28.3.07

Monòleg amb la Justícia (4 de 8)

6 comentaris:

Quoèlet ha dit...

Ei, vui més! vui més! Qui és la ramera? Segur que Allan Moore coneixia el codi d'Amurabi...

Antitot ha dit...

Ja ho veuràs Mr. Q. que passa el de sempre, tiran mas dos tetas que dos carretas...la pròxima serà una de les noies sorgides de les mans del Manara com a mínim, i en senyor V es canviarà de còmic per poder sucar una mica..tanta revolució, no acaba de ser bona (si més no a la peli li van entaforar la Natalie Portman...algo és algo...)

Red Little Cup ha dit...

Què us passa als homes amb els pits?? Són nomes això pits XD!! Mmm interessants figures del Manara que tenen a Norma... jo però escolliria millor les noies del hentai japonés... són molt boniques i sempre porten unes calcetes blanques impecables!!
De fet me n'adono que tinc forces figures manga que ensenyen la roba interior? Mmm estic malalta???
Apa ja he tornat a dir prou tonteries per una nit!!
Petonets!!

Antitot ha dit...

Són els instints Red Little, són els instints..segur que a tu tb perds el cap per alguna part genèrica masculina, la qual no especifico per no causar cap tipus de terrabastall;P

Si que són interessants les de hentai si, però alhora la seva provocació dóna resposta a la necessitat que tu no entenies...o és que aquelles mirades lascivament innocents, aquelles faldilletes que descobreixen les calcetes impolutes que descrius, o aquells moviments tant seductors són els quins ens han creat aquesta necessitat? L'Ou o la gallina, lu de sempre...;)

Beauvoir ha dit...

Sr. Antitot, en referencia a la frase: "Tiran más dos tetas que dos carretas" he de decir que está un poco obsoleta, ¿no cree?

Permitame la confianza de abrirme paso en su escrito para mencionarle quizás la cita más correcta:
"A aquel a quien todo le gusta, todo acaba disgustándole"
PIENSA: HE AQUÍ EL VERDADERO TRIUNFO DEL ALMA.

Antitot ha dit...

Señor Beauvoir, intuyo en su frase, para mi desconocida pero contento de agradecerla, que encierra cierta dimensión nihilista.

Supongo que está en lo correcto, ya que es una idea muy lógica: a medida que uno va conociendo las cosas de una manera mas tangencial, mas profunda, se le va nublando el juicio que ha emitido. Cuando a uno sólo le gusta, tarde o temprano empieza a descubrir mas aspectos de "la cosa" entre les cuales florecen los digustos y, por lo tanto, lo acaba por aborrecer.

De ahí el triunfo el alma, cuando la ilusión y la esperanza han desaparecido de su "res cognita".