2.6.07

Esclavitud virtual



Gold Farmers
: Persones (especialment xinesos) que es dediquen a jugar a jocs de rol virtuals (Everquest, Worl of Warcraft...) per aconseguir avançar de nivell en els seus personatges i recol·lectar el màxim d'armes, objectes i demès ítems virtuals per, després, subastar-los per E-Bay perquè aquells jugadors del Primer Món que no tenen temps puguin gaudir dels millors personatges possibles.
Fins aquí correcte, però el problema és quan s'ha descobert que existeixen algunes empreses que recluten aquests jugadors per un matalàs i menjar a canvi de que dediquin dotze hores al joc per llavors enriquir-se en la subasta. Benvinguts a l'esclavitud del Segle XXI.

S'ha quantificat en 100.000 xinesos els quins malviuen d'aquesta activitat: són tancats en petites habitacions durant tot el dia, en grups de 10-12 persones, i a canvi d'un matalàs i 2 àpets al dia, aconsegueixen aquella espasa virtual o aquella herba miraculosa perquè el seu mentor la subasti a Internet i s'embotxaqui una bona calerada.

Cada dia la línea entre el món real i el món virtual és més difusa: no fa molt és va condemnar a mort a un jugador virtual perquè n'havia assassinat a un altre que havia venut la seva espasa. O que Gaspar Llamazares és el primer polític espayol que ha irromput a Second Life.

De moment el govern xinès i diverses empreses de videojoc han posat el crit al cel per aquesta economia submergida: ja parlen de regular la compra-venta d'objectes virtuals perquè mou molt caler i Ells no en veuen ni cinc.

El més trist de tot és que ningú hagi denunciat aquesta pràctica més pròpia del Segle XV que del Segle XXI: un exèrcit de jugadors-esclaus al servei dels occidentals que disposen de poc temps però de molts diners per gastar.

El temps evoluciona però les persones no. Sempre buscant noves formes d'extorsió per expremer el prójimo.

Per sort sempre quedaran persones com Ge Jin, estudiant de la Universitat de San Diego, que està confeccionat un documental sobre una d'aquestes empreses de reclutament per tal de denunciar-ho a la llum pública.

5 comentaris:

Quoèlet ha dit...

Bravo per en Ge Jin! Si, senyor. Cada cop al·lucino més amb les pràctiques ridicules de la gent. Pero, quin sentit té jugar a un joc, el qual et dediques a comprar tot el que et falta? Però si la gràcia de qualsevol joc és precísament aconseguir la pòcima de lsd o l'espasa decapitadora pels teus propis mèrits! no comprant-la! És com anar a practicar el coit i que algú ho fes per tu i et sentissis orgullós de les teves proeses... Patètic. I a sobre explotant al personal.
Ja m'he posat de mala llet! Me'n vaig a fer un mojito...

Antitot ha dit...

Tens raó Q, però ja saps que, avui en dia, el què li interessa a la gent es poder-se (re)presentar davant dels altres, adquirir un cert status i projectar una determinada imatge exclusiva, el què vulgarment es diu poder fardar.

O com s'entenen les cues quilomètriques a les 12 de la nit del dia que surt a la venda la Wii i, des d'ençà, un cop poder dir "jo tinc la wii el primer dia", la gent en deixi de fer cas i es podreixi a els estants de les botigues?

La frase de Maquiavel "la fi justifica els mitjans" (la qual no és seva, sinó es l'anotació que va fer al marge un monjo interepretant un determinat passatge) ha quedat arraconada per "només importa la fi, és igual els mitjans"; la gent només es fixa en les conseqüències sense donar un cop d'ull a les causes; la reacció sense l'acció...tot i que, de tant en tant, treu el cap a la botiga de começ just o s'omple la boca amb el discurs de "comerç just i solidari" i trasllada la seva producció o compra de productes en països de clara explotació laboral (et sona no?).

tens raó, bravo pel Ge Jin, però en el fons només servirà per emplenar la franja horària del 30 minuts o el Documentos Tv, ja que acte seguit la gent continuarà cercant el seu profit sense importar-li una merda d'on l'obté.

Quoèlet ha dit...

És veritat, Antitot. Un cop més l'home hipermodern interactua entre nosaltres seguint el mandat d'un dels seu déus: la moda. D'aquí el fet de tenir la consola el primer dia o qualsevol altre fetitxe. Com diu en Lipovetsky, la moda i l'hedonisme, dos dels motors més potents de la societat de consum postindustrial. Si et fixes, com molt bé apuntes, ara la moda està en el consum de productes de comerç just, de comprar-te un toyota prius i de ser esclau del teu propi cos en forma de dietes, i productes naturals. I no dic que tot estigui malament, sino que un cop més, el sistema fa la seva selecció natural provocant que aquesta mena de productes només estiguin a l'abast d'unes elits econòmiques, que són els que poden comprar-se tomàquets a un euro la peça o cases amb panells solars inaccessibles per a qualsevol butxaca. Mentrestant, aquí estem comdemnats a consumir blat de moro transgènic perquè és barat i comprar-nos roba feta amb mà d'obra en règim de pseudoesclavitud; i allà a deixar-se la vida fent pilotes nike o perdre la vista per passar el nivell d'un joc... No hi veig sortida, amic. Però almenys que no em venguin motos, perquè aleshores és quan t'entren ganes de calar-hi foc... ;)

Poeta per un dia ha dit...

Ei, no em toqueu la pera que això dels jocs de rol és un dels puntals de la meva vida adulta!! I no em cal "xinos" per a trobar espases de 32 punts d'atac (28 punts d'impacte i 4 punts de dany d'àcid) i cotes de malles d'armadura de 52 punts, amb l'afegit d'un poder màgic que regenera el manà i dóna 5% de resistència al fred.

Antitot ha dit...

Massa raó tens, company Q...Ja tinc preparats alguns pots sobre els dos últims llibres que he llegit, "La era del vacio" del Lipo i "Yo i tu. Objetos de lujo" del Verdú sobre el tema que has encetat..I com molt bé apuntes, no hi ha sortida, estem condemnats, no som com el personatge del Nicholson a "Infiltrados"(que per cert, acabo de veure) quan diu que mentres que la majoria d egent s'ha d'adaptar al seu entorn, és l'entorn qui s'adapta a ell."Consume hasta morir" company...

Ja ha tornat de Manchester l'home que li va saltar el disc dur per fotre parxes i més parxes als jocs piratejats,jeje...Un càstig diví, segur que tens una colònia en algun suburvi xinès treballant a les teves ordres per llavors poder fardar amb els teus veïns de les Finques Planes...I no parlo d'esclaus que et subministren armes i pocions, sinó que treballen pq puguin despixelar la roba de els protes femenines, com per exemple la Lara Croft...Ai Poeta...