4.3.07

Dret a la indiferència (I)


Erving Goffman parlava de la desatención cortés com a criteri essencial per a les pràctiques urbanes. Es referia al principi de no interferència, no intervenció davant dels altres: "mostrarle al otro que se lo ha visto y que se está atento a su presencia y, un un instante más tarde, distraer la atención para hacerle comprender que no es objeto de una curiosidad o intención particular".Però hi ha una sèrie d'estigmatitzats socials que no gaudeixen d'aquest principi bàsic: els malanomenats "immigrants".

Aquestes persones són sistemàticament obligades a justificar el què pensen, el què diuen, el que fan...perquè contínuament estan sota sospita per no ser com nosaltres, per ser els Altres. S'han de fer perdonar per no ser com els demés, per ser aparentment diferents i reduïts a un estereotip malèvol que els marca de per vida.

Es converteix l'"immigrant" en un discapacitat cultural: malgrat les dificultats normals que poden generar a un nouvingut l'idioma o certs costums, un cop superats i normalitzats se l'impugna com a persona, com a ésser huma, ja que se'l considera esclavitzat per una condició cultural que se l'estima natural, presoner d'una cultura on les consideracions morals, religioses, familiars, conductuals no són normals. Aquestes persones viuen en un perenne estat d'excepció, per a ells la vida quotidiana és viure en un vigilància panòptica total i constant.

Se'ls hi nega la possibilitat real de desenvolupar-se en l'esfera pública, se'ls inhabilita a ser acceptats en aquesta dimensió i a recloure's, forçosament, en el seu àmbit privat, tot i que alhora tampoc en poden gaudir plenament , ja que la seva esfera privada es exposada a la mirada pública per analitzar i vigilar les seves particulars costums salvatges i primitives que no conflueixen amb les nostres, les cíviques i les normals.

Aquest és l'acte primordial del racisme d'avui en dia: negar la invisibilitat a certes persones, no permetre'ls passar desapercebuts, que la seva presència ens sigui indiferent.


S'exigeix per a l' "immigrant" el dret a la diferència...però no és més important, per a ells, el dret a la indiferència?

3 comentaris:

Quoèlet ha dit...

És el nou feixisme posmodern, Antz. Com el racisme biòlogic va desaparèixer juntament amb les runes del tercer reich per ser impresentable científicament parlant, un de molt més subtil i per contrast, molt més perillós, el racisme cultural ha acabat assumit al discurs dels sempre perillosos benpensants del nostre estimat occident. "Somos diferentes, somos iguales" deia un dels seus eslògans fa molts anys, al que jo responc amb un, I???? No senyor, "som diferents, no som iguals" El que jo crec, penso i faig sempre tindrà el mateix valor que el que tu creus, penses i fas... I tot el demés són collonades.

T'alerto d'un altre feixisme de "nuevo cuño" que s'aproxima a l'horitzó: "el feixisme del garrafón" amb plataforma com a discoteca abanderada d'aquest moviment....

Antitot ha dit...

Tens tota la raó company...S'ha naturalitzat la cultura com si la portèssim al codi genètic, i bé, nosaltres tenim la sort que tenim el gen "correcte", però els quins malauradament per origen (i no per comportament) no tenen aquesta sort...

La diferència ha creat desigualtat, i com molt bé apuntes, el feixisme postmodern està tant ben parit, malauradament, que subliminalment s'exerceix vestit d'una màscara molts cops progre.Prometo tractar aquest tema al següent post...

El què es inadmissible i intolerable és el feixisme del garrafón...Ja ho va apuntar un distòpic com Philiph K. Dick en la seva novel·la Ubik, i si no, temps al temps...

Poeta per un dia ha dit...

Ubik, també se n'ha fet un joc d'això.... i una unió de botiguers...

Però ara practico el feixisme de l'humor que consisteix en escriure algo que creus que té gràcia i esperar que els altres també ho trobin graciós i, en cas de no trobar-ho així, m'emprenyo i els titllo de curts de gambals.