27.6.07

Reflexions (XVII)


Por razones que no había llegado a comprender, su mujer leía cada mañana un
diario diferente, abarcando el espectro político desde la derecha a la
izquierda, además de las lengus francesa e inglesa.Le había preguntado
porqué.La respuesta que ella le dió era perfectamente racional:
"Quiero descubrir de cuantas maneras diferentes se pueden decir las mismas mentiras".
Donna Leon. Muerte en la Fenice

5 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Jo mateix llegeixo, cada vespre, tots els blogs que tinc a "mis favoritos"..... ;P

Quoèlet ha dit...

Juas! Molt bona la il·lustració per definir el text de la Donna Leon, Ant.
Jo durant una època vaig ser lector del Triangle i la veritat és que era un dels pocs diaris que repartia estopa sense mirar a qui o almenys ho semblava. Per cert, el que era director d'aquell diari era tot un personatge. El recordo muntant un pollastre del 15 al programa de BTV sobre política, quan el presentava en Joan Tàpia, amb el tiu dient a la cara a la resta de directors de diaris que eren uns venuts i uns manipuladors. I el Tàpia desquiciat intentant controlar el debat.
Bah, no és veritat. Feia veure que llegia El Triangle però quan obria les pàgines a dintre tenia el Pronto o el ¡Qué me dices! que eren molt més interessants...

Poeta per un dia ha dit...

Company Q, segur que hi tenia el playboy o el hustler, que encara ho eren més d'interessants....

Antitot ha dit...

Poeta, ja sabem que vostè és membre d'honor del grup (P)Risa, i que les seves opinions es sostenen en base a le srevistes la GQ, la FHM i el Karma 7...

Q, jo tb era un lector voraz del Triangle, anava cada setmana a la biblioteca a empapar-me d'ell..Pobrets, eren els únics que no rebien subvenció com a revista escrita en català, i malgrat que molts cops eren massa barretinaires, tela la canya que foten..Recordo quan van destapar un escàndol de Caixa Girona i van esgotar l'edició en 5 minuts a Girona:segons sembla, una sèrie de personatges van recorrer yoys els quioscos a comprar-los tots...

Quoèlet ha dit...

Collons, per una vegada que vegada que em negava a reconèixer l'evidència, l'amic Poeta va i em delata. Ay, el Hustler!!! Quina gran publicació. I l'editor de la revista tot un lluitador pels drets civils amb biopic i tot. En aquesta vida si no et fan un biopic no ets ningú.
FHM, poet??? Sona a pàgines centrals glorioses...

Era molt bona el Triangle, Antz. Però clar, normal que no rebéssin cap subvenció. Seria com si Greenpeace financiés Ikea...
No acostumaven a tenir-la en gaires quioscos, no. Jo per aquí la comprava als quioscos de la Rambla i després me la llegia mentres en cruspia un BigMac.
Ja saps, rollo Jin-Jan...