15.5.07

Reflexions (XV)


Nunca se repetirá bastante, no son los hombres los que hacen la revolución, es la revolución la que usa a los hombres.
De Maistre

5 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

La revolució és com una roca que comença a rodolar pendent avall: en un principi pot aturar-se però un cop ha agafat inèrcia, allò no hi ha qui ho pari. La sabiesa està en determinar on es troba aquest punt d'inflexió entre allò que s'atura i allò irreversible. Sovint, en les revolucions i en altres aspectes de la vida, aquest punt d'inflexió està massa ocult per a oferir-nos la possibilitat de fer marxa enrera (connotació, lògicament, també aplicable a l'àmbit concupiscent).

Quoèlet ha dit...

Jejeje... Totalment d'acord Poet, per això tant a les revolucions com a la dimensió lúbrica el tantrisme és la solució :)
Però l'autèntica qüestió és: què fa l'Antitot citant a un reaccionari com Joseph De Maistre per il·lustrar-nos una de les seves reflexions? Està malalt? Té febre? Ingestió pesada? S'ha fet amic d'Alejandro Agag? Vol ser el primer neocon osonenc?

Antitot ha dit...

Tot acaba funcionant per inèrcia i per si mateix, Poeta...El sistema actual, creus que es necessari que hi hagi algú als mandos???Baaahhh...costaria molt, ara per ara, que l'anarkia funcionès, pq tot acaba rutllant sol (inclús el teu membre, sinó d'on provenen aquelles polucions nocturnes?)

Q, m'has descobert...es que de tant en tant llegeixo els enemics, per coneixe'ls, i alguna frase s'em col·loca (és que ara intento semblar el què no soc, des que porto ulleres la gent em veu com a intel·lectual i bona persona i penso que el camuflatge és la millor arma). En fi, que descobrint aquesta frase, alhora vaig descobrir que molts modernistes com baudelaire, balzac, Proust, Rimbaud...eren uns reaccionaris de merda...

Los antimodernos, d'acantilado... Si vol, ja li deixaré...

Quoèlet ha dit...

Clar que sí, home. Unes bones gafapastes i passes a esdevenir un mite de la modernitat tot i que tinguis una mentalitat de l'Antic Règim i l'únic que vulguis és Déu, Pàtria i Furs...
Ho sabia de Rimbaud i Proust, però de Balzac i Baudelaire no m'ho esperava. Suposo que el mestre de tots ells que era Chateaubriand els va fer molt mal. No cal que em deixi el llibre senyor Tot. Des de que vaig ruixar amb la força de Dionís al Vallcorba vaig posar-me la penitència de no tornar a llegir res de les seves publicacions. Qüestió de principis...

Antitot ha dit...

Correcte Q, tots estaven envalantonats pel Chautebriand, una colla de reaccionaris que criticaven la revolució francesa pq el poder no podia ser un dret adquirit, sinó que havia de ser adscrit en base a la sang, déu o si el testicle esquerre és un terc més petit que el dret...

I per quin motiu aquest boicot al Vallcorba si vos fou el qui deixà per terra la seva dignitat? No hauria de dedicar-li un altar i fer-ne apologia feafentment?O és que la seva mirada va ser tant fulminant que et va hipnotitzar per no fruir del plaer de les seves lectures?