muakis!!

Poeta per un dia ha dit...

És que l'Antz encara recorda l'època que el Manson gaudia d'uns fabulosos pits a la seva part frontal. No pateixi Red Little, que la fidelitat de l'Antz envers la meva persona està garantida pel cinturó de castedat que porta instal·lat, la claueta del qual penja del meu coll.

Antz, via lliure per esborrar el post, jeje.

** i @ per l'Antz

Auryn ha dit...

Ja me l'imagino cada nit donant-li la bona nit a una foto del Manson amagada a la tauleta de nit...

Petonets!!!!

Josep Maria Augé ha dit...

Red Little, el senyor Manson, durant una etapa de la meva vida, va sgnificar una icona personal, segurament el primer (i únic) idol que he tingut...
Va marcar un abans i un després asistir al primer concert, en el qual vaig quedar en un estat catatònic que va permetre el naixement de l'antitot...

Obviament, quan el Poeta neessita la seva dosis de luxúria homosexual, li exigeixo que es calci amb les xancres, es posi el rimmel de sa mare i prengui un dels ulls de gos que té dissecats a la seva botiga i se l'entafori a l'ull esquerre...

I en un atac de sinceritat, sempre recordaré les nits de lúxuria que vaig passar amb una noia mentres ens extasiàvem amb substàncies estupefaents amb una atmosfera mansoniana...

Poeta per un dia ha dit...

Efectivament, no hi ha fons possible; només hi ha caiguda lliure sense "paracaïdes"

^;p

Unknown ha dit...

Silenci?
Per què hem de callar per escoltar-lo? O per què ell representa el silenci?
;-)
Com pots veure he acabat cedint...

Gemma Puig Masip ha dit...

Uiiuii de quines coses se n'assebenta una... aixx... proposo també aquí que feu un blog conjunt amb documents gràfics i vivències per a compartir-les amb els companys i companyes bloggaires... En Manson, el poeta i tu... kin trio!!

Xtonets!!

Josep Maria Augé ha dit...

I el més trascendent, Poeta, és que no hi ha fons...vas caient i caient i caient...un astronauta perdut a l'espai...

Ragnarok, silenci per respectar-lo, per escoltar-lo, per lloar l'art que emana de les seves venes eixutes d'una sang que un dia el va purificar gràcies a una bona fulleta...Per cert, qui ets?;P

Red Little, hi ha un projecte en ferm de llançar a l'hiperespai un blog compartit amb el Poeta i comentaritzat per un ésser terrible i infaust que no té el plaer de conéixer i que respon pel nom de Coli...Obviament, ja tenim la primera entrada pensada que anirà sobre complements de bany...

Anònim ha dit...

Qui sóc? Antitot, aquesta és una de les grans preguntes... la trilogia de les quals, no puc desvetllar-te ara com ara, perquè el procés de resposta és la meva recerca... però com ja t'he dit, he acabat cedint...