18.3.07

Blava o vermella?


Si eliges la pastilla roja descubirás la verdad sobre Matrix. Si eliges la pastilla azul volverás a tu casa y te despertarás creyendo que has soñado lo que sea que quieras creer”

Tots tenim les nostres fantasies; tots necessitem evadir-nos de la realitat de tant en tant. Matrix ens planteja una elecció fulminant: si volem viure la nostra vida o si la volem experimentar. La decisió no és fàcil, ja que la pastilla vermella ens condueix a un món hostil que resta amagat sota la superfície encantadora de la pastilla blava. La responsibilitat de viure una vida lliure i real o la ilusió d' experimentar una vida segura i còmoda?

Vist d'aquesta manera, o en el transcurs de la pel·lícula, tots ens aliniem en el bàndol del rebels, en aquells que han optat per desenmascar el món i dur una existència significativa però alhora crua i desangelada. Preferim viure una falsa il·lusió, un conjunt de simulacres i simulacions com diria Baudrillard, que no encarar-nos i desafiar el què hi ha entre bastidors, despendre'ns de les ulleres que ens han proporcionat al llarg de la vida aquells als quals els hi hem de rendir pleitesia...
Preferim ser mers espectadors asseguts a una butaca mentres contemplem embadalits una obra de teatre creada per uns Altres sense la temeritat d'abandonar el nostre seient, pujar a l'escenari, desmontar el decorat i ésser-ne els protagonistes, els actors.

Cifra, el personatge que és presentat a la pel·lícula com un traidor per vendre els seus amics per tal de poder retornar al món normal, encarna el Judes de l'obra. Però quants de nosaltres hem fet el mateix? Quants de nosaltres, després d'un atac de lucidesa, hem preferit retornar al món que han posat davant dels nostres ulls per ocultar-nos la veritat? Quants de nosaltres, després de de sortir de la Cova i quedar-nos encegats pel sol, hem preferit retornar a la Cova a mirar les ombres?

En fi, suposo que preferim ser peons d'una societat tecnològica moderna en la qual la vida passa al nostre voltant, sense la valentia d'influir mínimament sobre ella. De tant en tant ens pica la curiositat de fer un tastet de la pastilla vermella, però immediatament retornem als dolços somnis que ens proporciona la blava.

Se lo que piensas, porqué yo estoy pensando lo mismo. En realidad, llevo pensándolo desde que llegué aquí: ¿Por qué demonios no elegí la pastilla azul?
Cifra






11 comentaris:

Red Little Cup ha dit...

Gran pel·lícula, i difícil decisió la que planteges... tot i així, sense dubtar-ho escolliria la vermella. I tot i que reconec la temptació en la blava, sempre he intentat evitar deixar-me endur per les facilitats i la calma del blau... El vermell és el meu color, tindrà alguna cosa que veure amb l'elecció de la pastilla?

tipi ha dit...

please, please!!! puedes explicarme "breve, escueta y claramente" la tesis de Baurdrillard sin remitirte a las citas efectistas en plan título o slogan????? jejeje! tómate tu tiempo... no tengo n-i-n-g-u-n-a prisa, seguro que todos tus seguidores te lo agradecerán... y oy también... pillín, pillín... es hora de que caigan los mitos!!!!

"que le corten la cabeza!" gritó la reina de corazones!!!!

SMUAK!!!!

Poeta per un dia ha dit...

I el millor és que, un cop has fet la votació, et permet de xatejar amb "celebrities". Ara mateix intentaré veure si em deixa dir "obscenities" a la Jessica Alba.

Antitot ha dit...

Tens raó red little cup, la blava és la temptació, l'antítesis (en termes hegelians, eh TINUKI?) de la poma d'eva, viure en el Paraís renunciant al coneixement, la llibertat i la responsabilitat que ho comporta. Però es molt díficil pendre's la vermella quan tothom ha pres la blava, assoleixes l'estat de marginal que a molts se'ns fa dificil assimilar i assumir...
Bon color el vermell, tb el meu prefe! ;P

Antitot ha dit...

Tipi, saps que tinc la capacitat de vetar i eliminar les opinions del meu Blog?Oohhh..que fatxa ha quedado, se convierte en lo que critica,jeje...

Si vols un aprofundiment més exhaustiu de la teoria de simulacres i simulacions de Baudrillard, et remeto a http://vdeviolencia.blogspot.com/2006/12/second-live-un-altre-mn-s-possible.html
Hi trobaràs una aproximació que, si t'interessa, la podem profunditzar mentres sopem aquesta nit (si es que l'okupa House ens ho permet, clar...).

Que mala que eres, segur que ets una infiltrada per desmitifcar-me com a heori postmodernista! ;P

Antitot ha dit...

Obviament, Poeta, havia d'incloure algun tipus de ganxo pq ments malaltisses com la teva s'atrevissin a votar i així, d'aquesta manera, recompensar-te, com bon gos saliver de'n Paulov, amb una sessió virtual amb la Johansson, l'Asia Argento o la Rosi de Palma

Red Little Cup ha dit...

Oh quin gran coneixement, em trec el barret davant de les teves paraules ;)!

Sí el vermell és el color de la vida!!

xtonets!

tipi ha dit...

uhmmmm, ja he anat al post al que em referencies... vale! admetem pop com a animal de companyia... a la meva vegada et remeto a

http://www.homines.com/palabras/baudrillard/index.htm

segur que t'agrada i trobes reforçada la teva teoria... aquest cop t'has sortit prou bé... em trec el barret i et faig una reverència... jejeje!

Antitot ha dit...

Red little, no es gran coneixement dóna, res no és obra meva, es piratejat d'altres autors, d'idees que han concebut altres i jo tant sols me molestat a posar-les en un blog a la meva manera,jeje...

Ai Tipi,jeje...si fossis una lectura consistent del meu blog ja sabries que no només em baso amb frases i cites celebres, aunque tenga que dejar de leer baudrillard pq no me entra ;P

I ja saps que aquest comentari final que em fas, bé, em servirà per inflar-me més, per posar-me més tonto, al rollo culturilla prepotent ;P

Quoèlet ha dit...

No ho sé, no ho sé... Jo em quedaria amb les que tenen un mitsubishi dibuixat, però com estic completament alienat per la societat de consum no conto per l'estadística...

Antitot ha dit...

Ai Mr. Q, que encara no hem superat l'etapa dels àcids i del bakalao...