3.10.07

El mon de Prodan Lecrou (II)


Justicia, existe la misma probalidad de obtener un régimen de buen juicio, belleza y entendimiento entre los humanos como de que, por un jocoso bucle azaroso del caos de la materia, una ola, en el fragor perpetuo del océano immenso, se erija, por unos segundos, formando el volumen preciso e inconfundible de, pongamos, el rostro de mi amada. Y otra cosa sería, si esa improbabilidad lleagara a darse: ¿ quién podria estar allí, en algún punto remoto, cualquiera, del extenso desierto de agua, en el momento preciso, para constatar el cumplimiento de tan milagroso fenómeno)

Prodan Lecrou

9 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Molt bona la similitud d'impossibilitats.... és un autor eminentment pessimista (realista) amb el futur i present de l'espècie humana, m'agrada, m'agrada....

Salute company!!

Josep Maria Augé ha dit...

Ja sabia jo que les metàfores t'agradarien...molt poetianes,jeje...I més en el teu cas, pq ara no tens "estimada"...o si?;P

samain ha dit...

Sort que és impossible... perquè a la pobra justicia, cega i sorda, només li faltaria haver de posar-se a crear tsunamis i esculpir-hi rostres!

ragnarok ha dit...

Temis, Iustitia, Artea... ja han canviat les coses des de que Zeus va deixar d'administrar justicia, ja... i és que la deessa potser ja no és tan divina, i ara és més mundana: i ni sorda, ni cega, ni equànim... bona la imatge de si tot fos bo, bell i raonat entre els humans, podriem veure una desfermada creativitat oceànica!

digue'm ariadna ha dit...

... real i irònic... una bona troballa la veu de Prodan Lecrou... a mi també m'agrada...
=:)

Quoèlet ha dit...

C***ons, m'ha costat descobrir qui s'amagava darrera del senyor Prodan!
La reflexió està bé però no deixa de ser una obvietat.
En tot cas, em porta a un altre reflexió del doctor Ferran Iniesta sobre com els africans havien resolt molt més bé que nosaltres aquest conflicte ètic i que, resumint, consistia en assumir que l'ideal de justícia (per cert, concepte platònic en estat pur) no existeix ni ha existit mai al llarg de la història,(no com nosaltres que fins i tot hem intentat veure un comunisme primitiu, veure Gordon Childe, teoria molt currada per cert, però que la nova arqueologia està desfent).
El millor que podem fer és tendir cap a un sistema el més just possible assumint que som subjectes de dret però també són subjectes de la natura, animals en definitiva.
És tot molt africà. Com saps, allà no han fet aquest trecament amb la natura que a occident es va fer fa 5 segles, i encara són conscients que els nostres patrons de conducta no difereixen gaire dels d'un mico o una zebra. Filosoficament no tenen la pedanteria còsmica de creure que estan per sobre del bé i del mal. I paro que se m'en va la castanya... Uhhmmm!!! una catanyeta torrada! Nyam,nyam, naymm...

Josep Maria Augé ha dit...

Com molt bé apunteu tots, l'ideal de justícia es tant sols això, un ideal, una utopia, pero com tota, és com l'horitzó: malgrat mai hi arribem, ens permet avançar...

Samain, potser el problema que té la Justicia es la vena als ulls...a que no saps qui li va posar pq no hi veiés?;P

Ragnarok, des que Nietzche va matar Déu...europa es va sotmetre a la decadència...Justícia divina ja!!!

Ariadna, prodan lecrou és una mascara fabulosa de...(a buscar, a buscar!)

Q, tens raó que sempre hem tingut com un sentiment romàntic (el mite del "Bon salvatge) cap als pobles sense història, però llegint a Marcel Mauss o Victor Turner, un té la sensació que la justícia era més igualitària, que tot i que no era "justa" pq sempre han existit uns centres de poder esgraonats, la justícia, a més de ser venjativa, tb era cmpensatoria cap a la victima, cosa que passa ben bé poc avui en dia...

digue'm ariadna ha dit...

De debó vols que ho digui? Crec que no estaria bé... deixem-ho en que és un enciclopèdic, d'idees universals, que dóna consistència a un autor que li agrada sortir els dimecres...
=;)

samain ha dit...

Les llengües políticament correctes, diuen que li van posar per a que el seu tracte fos igualitari...
Les males llengües, però, parlen de que va ser Zeus. Hi ha dues versions: una que parla de que el déu de l'Olimp tenia activitats ludico-nocturnes ben variades, per allò d'agafar el son; i, l'altra, que el déu, fascinat per aquells ulls brillants i penetrants, només els volia per a ell, i tapant-se'ls, creia que ningú més gaudiria d'aquella mirada intensa i profunda. I unes llengües diuen, que en realitat, la Justicia veu, perquè la vena és molt fina, i que sempre et mira amb els seus ulls brillants, penetrants, intensos i profunds.;)