28.9.07

Reflexions (XXII)


No me gustaría pensar que mis enemigos comparten mi cama, están a mi lado, soy yo mismo, cada vez que me acojono.

Adrian H.l.

7 comentaris:

samain ha dit...

Dormir amb l'enemic?! Jo, per si de cas, al costat del capçal del llit tinc un llarg mocador de seda i un punxó de gel, je,je...

Poeta per un dia ha dit...

Estic plenament d'acord, el pitjor enemic som nosaltres mateixos, sobre tot pel fet que sovint ens refiem massa i, quan ens clavem la ganivetada a l'esquena, ja és massa tard per fer marxa enrera.

Antitot ha dit...

Tots portem a dins aquell enèmic que tant odiem, aquell enemic que tant ens incomoda, aquell enemic que tant critiquem...pq en el fons som "tants" a dintre nostre que és impossible trobar-se a un mateix sense topar amb uns mateixos que no ens agraden gens...

ragnarok ha dit...

La part o parts fosques sempre són a punt de sorgir, en qualsevol moment... i aquí, no tenim ajut: nosaltres mateixos hem de vèncer als nostres propis fantasmes o enemics... Vèncer sols? Bé, potser també conviure-hi, acceptar-les, o per què no, aprendre i utilitzar-les...

Auryn ha dit...

La part fosca forma part del que som i que intentem no mostrar als altres, per por al rebuig, per agradar, cadascú té les seves raons.
I certament no hi ha pitjor enemic que un mateix. Ningú més pot ser tan cr´tic fins arribar al punt de l'autodestrucció.

Petonets!!!

samain ha dit...

L'autocrítica, tirar-nos pedres al nostre propi teulat, o negar-nos... ens poden convertir en autèntics tirans, repressors, i botxins del nostre jo...

Quoèlet ha dit...

I jo que pensava que la reflexió anava sobre l'apassionant món de la parella i el no menys apassionant món de dormir en parella: llençols que mai tapen el suficient, cops de cul a traïció, roncades impossibles de madrugada... I resulta que parlem de nosaltres mateixos.
Qui és l'enemic? Jo mateix, el nostre cap, la RENFE?
Us asseguro que en moltes circunstàncies de la vida m'agradaria que el meu mr. Hyde es prodigués amb més freqüència i no s'amagués darrera d'un vulgar renec.