27.5.07

Reflexions (XIV)


Pesimismo: el hombre se atormenta durante toda su vida para encontrar un poco de reposo y apenas ha alcanzado ese poco reposo llega la muerte. Eso significa que no era voluntad de Dios que el hombre fuera feliz sobre la faz de la tierra. Esta vida no es mas que una prueba.
Chenedollé

11 comentaris:

Wadyet ha dit...

Una prueba antes de q? Q hay después de la muerte? Reencarnación? Volver a cometer los mismos errores? Dios juzgando... y equivocandose? Osiris y la balanza? Voto por la última! :P

Poeta per un dia ha dit...

I jo escullo la deesa Wadyet per a què em presenti a Osiris,... no vull l'Anubis, vull la Wadyet!

D'altra banda, la felicitat no és possible, cert. Però no és possible ja que som conscients. Les vaques, quan pasturen a l'herba, no creus que són felices?

Red Little Cup ha dit...

Reduïr la vida a un conjunt de paraules que volen donar forma a una definició, és per mi insuficient... vida és molt més que això, amb moltes cares, amb molts colors, alegria i dolor hi conviuen... i en quant a la prova? Aixecar-se cada dia quan sona el despertador...

Wadyet ha dit...

Bueno poeta, parlare amb Anubis a veure si em deixa que sigui jo la escollida per portar-te fins Osiris. Suposo q no hi haurà cap problema! :P

Potser el problema es que nosaltres, com essers humans, mai ens conformem amb el que tenim i sempre volem més i més, creant la nostra propia infelicitat al anhelar finalment alguna cosa q no es possible aconseguir... La vaca es feliç amb la seva herba i no necessita més... nosaltres no ho fariem...

Poeta per un dia ha dit...

Bueno,... jo conec algú que és força feliç amb la seva "herba", jeje...

Antitot ha dit...

Lògicament no es pot reduir la vida (ni res!) a simples paraules, ja que aquestes acaben simplificant a la mínima expressió quelcom més complex; com tampoc sabem de quina prova es tracta si no ho focalitzem des d'una perspectiva religiosa, tal i com insinua Chenodelle (la vida és un purgatori per accedir al paradís); però com diu el Poeta, és quan prenem consciència de l'existència (les vaques saben que existeixen?) quan se'ns plantegen tots aquests tipus d'interrogants vitals que tanta mella han fet (i fan ) a l'ésser humà.

Chenodelle era el típic modernista fastiguejat amb l'existència i que el pesismisme i la decadència eren valors cabdals en ell. Era l'època de Rousseau, de la revolució francesa...i individus com aquest veien que s'obria un abisme infranquejable en les seves vides.

Com molt bé sabeu, ens mirem la vida amb un cristall de color adequat a cada moment de la nostra existència, i si aquesta persona hagués nascut en un entorn renaixentista segurament canviaria moltísim la seva perspectiva vital

Wadyet ha dit...

Després d'aquest comentari Anti... crec q res del q digui arribarà al teu nivell :(

Si ja et deia jo...

Quoèlet ha dit...

Com diria aquell nibelung: Antitot ets humà, massa humà...

Avui sóc jo el que anava ha posar un bon comentari però he de marxar i em surt aquest xurro irreflexiu... Apa, ja t'ho explicaré demà!

Antitot ha dit...

Wadyet, ara no se m'acolloneixis i tanquis la teva boketa pq l'antitot ha fet us de quatre paraulotes intelectualoides i quatre coneixements obtinguts d'un dels últims llibres que he llegit...

Si vols m'empapo la cosmogonia egípcia i em poso al nivell del Poeta ;P

Lògicament Q, espero la seva aportació sobre la frase que ha llançat, nosé per quin voraviu em sorgirà...i jo que em pensava que era posthumà...

Wadyet ha dit...

No cal no cal... estic segura que també en saps molt d'Egipte... :P

Clar es que veig aquests comentaris tan intelectuals i penso uiiiii no m'arriba per tant el cap... :P

Poeta per un dia ha dit...

Res Wadyet, no és intel·lecte el que destil·len,... és la imatge d'intel·lecte que volen mostrar-nos. Si escullissin mostrar-nos l'altra cara de la moneda, segurament quedaríem igualment "acollonits"