L'any que tampoc vam fer la Revolució (II)

Espanya té 3.100.000 vivendes buides, un 14.9% del parc de vivendes de l'Estat. En els últims 10 anys, el parc de vivendes buides ha augmentat en un 25, 48%. Si a aquesta xifra hi sumem les segones residències que s'usen temporalment, la xifra augmenta fins a 8.000.000, un 35.2% del total.

La majoria de vivendes buides es concentren en les grans capitals, emportant-se la palma Barcelona amb més de 300.000 vivendes deshabitades, de les quals un 80% són aptes per la habilitat immediata.

Gran part d'aquestes vivendes resten tancades a pany i forrellat pels grans bancs i caixes i de les immobiliàries associades a aquests, bàsicament per mantenir els preus elevats dels pisos i no punxar la temuda bombolla immobiliària.

Aquesta dada contrasta amb els més de 20.000 sense sostre que és calcula que malhabiten a l'Estat Espanyol, essent aquests particulars nòmades del segle XXI els principals perjudicats de les grans corporacions econòmiques del país.

I la gent continua hipotecant-se protestant amb veu fluixeta; els polítics continuen llançant falses promeses quan tenen les solucions davant dels nassos; els constructors continuen enriquisent-se; els epeculadors fan l'agost durant tot l'any...
I alguns encara creuen que són els polítics qui marquen les regles del joc, quan realment aquests resten emmanillats a la dictadura del Don Dinero sense que cap tingui el valor de sacrificar-se per denunciar que el mal endèmic de l'habitatge és solucionaria en quatre dies si no fos pels quatre panxacontents que se'ls hi permet jugar amb les necessitats reals de la gent...