Reflexions (XXII)
No me gustaría pensar que mis enemigos comparten mi cama, están a mi lado, soy yo mismo, cada vez que me acojono.
Adrian H.l.
skip to main |
skip to sidebar
MOON Duncan Jones
ANATEMA Neal Stephenson
"La Tierra estaba todo corrompida ante Dios y llena de violencia. Viendo, pues, Dios que todo en la Tierra era corrupción, pues toda carne había corrompido su camino sobre la Tierra, dijo Dios a Noé: 'El fin de toda carne ha llegado a mi presencia, pues está llena la Tierra de violencia a causa de los hombres, y voy a exterminarlos de la Tierra.'" GÈNESIS 6,11
Per veure...
MOON Duncan Jones
Per llegir...
ANATEMA Neal Stephenson
Si vols resseguir algun tema...
- Brieva Power
- Carlös
- Cortina de Fum
- El diccionario del Diablo
- El món de Prodan Lecrou
- Històries de Nadal
- L'any que tampoc vam fer la Revolució
- Moments estel·lars de la humanitat
- Monòleg amb la Justícia
- Parentesis
- Próxima estació: Las Vegas
- Racisme i immigració
- Reflexions
- Sota control
- Un món postmodern
- Una imatge val més...
Ja n"han passat...
PERQUÈ SOC...
Una bona excusa per fugir d"aquí
Heu dit...
Repassant el passat
-
▼
2007
(89)
- ► de desembre (7)
- ► de novembre (6)
- ▼ de setembre (6)
-
►
2006
(24)
- ► de desembre (9)
- ► de novembre (10)
- ► de setembre (3)
Prosèlits
Días tras día, del orden del mundo, se derivan diferentes tipos de violencia. Pobreza, hambre, exclusiones...Eso es precisamente lo que rechazamos.
Romper los escaparates de los bancos y de las multinacionales es un acto simbólico
¿Nos acusan de violencia?
Sólo destruímos objetos inanimados, pero los campesinos brasileños, los rebeldes mejicanos...están vivos y sus sufrimientos son reales
Romper los escaparates de los bancos y de las multinacionales es un acto simbólico
¿Nos acusan de violencia?
Sólo destruímos objetos inanimados, pero los campesinos brasileños, los rebeldes mejicanos...están vivos y sus sufrimientos son reales
7 comentaris:
Dormir amb l'enemic?! Jo, per si de cas, al costat del capçal del llit tinc un llarg mocador de seda i un punxó de gel, je,je...
Estic plenament d'acord, el pitjor enemic som nosaltres mateixos, sobre tot pel fet que sovint ens refiem massa i, quan ens clavem la ganivetada a l'esquena, ja és massa tard per fer marxa enrera.
Tots portem a dins aquell enèmic que tant odiem, aquell enemic que tant ens incomoda, aquell enemic que tant critiquem...pq en el fons som "tants" a dintre nostre que és impossible trobar-se a un mateix sense topar amb uns mateixos que no ens agraden gens...
La part o parts fosques sempre són a punt de sorgir, en qualsevol moment... i aquí, no tenim ajut: nosaltres mateixos hem de vèncer als nostres propis fantasmes o enemics... Vèncer sols? Bé, potser també conviure-hi, acceptar-les, o per què no, aprendre i utilitzar-les...
La part fosca forma part del que som i que intentem no mostrar als altres, per por al rebuig, per agradar, cadascú té les seves raons.
I certament no hi ha pitjor enemic que un mateix. Ningú més pot ser tan cr´tic fins arribar al punt de l'autodestrucció.
Petonets!!!
L'autocrítica, tirar-nos pedres al nostre propi teulat, o negar-nos... ens poden convertir en autèntics tirans, repressors, i botxins del nostre jo...
I jo que pensava que la reflexió anava sobre l'apassionant món de la parella i el no menys apassionant món de dormir en parella: llençols que mai tapen el suficient, cops de cul a traïció, roncades impossibles de madrugada... I resulta que parlem de nosaltres mateixos.
Qui és l'enemic? Jo mateix, el nostre cap, la RENFE?
Us asseguro que en moltes circunstàncies de la vida m'agradaria que el meu mr. Hyde es prodigués amb més freqüència i no s'amagués darrera d'un vulgar renec.
Publica un comentari a l'entrada