Post...

Avui en dia, el prèfix que s'utilitza més per (re)definir és post.

Els Post ens ha envaït marginant altres sufixes com els ismes o prefixes com els anti. El Post no crea, redefineix, és una replíca d'antics seismes que, per positiu o negatiu, havien fet trontollar el món que ens volta. No nega, no qüestiona, liqüida antigues categories que s'atomitzen en l'oceà on abans prenien un significat real. Converteix la realitat en un espectre, la trasllada a una irrealitat fantasmagòrica a on res queda clar, desestructura l'estructura, deconstrueix la construcció.

Els Posts no canalitzen l'energia de l'enforntament i l'antagonia que aspiraven els antis; no dóna un pas edavant que si que el donaven els neo; no aporta cap tipus de revolució que ens dedicaven els ismes. No és un discurs nou, sinó una copia mal feta, una fotocòpia de la imatge desenfocada.

La Postmodernitat ha creat aquest joc de falses aparences on poden confluir la democràcia amb el capitalisme; on poden anar de bracet la llibertat i la seguretat; on hi ha una forma sense un fons, un continent sense un contingut...Naveguem en un oceà de miratges; vivim en un oasi induït per la nostra travessia pel desert...

Postliberalisme, Posthumanisme, Postciència...ens trobem, per fi, a la post-eritat?