22.3.07

Reflexions (IX)


MORFEO: ¿ Quieres saber lo que es? Matrix nos rodea. Incluso ahora, en esta habitación. Puedes verla si miras por la ventana, o al encender la televisión.
Puedes sentirla cuando vas a trabajar, o cuando vas a la iglesia, o cuando pagas tus impuestos. Es el mundo que ha sido puesto ante tus ojos para ocultarte la verdad.

NEO: ¿Qué verdad?

MORFEO: Que eres un esclavo, Neo. Igual que los demás, naciste en cautiverio, naciste en una prisión que no puedes ni oler, ni saborear, ni tocar. Una prisión para tu mente.

6 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Prego a algú que faci el favor de desendollar-me, ja que la màquina de realitat virtual no s'ha portat gaire bé amb mi darrerament. Què passa? que la meva energia vital no és prou bona?

Josep Maria Augé ha dit...

Passa que t'han conectat a un programa de pa sucat amb oli Poeta...De tu, com a bateria, se't deu extreure l'energia a partir de patiment, i per això se't crea un entorn vitual hostil...d'aquí la vena de poeta, la vena de tot artista torturat

Gemma Puig Masip ha dit...

Si tot és realitat virtual i estem completament endollats, suposo que la meva màquina déu tenir un profund curcircuit d'inconformisme... ara bé, la bona notícia és que com res és real i tot és ficció al meu voltant, m'ajuda a prendrem la perspectiva de certs actes, persones o situacions des d'una perspectiva absolutament absurda i humorística...

Osti com estic aquesta nit XD!! No em feu gaire cas!!

Josep Maria Augé ha dit...

La Matrix original, estimats, fou concebuda com una utopia paradísiaca, com el Jardi d'Adam i Eva, però els humans van ser tant exerables que de tant bonic i fabulós que era, no tenia prou risc i emoció...
A continuació, es va concebre una Matrix més agresta, amb més pujades i baixades, i els humans, fen honor a la seva decadència, la van acceptar i assimilar més alegrement...

Benvinguts a la segona matrix doncs!I no proveu de despertar-vos, que trobar-se entaforat en un petit receptacle de dos per dos submergit en líquid viscós no es gaire agradable.

Salut!

Poeta per un dia ha dit...

Ens estàs dient, Antitot, que si ens despertéssim ens trobaríem a l'úter matern?

Jo més aviat crec que estem tots al darrer segon abans de la mort. No dieuen que durant aquest segon et passa tota la vida per davant dels ulls? I no només de l'estímul visual, sinó també tàctil, acústic, d'olfacte, de gust,... Seríem capaços de diferenciar una hipnosi total en els 5 sentits d'una vida real?

I el bo és que el darrer instant d'aquest segon coincideix amb l'instant de vida recordada immediatament previa a la mort. I, per tant, en la hipnosi total tornes a reviure la vida una altra vegada, i una altra, i una altra.... Es com aquell que camina i vol arribar a la porta però li demanen que cada un dels seus passos sigui la meitat de curt que l'anterior,... no arribarà mai!! El seu caminar serà una assímptota que tendeix a la porta,... un límit representat per la funció: y=1/x,... a mesura que agafem x més grosses i ens movem en direcció cap a la dreta per l'eix horitzontal, les y són més petites i s'acosten verticalment més a aquest eix horitzontal, però sense tocar-lo....

Es nota que avui he al·lucinat mentre dormia, fruit d'haver visualitzat una "bazofia" com piratas del caribe el cofre del hombre muerto ahir abans d'anar a dormir, entre vasos de baileys?

Quoèlet ha dit...

Amics, no sé què dir sobre el món màtrix, crec que la seva tesis sempre ha superat les capacitats del meu dèbil intel·lecte...
El que us puc dir, és que el que sí que m'agradaria que m'instal·lessin al meu còrtex cerebral és el programa de l'únic, el grandiós i l'inimitable Gran Lebowski, també conegut com el Nota, Su Notísima o el Notarino. Dedicar-me a acaronar catifes perses, jugar a les bitlles tot el dia i beure rusos blancs en companyia de la gent a qui estimo. Aquesta sí que seria per mi una bona Matrix

Dude, enjoy your week-end!!!