17.6.07

Reflexions (XVI)


Somos inocentes culpables, condenados, no a la muerte, sino a la vida.
Schopenhauer

4 comentaris:

Wadyet ha dit...

Puede que esa sea la peor condena de todas...

Por eso me gusta tanto Egipto... pq casi todo lo basaban en lo q pasaría después de morir... si hasta tenían el Libro de los Muertos... :P

Josep Maria Augé ha dit...

Doncs per la mateixa regla de tres, t'hauria d'agradar el cristianisme, el qual entèn la vida com el suplici necessari que un ha de passar per accedir al regne del Cel; o l'Islam...les religions del llibre, vaja;P

Però l'interessant d'aquest frase del Schopen és que introdueix la idea del pecat original de l'home com el causant de la condemna que es la vida, en contraposició a la mort, la qual ens deslliurarà del pecat original i ja no serem culpables

Wadyet ha dit...

Mmmm no es lo mismo Anti... en cualquier religión te mueres y vas al paraíso (o en casi todas)... pero Egipto se basaba en un culto a la muerte... Es una diferencia sustancial!

Luego no te quejes... pero es q siempre me tienes q llevar la contraria!!??

Me retiro...

Poeta per un dia ha dit...

Fixem-nos que l'amor i la_mort comparteixen moltes més coses que no la simple sonoritat a l'orella. Què és el clímax de l'amor, si no una petita mort? El culte a la mort i el culte a l'amor giren per cercles equidistants d'un mateix centre...... i què hi ha a aquest centre? L'ànima?