La vigilància, discurs del poder...
El somni de la raó genera monstres, i un dels monstres contemporanis per excel·lencia és de la inseguretat, un concepte que transita entre la paranoia imaginària i la legitimització del poder.
Ens han fet creure que la inseguretat ve generada per la falta de seguretat que es soluciona a través de la vigilància. Però la inseguretat, lògicament, no es deu a la falta de vigilància, de control, tal i com l'Estat contemporani ens recorda cada dia. La inseguretat es conseqüència directa de la desigualtat econòmica, de la miseria, de la pobresa, de la marginalitat territorial i racial, de la desigualtat educativa, de la criminalització de la immigració...Són aquests i altres factors els causants d'una situació d'inseguretat que cada dia només fa que augmentar.
Malgrat això, tot passa per l'ull de la vigilància, autèntic vestigi de la legitimització del poder, de la seva posada en escena per fer-nos creure que es necessari, que sense ell seríem com ànimes errants divagant per un món ferèstec i violent cap a nosaltres.
Amb aquesta simple coartada, el regim de la vigilància pren forma: circuits tancats de televisió, càmeres de videovigilància, programes de reconeixement facial, mineria de dades, criptogràfia, reds de inteligència com ECHELON dedicades a detectar i interceptar tot tipus d'emisions electròniques i digitals...
Gran Bretanya, amb l'excusa maniquea del terrorisme, ha instal·lat més d'un milio de càmeres pel seu territori, desprenent-se d'un estudi que un habitant de Londres es grabat unes 300 vegades al dia (tot i que des dels atemptats no han detingut a cap terrorista); a més de quatre milions de càmeres de circuit tancat instal·lades a edificis gobernamentals, esglèsies, estacions de transport...Per no parlar del tipus de càmera Cromàtic que usen a les estacions de Metro, el qual preveu el comportament de l'individu (recordeu Minority Report?)
O la xarxa de transports públics de París, que amb un pressupost de catorze milions de euros està instal·lant una red de banda ampla, formada per 6.000 càmeres, 300 monitos de vídeo i 40.000 línies telefòniques destinades a transmetre, en temps real i a unes màquines descodificadores, la veu i la imatge de tots els passatgers.
A Espanya no ens quedem curts, així que, per exemple, a la T4 de Barajas hi ha unes 4.500 càmeres, com també 3.447 repartides per les 192 estacions de la xarxa de Metro. O el més gràfic possible és que durant la boda dels Princeps es van instal·lar un seguit de càmeres pel recorregut reial sense que, avui en dia, dos anys després, s'hagin retirat de la via pública.
O a partir d'aquest any proper, en què el Congrès Espanyol va donar el vist-i-plau a control·lar la emissió i recepció de totes les trucades en el territori sense que, en principi, es pugui accedir al contingut.
Cada dia que passa ens anem acostant a una presó social, transformant l'espai públic en imatge pública. Com afirmà Paul Virilio, la tecnociència funda una societat totalitària i totalitzadora, una amenaça a l'expressió de les persones. Ens movem en un radar de detecció traçat a partir d'un mapa tecnològic que cada dia s'aplica a més parts del territori.
Anthony Giddens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada